ENTRE L'EFERVESCÈNCIA I LA PRECARIETAT

Tenia ganes de posar el focus en una qüestió prou punxeguda, que no sé si la gent acaba de tenir del tot controlada. La gran majoria, però gran, grandiosa, grandiosa majoria d’artistes dels quals parlem tot sovint a iCat, que és la ràdio on treballo, o també aquí mateix a Can Enderrock..., els artistes i grups que punxa la DJ Trapella i que ocupen els cartells de tants festivals i festes majors arreu del país... creen música, publiquen cançons i discos i fan concerts. I, tot i això, no acaben pagant les factures ni el lloguer ni omplint la nevera gràcies a les seves tasques musicals.
 
Són gent que s’ha de dedicar a alguna altra cosa. Té un altre ofici, una feina que li permet pagar les factures. I, llavors, gairebé com a hobby –tot i que a vegades també hi hagi diners pel mig– s’acaba dedicant a la música perquè en té moltes ganes i perquè hi ha una pulsió artística que fa que hagin de construir un discurs musical i artístic. Passa molt poc que hi hagi músics que es puguin centrar exclusivament en fer cançons. Deixar una altra feina per la música. És el que passa a l’escena catalana des de ja fa temps, tot i que és un panorama molt efervescent. Tothom aparenta que tot va de puta mare i que l’estructura és sòlida i ho aguanta tot, però quan grates un xic veus que la precarietat s’escola per cada un dels porus.

 

Ara fa uns mesos, al programa Nota de veu, que faig cada dia a iCat –disculpeu però havia de deixar anar una falqueta sí o sí–, vam afrontar aquest tema a través de quatre casos. El duet vallenc Figa Flawas, integrat per Xavi Cartanyà i Pep Velasco, que han aparcat les seves altres feines els darrers mesos veient com el grup anava creixent i creixent amb un salt important de popularitat; la sabadellenca Valèria Saurí ‘Ven’nus’; l’osonenc Dan Peralbo, i el barceloní Pau Serrasolsas, de Ginestà. Sobre això, Serrasolsas deia: “Tenim un any de gira superguapo i l’aposta de la discogràfica també és ferma... Tenim la perspectiva de com a mínim un any de feina amb el grup per poder viure. Però la incertesa em feia molta por, moltíssima por. No ho veia gens clar, sobretot perquè no sabia quan s’acabaria l’estabilitat. I, en canvi, abans tenia una feina fixa amb un sou i catorze pagues, i estava de puta mare”.


 
Per la seva banda, Velasco confessava: “Quan vaig començar a veure que el projecte de Figa Flawas podia tenir alguna possibilitat, encara que en aquell moment no estigués generant prou recursos per viure, ens va venir al cap la idea d’intentar-ho per mirar d’aconseguir dedicar-nos només a la música. Cal dir que, en el meu cas, treballava en un lloc que no m’interessava gaire, ni el salari tampoc m’omplia del tot la cartera. A més, tenia uns estalvis. Així que va arribar el moment de provar-ho, ni que fos durant sis mesos. I fins aquí hem arribat, de moment”.


 
En els casos de Ven’nus i Dan Peralbo la seva resposta era semblant. Cal armar-se de valor i provar-ho. Aprendre a viure amb menys i assumir un salt al buit. Ni que sigui durant uns mesos... Tot plegat queda molt lluny de la sensació de tenir una escena musical catalana forta i sana, oi? A més, cal tenir en compte que aquests quatre artistes lideren projectes amb una presència continuada tant a les programacions de sales, festivals i festes majors com als mitjans. Doncs ara imagineu-vos què pot passar per sota...