Elisa Mas és una gran amant de la muntanya i també de la música. La seva trajectòria musical ha estat principalment vinculada al món de les versions, i a finals de 2021, va iniciar el projecte Mountains of Music amb el contrabaixista Landry Riba, que apropa la música en directe a diversos refugis d'alta muntanya. A més, fruit de pujar a la muntanya més alta d'Àfrica, el Kilimanjaro, va escriure la seva primera cançó en solitari: "Wings". Això la va inspirar a escriure les cançons que conformen el primer disc, Wings (autoeditat, 2025), que veurà la llum pròximament. Parlem amb ella dels seus dos projectes musicals.



Per què vas anar el Kilimanjaro el 2024 i per què va ser tan important per tu?

No m'esperava que pujar el Kilimanjaro i tot el que comportaria després seria una de les millors experiències de la meva vida. Vaig anar-hi amb un grup de 15 persones del País Basc, 4 d'elles invidents. Jo feia de guia a la meva amiga cega i fer el camí juntes fins al cim amb els companys, fer pinya amb els guies del Kilimanjaro i portejadors que ens animaven i ajudaven en tot moment va ser una experiència increïble. Així com ho va ser gaudir de l'entorn i dels paisatges, i fer un concert amb la guitarra a un dels campaments camí al cim, a 3.720 metres. Però el que menys m'esperava és compondre la que acabaria sent el meu primer senzill, "Wings", a l'avió de tornada de Tanzània. Fins llavors, sempre havia fet versions, i tot i que tenia cançons pròpies al calaix, mai havia publicat cap cançó meva. Al final, vaig tornar-hi 2 vegades més, i de tota aquesta experiència n'ha sortit el primer disc.

 

Què et va captivar per anar a gravar videoclips a Tanzània?

Al cap de 3 mesos d'haver fet el Kilimanjaro, el juny del 2024, vaig tornar-hi, perquè em van contactar per fer una cançó promocional per al parc del Kilimanjaro. Amb un dels guardes del parc, que vaig conèixer al campament Horombo Hut a 3.720 metres, vam enregistrar-la a un estudi d'allà i vam rodar el videoclip als peus del Kilimanjaro. Paral·lelament, vaig aprofitar per gravar el videoclip de la cançó "Wings". Va ser increïble, van participar-hi els guies del Kilimanjaro  amb els nens d'una escola de la ciutat d'Arusha, qui també van venir a gravar alguns cors per a la cançó. Finalment, aquest passat juny hi vaig tornar per a acabar l'àlbum i gravar el videoclip del tema "8.000 Stars".
 

Les ràdios i televisions d'allà estaven interessades, ja que tota la història que hi ha darrere les cançons segurament era una cosa poc habitual per a ells i els va cridar l'atenció. Des del parc del Kilimanjaro tenien interès en què es parlés de la cançó del parc que havia fet, ja que per ells és una manera de promocionar-lo i és una font d'ingressos molt important pel país. Per aquest motiu, els mitjans es van interessar molt per la meva música, i el guarda del parc em va tancar entrevistes molt fàcilment.

Al tema amb què tanques el disc, "Vola", recorda a diverses persones que ja han marxat.
Sí, en el videoclip hi surt volant el Roger, un amic que va morir fa ara un any d’accident amb parapent. També hi surt la Txell, una amiga que va morir a la muntanya amb l’Esteve, la seva parella. Per mi, és un tema molt especial.

Va ser un projecte que va sortir d'una conversa amb el Landry Riba, el contrabaixista andorrà del Mountains of Music. Ell em va veure fer un concert Camil Castellà —amb qui tenim un duet acústic— al Refugi d'Ensija per les llàgrimes de Sant Llorenç, que alhora era el meu primer concert a un refugi. Em va comentar que ell havia fet, feia anys, algun concert a refugis d'Andorra i que podríem fer alguna cosa junts. La setmana següent, li vaig proposar de gravar a un videoclip de la versió que havia fet de "Wish You Were Here" de Pink Floyd, que vam gravar als cingles de Tavertet. Com que tots dos hem fet muntanyisme de tota la vida, vam tenir clar que allò no podia quedar-se allà i vam muntar una primera gira de concerts hivernals a tots els refugis guardats d'Andorra entre finals de 2021 i principis de 2022.
 

En general, sempre ho carreguem tot caminant. Hem arribat a fer 7 hores de caminada per la neu fins al refugi de l'Illa d'Andorra. Aquesta va ser la més bèstia, però normalment no són tantes hores. Algun cop, ens hem ajudat d'una moto de neu o un 4x4 per carregar els instruments, però normalment carreguem els instruments a l'esquena des del punt inicial de la ruta.