Tens una trajectòria dilatada, però tot just ara presentes el segon disc del teu projecte personal. Què representa?
El nou disc representa un salt important respecte al meu debut discogràfic, Mon noM (autoeditat, 2022), que vaig produir d’una manera autodidacta. Des de llavors he anat fent concerts, però aquest segon treball ja és un projecte amb cara i ulls, amb tot un equip al darrere i amb la intenció que tingui una major projecció. Estic molt content perquè l’ha editat el segell Elemental Music, amb seu a Barcelona i Nova York, que tot just acaba de fitxar també Andrea Motis per treure el seu nou disc.
Com definiries el concepte d’'Entor', que inclou deu temes de composició pròpia?
Clarament, la inspiració de tots els temes del disc és el paisatge de muntanya. És un treball de jazz modern i harmonia modal, però al mateix temps també és eclèctic, perquè també hi ha balades i algun tema més funk. Harmònicament hi ha molta teca, molta substància, i pràcticament cada peça està enregistrada amb una formació diferent, que va des dels duets fins a un sextet.
Els músics amb qui has gravat són Irene Reig i Baptiste Herbin al saxo, Alba Pujals al trombó, Kike Pérez a la bateria i Brady Lynch al contrabaix. Com serà en directe?
Entor és un projecte molt versàtil, pensat per a sextet però que es pot presentar també a quintet (saxo i trombó), quartet (saxo), piano trio o duo (piano i saxo). Per poder fer el màxim de concerts, sempre plantejo projectes que m’ofereixin diverses opcions. I, com que ja tenia el cap posat en aquesta idea, vaig pensar que al disc podia ensenyar les diferents possibilitats... D’aquesta manera, puc presentar el disc en diferents formats a dalt de l’escenari. L’ideal sempre és la banda completa, amb la qual podem tocar a festivals, i a sales que tenen més pressupost o que estan més engrescades en el projecte. Però si cal també es pot presentar en formats més senzills. De fet, tot i que toquem la banda completa, hi ha una balada que s’ha de fer amb piano sol i que serà un petit moment íntim, i una altra a duo, que serà un segon petit moment íntim.
Més enllà del teu projecte en solitari, també toques en altres propostes, que abasten des de les arts escèniques fins a un grup de versions anomenat Els Senyora.
Sí, és cert. M’agradaria molt estar només centrat en el nou disc però malauradament no pot ser, perquè soc autònom i he de pagar la quota. Amb Lluís Casahuga i Toni Gibert treballem molts projectes amb la productora Fonorama, sobretot per al món de les arts escèniques, bandes sonores d’espais museogràfics i també alguna publicitat. A més, també estic en el grup de versions Els Senyora, amb el qual actuem bastant i fem grans èxits a ritme de rumba, funk, ska, reggae, salsa i altres estils llatins. I també soc un dels directors artístics del Festival de Jazz d’Andorra, que fa quatre anys que vam recuperar i ja comença a ser una cita important.
També has treballat i format part de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Quina ha estat la teva relació?
La meva relació artística amb l’ONCA es va iniciar el 2022, i des d’aleshores he tingut l’oportunitat d’estrenar diverses obres amb l’orquestra. A més, al mateix temps, m’he implicat en diversos projectes de recuperació del repertori clàssic d’Andorra.
I també acompanyes artistes de l’àmbit de la lírica...
Sí, i tant! Tinc un projecte d’òpera amb la soprano andorrana Jonaina Salvador, amb qui l’any passat vam fer concerts per França i ara estem preparant un nou espectacle. I també amb la soprano urgellenca Eva Sauret, amb qui farem un recital líric amb la poesia de Federico García Lorca. I, entre altres produccions, amb la ballarina Emma Riba vam idear l’espectacle Eteri, que unia música i dansa contemporània. Per completar-ho, també estic treballant en l’organització del Sax Fest, amb el saxofonista barceloní Efrem Roca.
Els músics catalans es queixen que viuen en un país petit per guanyar-s’hi la vida. Això traslladat a Andorra es deu multiplicar...
Sí, és un país que té situacions contradictòries. Si només seguíssim criteris demogràfics es podria pensar que, per una qüestió purament numèrica, no tenim gaires músics andorrans professionals. Tot i això, tenim la sort que hi ha unes institucions potents que ens permeten accedir a moltes subvencions i també hi ha molts suports... de manera que ens ajuden bastant.
I a l’hora de presentar música en directe?
L’oferta per tocar a Andorra és relativament reduïda. Però si la comparem amb altres territoris amb una extensió i població similars, no estem tan malament. No hi ha locals de programació regular, però els nostres ajuntaments programen moltíssim i destinen molts diners a la cultura. Quan no hi ha un cicle de concerts hi ha una fira o un mercat de Nadal... Considero que a Andorra hi ha prou oportunitats, perquè jo mateix faig la meitat o més dels meus concerts al país, i la resta a fora.
.jpg)
.gif)
