L’Orquestra Di-Versiones celebra els seus vint anys d’existència amb un concert antològic amb convidats aquest dissabte 10 de maig a l’Auditori de Girona. No correu, que les entrades estan exhaurides. El seu líder carismàtic i cantant, Albert Fort, recorda els orígens de la formació i la seva etapa a Fes-te Fotre.

Compliu 20 anys amb l'Orquestra Di-Versiones. Com ho vius?
Sí, vint anys a tope! I va arribar inesperadament quan ens pensàvem que ja ho havíem intentat tot en la música. Ja vèiem que Fes-te Fotre no tirava més, que havia tingut el seu moment i que no acabava d'arrencar. Nosaltres formàvem part del col·lectiu d'entitats del poble. I en un estiu que no hi havia calés per a la Festa Major, ens vam ajuntar amb un altre grup, que es deia Defecto i feia trash mètal, per fer una banda de versions divertides, per passar-ho bé. I, com qui no vol la cosa, van començar a sortir bolos. Fins aquell moment, nosaltres treballàvem amb representants i sempre els havíem de trucar per preguntar si sortien bolos. En aquest cas era al revés, la gent trucava a l’Ajuntament per demanar el nostre contacte.


Vau tocar la tecla encertada.
Això sembla. Va funcionar el boca-orella i vam començar a fer concerts i més concerts. Hi va haver un moment que vam pensar que no podíem seguir fent l’animal: una cosa és que toquis a canvi de birres i sopar, i una altra cosa és que et contractin amb tots els ets i uts. I vam incorporar una secció de vent en un concert a l’Strenes a l’Auditori, i vam convidar-hi la Jeanette, el Santi Carulla i el Leslie. Al principi pensava ‘això s'acabarà, no té més recorregut’. Però hem sabut trobar un lloc entre la Selvatana i els Montgrins, per una banda, i els grups joves actuals, de l’altra. El nostre públic és gent que se sent jove i que té ganes de Festa Major, de sortir i passar-ho bé. No ens adrecem als universitaris de 20 anys, sinó a la gent de la nostra generació. I la gent jove, que si un dia ens veuen a una Festa Major, també s’hi apunten. Tenim un marge d'edat brutal.

Aquest és el secret de Di-Versiones.
El secret és que hem sabut reinventar aquestes orquestres típiques i portar-les al nostre terreny. Nosaltres venim del rock i del pop i pensar els concerts com si fossin de rock. I tenim un repertori molt bo, sense palla. L’altre gran secret del grup és que som molt amics i ens coneixem des de fa molt temps. Mai no hem pretès guanyar-nos la vida ni anar a tocar molt lluny. Volem mantenir les nostres vides, la nostra rutina, les nostres famílies, les criatures, les feines… Però quan arriba el cap de setmana, volem anar a tocar i ens ho passem bé. Hi ha grups que notes que toquen per cobrir l'expedient. Com que nosaltres hem decidit fer un bolo (o dos com a molt) cada setmana, els dies de cada dia tenim moltes ganes que arribi el cap de setmana per anar a tocar. Hem trobat una zona de confort que permet no cremar el producte. Hi ha pobles que ens truquen per actuar a la seva Festa Major i es troben que ja tenim el dia agafat. I molts, aleshores, reserven amb un any d’antelació. Ara mateix, ja tenim quasi tancat l'any que ve.



Teniu algun referent concret per a la vostra proposta?
Sí. Bevem de la Salseta del Poble Sec, d’Hotel Cochambre, de la Plateria en el seu moment… Nosaltres érem molt consumidors de grups de Festa Major. Potser els que he vist més vegades són la Salseta.

Aquest dissabte, feu un concert d’aniversari a l’Auditori de Girona, amb convidats. Com serà?
Sí. Un dels convidats serà Salvador Escribà, de la Salseta del Poble Sec. Penso que mai se l'ha homenatjat a ell com a figura, però per a mi és un referent molt gran. També hi serà el Ben, d’Hotel Cochambre, que està passant un moment dur, però té força i segueix fent bolos quan pot. També hi haurà la cantant de Girona Nuri Thunder, l’exUmpah-Pah i Astun Kiki Pau Marquès, a qui tenim un afecte brutal i considerem un referent, i en Xavi de Los Pelucas. Finalment, també hi haurà la Black Music Big Bang, que col·labora amb la secció de vents i amb els cors. Això em fa molta il·lusió perquè la meva filla hi cantarà. En una part del concert, imitarem aquestes grans orquestres com la Principal de la Bisbal o els Montgrins. I abans de començar hi haurà la Dolça DJ i en Miquel del Roig, un referent mític que obrirà el concert.

Alguna vegada et preguntes per què no va acabar de funcionar Fes-te Fotre?
Moltíssimes vegades. De fet, quan Di-Versiones ja començava a ser popular, vam voler fer un revival de Fes-te Fotre. I el vam preveure per a la sala petita de La Mirona. Molta gent em deia que anéssim directament a la gran, que la popularitat de Di-Versiones portaria molt públic. Però no. Si les entrades haguessin anat molt bé hauríem passat a la gran, però ni els curiosos de Di-Versiones van voler venir a veure què era allò. Tot i això, penso que a la nostra última etapa teníem dos discos amb bones cançons. No vam aconseguir passar d’aquella segona divisió on també hi eren Glaucs, Whiskyn’s, Van de Kul, Petit Fours… i sempre vam estar a l’ombra dels grans. I ben aviat la gent es va cansar d'aquell tipus de rock i va arribar l'època del mestissatge. Però ho recordo amb molt d'enyor i amb molta alegria. A mi m’hauria agradat seguir fent música pròpia, òbviament.


No has pensat, per exemple, fer dues o tres cançons de Fes-te Fotre al concert d'aniversari?
No, no. Bé hi ha un moment de rock català en què fem el “Ridícul”. Però és més un gag. Sempre veiem alguna cara que identifica la cançó, però tenim molt assumit el nostre lloc. Així i tot, penso que si no hagués aparegut Di-Versiones, segur que jo hauria fet alguna altra cosa perquè m'agraden molt els escenaris i soc un cul inquiet.