La Fúmiga: Havia de passar
VICENT XAVIER CONTRÍ
(Bromera)
Vicent Xavier Contrí és un periodista valencià bregat en mil batalles. Ha estat mànager de grups com Obrint Pas i programador de festivals com l'Almadrava Rock. Enguany ha presentat el llibre La Fúmiga. Havia de passar (Bromera, 2025), on repassa la història i la personalitat de La Fúmiga.
Tenia el sentiment que calia escriure sobre La Fúmiga, perquè percebia que el grup no tenia el reconeixement que es mereixia per part de la crítica. Al marge d’això, m’interessava la sociologia de la banda i el perquè del seu èxit", explicava l'autor a Joaquim Vilarnau sobre el perquè de fer el llibre. "He vist que no només han triomfat per la qualitat de la seua música, sinó per tot el que han tingut al voltant. Són de la Ribera Alta, una de les comarques més catalanoparlants del País Valencià i on hi ha moltes societats musicals. Tots tenen estudis musicals i són d’una generació hereva de l’ensenyament en català... A més, són una gent molt professional, que ha topat amb un gran productor, Mark Dasousa, i amb una oficina de contractació molt potent, Pro21, que sempre han confiat els projectes satèl·lit al voltant del grup a gent molt potent."
El llibre ha sortit enmig del rebombori pel comiat del grup, tot i que, com admet Contrí, ell encara no ho sabia quan se li va acudir repassar-ne la biografia. "Vaig parlar amb ells per dir-los que m’agradaria escriure el llibre, i em van respondre positivament, però em van dir que ja tenien un calendari marcat i que no els quedava massa temps per a dedicar-se al llibre. Vaig escriure els primers textos l’any passat, després de l’estiu, quan ells encara estaven de gira i no havien anunciat el comiat. Quan vaig aconseguir parlar-hi, em van facilitar el calendari pautat. La biografia comença pel final i explica moltes anècdotes, per exemple que hi ha una gravació d’Aspencat amb ells que no ha eixit mai a la llum..."
150 anys en veu de dona
MARIA PICASSÓ, JORDI NOVELL
(Enderrock Llibres)
Les dones han estat invisibilitzades i menyspreades al llarg de la història en tots els àmbits. I també, és clar, en el musical. Enderrock Llibres publica el nou volum 150 anys en veu de dona, un llibre il·lustrat per la manresana Maria Picassó que retrata més de 100 dones que han tingut un impacte en la indústria musical, tant nacional com internacional, amb textos del barceloní Jordi Novell.
Art & Música
DDAA
(Enderrock Llibres)
La música sempre ha tingut una relació especial amb la resta d’arts. És conegut el vincle que té amb el teatre, el cinema, la poesia, la dansa... Però i amb les arts plàstiques? Només cal fer un cop d’ull a les carpetes dels discos per comprovar que aquesta ha estat una relació llarga que ha involucrat alguns dels grans artistes del sector, des de fotògrafs fins a dissenyadors, il·lustradors o pintors. Art & Música mostra l’obra d’un centenar de dissenyadors catalans que han tingut una tasca influent en el disseny de portades de discos, una antologia gràfica de les darreres set dècades de la música catalana.
Des d’una perspectiva històrica el llibre destaca els treballs gràfics i pictòrics de Jordi Fornas, America Sanchez, Claret Serrahima, Frederic Amat, Pilar Villuendas, Sílvia Gubern, Antoni Tàpies i Joan Miró, entre altres, i des del punt de vista del disseny contemporani hi ha les obres de Josep Basora, Albert Romagosa o Cinta Vidal. Una visió de la relació entre l’art i la música com mai s’havia explorat, que també fa la funció de catàleg per a l’exposició Art & Música: Antologia gràfica de la discografia catalana, organitzada per l’Ajuntament de Badalona i comissariada per Grup Enderrock, que es podrà visitar fins al 14 de febrer a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme. La sala està oberta de dillunsDDAA
(Enderrock Llibres)
La música sempre ha tingut una relació especial amb la resta d’arts. És conegut el vincle que té amb el teatre, el cinema, la poesia, la dansa... Però i amb les arts plàstiques? Només cal fer un cop d’ull a les carpetes dels discos per comprovar que aquesta ha estat una relació llarga que ha involucrat alguns dels grans artistes del sector, des de fotògrafs fins a dissenyadors, il·lustradors o pintors. Art & Música mostra l’obra d’un centenar de dissenyadors catalans que han tingut una tasca influent en el disseny de portades de discos, una antologia gràfica de les darreres set dècades de la música catalana.
a divendres de 16 a 20 h i els dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.
La part teòrica està avalada pels textos d’una desena d’especialistes dels Països Catalans: Tomeu Canyelles, Òscar Dalmau, Maria Àngels Fortea, Carles Gàmez, Òscar Guayabero, Oriol Lladó, Jordi Llansamà, Òscar Nin, Jaume Pujagut, Guillem Vidal i Joaquim Vilarnau. I pel que
fa a la part gràfica, el llibre reprodueix més de dues-centes portades, obres originals i discos-objecte realitzats per artistes gràfics, que fan palesa, de manera exhaustiva, la relació fructuosa que ha involucrat la música amb la fotografia, el disseny i la pintura en l’art gràfic de les carpetes dels discos com una obra d’art total.
Grans fracassos 1989-2025: Gràfica i llegenda de Dr. Calypso
TXARLY 'ACHILIFUNK' BROWN
(Manifesta Llibres)
Carles Closa ‘Txarly Brown’ és dissenyador gràfic, DJ, promotor, il·lustrador i músic amb un llarg bagatge al voltant de l’ska i la música jamaicana i la rumba. Grans fracassos recull dissenys de portades de discos d’artistes com Dr. Calypso, Skatalà, Prince Buster i The Toasters, entre molts altres. A més, també ha il·lustrat un fanbook de Dr. Calypso que inclou rareses i un anecdotari del grup de latin ska i fusió jamaicana.
Yo no quería ser Miqui Puig
MIQUI PUIG
(Magazzini Salani)
El vallesà Miqui Puig va ser el líder de Los Sencillos (1989-1999) i és una icona pop. L’originalitat de les seves memòries rau, com diu Kiko Amat al pròleg, en què qui parla és alhora la persona i el personatge que puja a dalt de l’escenari. S’hi mostra algú poruc que necessita l’aprovació dels altres, però també curiós, que travessa l’ascens i el descens –de vegades enganxat a l’amor i la moda, però d’altres a la decadència– d’un grup amb èxits com “Bonito es”. Puig també sap fer brillar els fonaments dels discos que ha publicat en solitari, plens de textures.
El trobador Antonello Collendanchise
EMIGDI SUBIRATS
(Nemapress Edizioni)
L’escriptor campredonenc Emigdi Subirats presenta la seva segona biografia d’un poeta de l’Alguer. Després d’Antoni Canu, ha escrit al voltant de la vida del cantautor, professor i activista cultural Antonello Colledanchise, una altra veu estimada i reconeguda de la cançó en alguerès.
Owix 30 anys (1994-2024)
XIMO GUARDIOLA
(Govern d’Alacant / Ajuntament de Callosa d’en Sarrià / Aviva)
La banda de Callosa d’en Sarrià liderada per Ximo Guardiola publica Owix 30 anys (1994-2024), un recull d’anècdotes de concerts, festivals i gravacions viscudes al llarg de tres dècades. Owix ha tocat a tots els auditoris de la comarca de la Marina Baixa i als teatres principals de València, Castelló i Alacant.
Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
(Témenos Edicions)
L’autor de Miquel Pujadó, el bard incombustible (Llibres del Segle, 2019) signa la biografia del trio Falsterbo. L’èxit del grup es va basar en temes com “Paf el drac màgic” i “L’estranya joguina”, amb els quals va aconseguir que el públic tornés a ser un infant per una estona. Retrata el context i el grup, que també va ser Falsterbo 3 i Falsterbo Marí.
S’invoca joglaria
XAVIER BARÓ
(Fonoll)
El cantautor d’Almacelles Xavier Baró (1954) –Premi Enderrock al millor disc de cançó/folk per Cançons del temps de destrals (Satchmo, 2004) i Allau d’estrelles solitàries (La Llàntia, 2016)– deixant petjades de l’ofici i l’art joglaresc, de la màgica olivera al Madrid de la Movida, passant pel Rif africà, l’Eivissa prehippy i el Vigo revelador.
Estic fent història
ARTURO GAYA IGLESIAS
(Cossetània)
Amb el subtítol Relats íntims de memòria al crepuscle del segle XX, el periodista i trobador tortosí Arturo Gaya (1956), autor de 27 treballs discogràfics, relata des de vivències d’infantesa i joventut –amb referents com Pete Seeger, Xesco Boix i Bob Dylan– fins a la gènesi de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Totes les cançons
VICENT TORRENT
(Editorial Afers / Soledad Desfilis)
Recull de cançons del musicòleg i fundador i veu d’Al Tall, Vicent Torrent (1945), que inclou himnes de resistència civil (“Tio Canya”), lletres ben farcides de sàtira (“La negociació”) i d’ironia intensa (“Europ eu!”), cantates extenses (“Joan i Karima”) i textos inèdits (com “L’OTAN”).
TXARLY 'ACHILIFUNK' BROWN
(Manifesta Llibres)
Carles Closa ‘Txarly Brown’ és dissenyador gràfic, DJ, promotor, il·lustrador i músic amb un llarg bagatge al voltant de l’ska i la música jamaicana i la rumba. Grans fracassos recull dissenys de portades de discos d’artistes com Dr. Calypso, Skatalà, Prince Buster i The Toasters, entre molts altres. A més, també ha il·lustrat un fanbook de Dr. Calypso que inclou rareses i un anecdotari del grup de latin ska i fusió jamaicana.
Yo no quería ser Miqui Puig
MIQUI PUIG
(Magazzini Salani)
El vallesà Miqui Puig va ser el líder de Los Sencillos (1989-1999) i és una icona pop. L’originalitat de les seves memòries rau, com diu Kiko Amat al pròleg, en què qui parla és alhora la persona i el personatge que puja a dalt de l’escenari. S’hi mostra algú poruc que necessita l’aprovació dels altres, però també curiós, que travessa l’ascens i el descens –de vegades enganxat a l’amor i la moda, però d’altres a la decadència– d’un grup amb èxits com “Bonito es”. Puig també sap fer brillar els fonaments dels discos que ha publicat en solitari, plens de textures.
El trobador Antonello Collendanchise
EMIGDI SUBIRATS
(Nemapress Edizioni)
L’escriptor campredonenc Emigdi Subirats presenta la seva segona biografia d’un poeta de l’Alguer. Després d’Antoni Canu, ha escrit al voltant de la vida del cantautor, professor i activista cultural Antonello Colledanchise, una altra veu estimada i reconeguda de la cançó en alguerès.
Owix 30 anys (1994-2024)
XIMO GUARDIOLA
(Govern d’Alacant / Ajuntament de Callosa d’en Sarrià / Aviva)
La banda de Callosa d’en Sarrià liderada per Ximo Guardiola publica Owix 30 anys (1994-2024), un recull d’anècdotes de concerts, festivals i gravacions viscudes al llarg de tres dècades. Owix ha tocat a tots els auditoris de la comarca de la Marina Baixa i als teatres principals de València, Castelló i Alacant.
Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
(Témenos Edicions)
L’autor de Miquel Pujadó, el bard incombustible (Llibres del Segle, 2019) signa la biografia del trio Falsterbo. L’èxit del grup es va basar en temes com “Paf el drac màgic” i “L’estranya joguina”, amb els quals va aconseguir que el públic tornés a ser un infant per una estona. Retrata el context i el grup, que també va ser Falsterbo 3 i Falsterbo Marí.
S’invoca joglaria
XAVIER BARÓ
(Fonoll)
El cantautor d’Almacelles Xavier Baró (1954) –Premi Enderrock al millor disc de cançó/folk per Cançons del temps de destrals (Satchmo, 2004) i Allau d’estrelles solitàries (La Llàntia, 2016)– deixant petjades de l’ofici i l’art joglaresc, de la màgica olivera al Madrid de la Movida, passant pel Rif africà, l’Eivissa prehippy i el Vigo revelador.
Estic fent història
ARTURO GAYA IGLESIAS
(Cossetània)
Amb el subtítol Relats íntims de memòria al crepuscle del segle XX, el periodista i trobador tortosí Arturo Gaya (1956), autor de 27 treballs discogràfics, relata des de vivències d’infantesa i joventut –amb referents com Pete Seeger, Xesco Boix i Bob Dylan– fins a la gènesi de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Totes les cançons
VICENT TORRENT
(Editorial Afers / Soledad Desfilis)
Recull de cançons del musicòleg i fundador i veu d’Al Tall, Vicent Torrent (1945), que inclou himnes de resistència civil (“Tio Canya”), lletres ben farcides de sàtira (“La negociació”) i d’ironia intensa (“Europ eu!”), cantates extenses (“Joan i Karima”) i textos inèdits (com “L’OTAN”).
.jpg)
.gif)
