L’artista igualadina Laia Rius ‘Nastallat’ debuta amb un projecte original i ambiciós que combina el ball de bot i la música electrònica. Produït pel mallorquí Jaume Gelabert, Cada casa, cada vida (Propaganda pel Fet!, 2026) combina peces tradicionals i de composició pròpia.


Com és que una igualadina ha fet un disc de ball de bot i electrònica?
Fa molts anys que ballo música tradicional i ball de bastons a Igualada, però la jota sempre se m’havia resistit. El 2019 vivia a Barcelona i vaig buscar classes per aprendre’n, però només n’hi havia de ball de bot. M’hi vaig apuntar i es va convertir en una eina de socialització. 

Després va venir el covid i durant el confinament, per enyorança, et vas dedicar a escoltar discos de ball de bot. Quin va ser el resultat?
Quan vam poder tornar a fer classes va ser una època molt xula, i aquest disc és una carta d’amor per reivindicar la cultura dels territoris de parla catalana. 


El disc s’obre amb un tall de veu que explica l’origen del nom ‘Nastallat’...
És una conversa amb la meva família. El sobrenom Nastallat era del rebesavi i sempre ens l’hem sentit molt nostre, i ja tenia clar que el projecte es diria així.

Al disc versiones el “Fandango des tres amors” amb la complicitat i la veu de la seva autora, la cantant Miquela Lladó (Música Nostra). Com va anar?
Soc superfan de Miquela Lladó, i em va fer molta il·lusió que qui va establir les bases per recuperar tota aquesta tradició després de la Transició participés al disc.