SI LA IA ÉS L'HOME DEL SAC,

VES MIRANT SOTA EL LLIT

Un perfil a Spotify comença a publicar cançons “com les dels grups de noies dels cinquanta i seixanta”. Així ho defineixen en un compte d’Instagram, on pengen fotos tan impersonals com les de les portades dels llançaments, amb retrats descarregats d’internet alterats amb filtres de color. Es presenten com Las Nenas, “3 nenes de vint-i-tants de diferents nacionalitats”, detall que justifica l’accent de la veu, com el de Jeanette a l’àlbum dels barcelonins Pic-Nic (Hispavox, 1968), un dels grups que inclouen en una playlist d’influències, entre The Shangri-Las, The Crystals, The Ronettes, Lana del Rey i Clairo. Al cap de mig any, s’anuncia una tirada de 99 exemplars d’un vinil que recull les cançons amb un preu de 14 euros.

Poc menys d’un mes després, elDiario.es destapa el que un usuari d’Instagram ja apuntava en un comentari: Las Nenas són un producte de la Intel·ligència Artificial, i Naiara, Viviana i Claudia –noms que inclouen tots el dígraf ia– són avatars. A partir de la investigació realitzada per la periodista Susana Monteagudo, la distribuïdora Altafonte –compromesa, cita l’article, a “promoure música exclusivament creada de manera autèntica, humana”– retira les cançons de Las Nenas del seu catàleg, i les persones rere el projecte (“un noi i una noia”, és tot el que admeten al mitjà) publiquen un comunicat. Confirmen que la música està generada amb IA, però reclamen l’autoria de les lletres. I conviden a convertir Las Nenas en un codi obert al qual qualsevol pugui aportar cançons, així que donen les instruccions de com fer-ho, indicant l’app gratuïta i els prompts que han fet servir. En els comentaris al text hi ha qui l’aplaudeix i expressa suport al projecte, altres que es declaren enganyats perquè l’origen artificial no es va revelar d’entrada, i altres que acusen Las Nenas d’estafa. La mateixa setmana es contacta amb els compradors del vinil per donar-los l’opció de cancel·lar l’ordre. A casa, mantenim la comanda.



Si considerem la IA el nou home del sac a la música, ja podem anar mirant sota els llits. La IA és la responsable de rimes fàcils en alguns èxits, genera versions de hits en altres gèneres musicals i determina l’algoritme que forma les playlists que més streams produeixen. L’enregistrament de cançons, la figura del DJ, l’mp3… tots els canvis tecnològics que han afectat la música en algun moment s’han percebut com l’apocalipsi, i molts han significat canvis de paradigma que han obligat els professionals a reinventar-se. I igual que el públic del primer cinema va aprendre de seguida que no calia apartar-se davant la projecció d’un tren que venia de cara, també els oients sabrem distingir un Drake robòtic de l’original.

Entendre les aplicacions de música generada per IA en clau de codi obert denota un tecnooptimisme naïf que no té en compte que, perquè en una app les peticions Wall of Sound, Girl Group i Bedroom Pop donin resultats convincents, l’eina s’ha entrenat amb cançons que tenen drets: un ús per al qual no s’ha remunerat els titulars. Però mentre esperem que qui hagi de regular, reguli, cal entendre la IA com un nou instrument al servei de la creativitat dels i les artistes. Qui vulgui aplicar-li el caduc discurs de l’autenticitat podrà continuar fent-ho: el mateix que en el seu moment es va aplicar a la guitarra elèctrica o a l’autotune.