.jpg)
50 anys de La Bressola es pot aconseguir amb la revista Enderrock 398, i s'estrenarà en directe el 25 de setembre al Teatre Municipal de Girona, a partir de les 19 h, amb la participació dels alumnes de La Bressola i la majoria dels artistes que hi han participat: Comelade, Triquell, Ferran Palau, Maria Hein, Renaldo & Clara, La Maria, Mar Pujol, Vittara, Agathe Catel, Julien Leone i Maxime Cayuela. Les entrades ja són a la venda i, fins al dilluns 21 a mitjanit, sortegem 25 entrades dobles per poder-hi assistir.
Per elaborar la llista d’intèrprets, Enderrock i La Bressola van seleccionar veus joves d’arreu dels Països Catalans, conjuntament amb els directors artístics del projecte, que han estat Pep Saula i Arnau Grabulosa ‘Grabu’ –de l’escuderia Delirics–, dos dels joves productors més reconeguts del moment. Saula es va donar a conèixer amb Sexenni i posteriorment ha signat treballs de The Tyets, Ginestà, Scorpio, Buhos i Flashy Ice Cream, entre altres, mentre que la feina de Grabu s’ha plasmat en els darrers discos de Guillem Gisbert, Triquell, Llum o Maig. L’objectiu del disc era treballar amb material amb denominació d’origen a Catalunya Nord, i per això es va partir del material recollit per Vilarem-Carcassone al llibret Vingt chansons populaires du Rosssillon, del qual es va fer la primera edició a Perpinyà el 1892, a càrrec d’Editions Robert Salvet. En segon lloc, entre intèrprets hi havia d’haver representants tant de l’escena nord-catalana com de la resta dels Països Catalans, procedents de diversos estils musicals i amb un repartiment paritari de grups i cantants.
Així, el disc compta amb artistes nord-catalans, com Maxime Cayuela ("Tant com me quedarà"), Agathe Catel ("Amb la força de l'amor"), Julien Leone ("La minyona de Rosselló") i Pascal Comelade ("Ball de l'ós - El Vallespir"), a més de la valenciana La Maria (“Muntanyes regalades”), la mallorquina Maria Hein (“La remendaire”) i de Catalunya la lluçanenca Mar Pujol (“La pastoreta”), els lleidatans Sexenni (“La cançó del lladre”) i Renaldo & Clara (“Una matinada fresca”), el vallesà Triquell (“Lo pardal”), el baixllobregatí Ferran Palau (“Una linda flor”) i els barcelonins Maig (“La calàndria), Mama Dousha (“El mariner”), Alosa (“La nina d’Orbanyà”) i Vittara (“Muntanyes del Canigó”). A més, els alumnes dels diversos centres de La Bressola també han coŀlaborat al disc fent els cors de les cançons.
El disseny, tant del vinil com del CD, és obra de l’artista Clàudia Comelade, filla de Comelade i antiga alumna de La Bressola de Prada, que va crear un brodat expressament per a la coberta. La festa d’aniversari dels 50 anys de La Bressola tindrà lloc al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà, el 16 de setembre, coincidint amb la data d’obertura de la primera escola.
MIG SEGLE DE TRADICIÓ I MODERNITAT
Fa 50 anys es va posar en funcionament la primera escola de La Bressola a Catalunya Nord, inspirada en l’experiència basca de Seaska, que funcionava des del 1969 gestionant una ikastola a Arrangoitze. El primer centre es va obrir a Perpinyà amb set alumnes. A partir d’aquí va anar creixent i actualment ja té més de mil alumnes cursant estudis en set centres de maternal i primària –a Nils, El Soler, Prada, Sant Esteve del Monestir, El Vernet i Pesillà de la Ribera, a més de l’esmentat Sant Galdric, a Perpinyà– i dos centres de secundària –a El Soler i Canet de Rosselló–.Les iniciatives de Seaska i Bressola han servit posteriorment també d’exemple a La Calandreta a Occitània, Diwan a la Bretanya, ABCM-Zweisprachigkeit a Alsàcia i Scola Corsa a Còrsega, amb qui formen una confederació d’escoles bilingües, anomenada Eskolim. Una de les característiques que ha definit La Bressola de portes enfora és el seu amor a la música i a les cançons en català. I no ho diem només perquè un dels seus dirigents històrics, Joan Pere Le Bihan, també tenia una interessant faceta com a cantautor (Joan Pere), sinó perquè la música ha acompanyat el projecte educatiu des del seu naixement.
La celebració del 50è aniversari va servir per presentar, el juny passat, la cançó “Serà meua la llengua”, fruit d’una coŀlaboració entre l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís i el conjunt gironí Orchestra Fireluche. De fet, la tasca de La Bressola no incumbeix només els nord-catalans, sinó tots els parlants del català de qualsevol indret dels Països Catalans. Amb el doble propòsit de donar-se a conèixer i aconseguir més recursos econòmics, l’Associació Amics de la Bressola ja fa uns anys que publica discos col·lectius en els quals ha involucrat músics i cantants d’arreu dels Països Catalans, que van dirigits tant a l’alumnat de les escoles com al públic en general.
El primer va ser Musiquetes per la Bressola (Propaganda pel Fet!, 2008), del qual es van editar 60.000 còpies, que es va distribuir amb les revistes Enderrock i Sons de la Mediterrània, a més de Camacuc, Cavall Fort, Esquitx, La revista dels Súpers, Mil Dimonis, Tatano i Tretzevents. El disc, produït per Marc Serrats i Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis) amb Núria Lozano (La Carrau), conté 22 cançons tradicionals posades al dia i cantades per Meritxell Gené, Lo Pardal Roquer, Joan Garriga, Joan Miquel Oliver, Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Miquel Gil, entre molts altres.
El 2010 es va enregistrar i posar a la venda una proposta de continuïtat presentada com +Cançonetes per la Bressola (Enderrock Discos). Aquesta vegada, la direcció musical es va encarregar a Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle, i el repertori va constar de tretze cançons tradicionals interpretades per Refree, Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Rosa Pou. Per al tercer recopilatori, titulat 1, 2, 3… pica Bressola! (autoeditat, 2012), es va tornar a comptar amb Serrats. El resultat van ser 25 cançons populars passades pel sedàs i interpretades per noms tan diversos com Rafalito Salazar, Txarango, Joan Crosas, Guillem Roma, Joan Colomo, Oliva Trencada, Ovidi Twins i Laia Vaqué, entre d’altres.
El 40è aniversari es va celebrar amb l’edició de 40 anys de la Bressola (Discmedi, 2017), una nova gravació de peces tradicionals dirigida per Marc Serrats & Raph Dumas amb la col·laboració de Carles Belda, Nadége Figuerola, Anna Roig, Miquel Gil i John William McKissock, així com mainada de La Bressola.
Dos àlbums més, el 2021 i el 2024, han seguit l’idiŀli de les escoles nord-catalanes amb la música, amb una variació substancial de plantejament i amb un nou repertori. El 2021 es va publicar el popular Animalari urbà (Luup Records), un treball amb nou intèrprets que canten versos del poemari Animalari d’Enric Larreula musicats per The Tyets en clau de música urbana. Entre els artistes que hi van participar hi ha Ariox, Baaldo, Yung Rajola, Maluks, Pepet i Marieta i els mateixos The Tyets. El treball va ser escollit millor disc de música familiar segons la crítica dels Premis Enderrock 2021, i el duo The Tyets també va rebre el XIV Premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada per la cançó “El ratolí”.
Ben allunyat d’aquest terreny va ser el sisè i darrer projecte musical impulsat fins ara, anomenat Qui compta cantant canta i compta content (autoeditat), que es va editar amb motiu de la Bressolada 2024. Es tracta d’un ‘conte musi-matemàtic cantat per tots els canti-contents de les escoles i coŀlegis La Bressola’, preparat per Francesc Bitlloch, en què el protagonisme musical va recaure en l’alumnat. El CD conté onze cançons que van enregistrar directament els nens i nenes de cada centre, que van fer entre una i dues cançons.
.jpg)
.jpg)
