Aquest cap de setmana comença una nova edició de l'Acampada Jove. Tot i això, no és exactament el mateix format. L'any passat l'organització va presentar en una nova localització, Can Mas a Sant Sadurní d'Anoia, l'Arrels, l'anomenada festa major de l'Acampada Jove. Per conèixer més el projecte, hem parlat amb el seu director artístic, Marc Martínez. 

L’Acampada Jove va néixer el 1996. Com ha evolucionat fins al model actual d’Arrels?
L’Acampada va néixer fa trenta anys a partir d’una resposta feta per les Joventuts d’ERC, perquè faltaven llocs de trobada festius per a joves independentistes. Va anar canviant d’ubicació, d’Arbúcies a Sant Celoni i després a Montblanc, on es va consolidar coincidint amb els anys del boom del Procés. La pandèmia va ser un punt d’inflexió. Els anys 2020 i 2021 no es va poder fer, i va ser un moment de moltes dificultats per a la nostra militància. Posteriorment, el festival es va traslladar a Sant Sadurní d’Anoia i es va adaptar al nou context recollint els aprenentatges de les últimes edicions i responent a les noves necessitats. Avui dia molta gent jove escolta música en català, però segurament no hi ha el mateix compromís polític i cal construir nous espais de festa i de consciència política. Fruit d’aquest debat hem apostat per consolidar un format més petit, més arrelat a l’entorn del poble i amb un marc de referència ben clar de la música en català i dels Països Catalans. 

Ha estat una evolució natural?
La pandèmia va castigar i trencar molt la manera que tenim de practicar la militància, de crear espais de trobada. Tot i això, el cicle iniciat a Montblanc ja es va tancar amb naturalitat, en bona part perquè hi ha hagut un relleu generacional i una transmissió de coneixement que ha anat fluint dels més grans als més joves. Això ha permès que l’esperit de l’Acampada Jove s’hagi mantingut, gràcies sobretot a la dedicació de centenars de voluntaris que hi treballen durant uns quants dies. La seva tasca s’ha de posar en valor. Després de dos anys i mig de pandèmia, el nou festival és un projecte col·lectiu, autogestionat i organitzat des de baix.

Feu una aposta per les manifestacions de la cultura popular, un dels àmbits en què més rotundament i amb més naturalitat es manifesta la unitat dels Països Catalans?
Sí, aquest és un dels aspectes més importants. El nostre tret diferencial respecte a la resta de festivals és el contingut polític. Amb tot el respecte, penso que hi ha una homogeneïtzació en els cartells de la majoria de festivals catalans. Per això, nosaltres ens sentim orgullosos de la proposta política que hi ha en el fons del festival, que es resumeix en un lema que sempre reivindiquem: Festa, sí; lluita, també. En aquest context, evidentment la cultura popular és un dels trets més característics del nostre territori, basat en una xarxa d’associacions i entitats que defensen la cultura pròpia i les tradicions de manera viva i exemplar. En un marc de dificultats creixents per la globalització que cada cop tendeix més a uniformitzar-ho tot i a dibuixar cultures desarrelades, apostem més que mai per programar el que ens fa diferents. Arrels és un projecte autogestionat i difícilment competirem amb segons quins cartells, de manera que volem tornar a les arrels i als valors fundacionals de l’Acampada Jove per ser el motor festiu d’un projecte polític que treballa per la independència.