Avui fa 10 anys que ens va deixar Teresa Rebull, una de les figures més interessants de la Nova Cançó. Teresa Soler (Sabadell, 1919 – Banyuls de la Marenda, 2015), coneguda artísticament com a Teresa Rebull, es va incorporar a la Nova Cançó després de sentir Raimon a París. Militant compromesa, va viure la guerra, va militar al POUM, va ser represaliada pel PSUC i es va haver d’exiliar. Amb tot, va entendre la participació a la Cançó, amb la musicació de Salvat Papasseit i d’altres poetes, com un acte més de lluita.


 
Rebull va tenir una vida de pel·lícula que ella mateixa explica al llibre de memòries Tot cantant (Columna, 1999). De jove va militar al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), un partit comunista no estalinista que no seguia les directrius de Moscou, motiu pel qual estava enfrontat amb el PSUC. Durant la Guerra dels Tres Anys, Rebull va estar empresonada a Barcelona i en acabar la guerra es va haver d'exiliar.
 
Així, el sorgiment de la Nova Cançó la va agafar gran i a l'exili. Però no va tenir dubtes i va començar a cantar després d'un recital de Raimon. "Vaig sentir-lo quan va venir a cantar a París. Em va commoure i em va animar a cantar, no per ser una artista sinó per cridar contra el que passava a Catalunya. Soc d’esperit militant i vaig pensar que militaria fent cançons", indicava el gener 2013 a Enderrock (número 207). “M’agradava Georges Brassens, però qui em va ajudar a decidir-me com a cantant va ser Lluís Llach.”
 
L’’Àvia de la cançó’ sempre va treballar en favor de la llengua catalana amb persones de diferents sensibilitats. La seva principal atenció va ser la musicació de poemes. Així, la seva peça més reconeguda és "Paisatge de l'Ebre", un poema de Josep Gual i Llobera, que en la veu i la música de Teresa Rebull va ser definida com "una de les cançons més emocionants i senzilles de les inspirades per la guerra civil" per Manuel Vázquez Montalbán. També va musicar altres poetes, especialment Miquel Martí i Pol.