‘Jo només sé la nit / i la gran mà que es tanca’, escrivia fa quatre dècades la poetessa Anna Dodas i Noguer (1962 – 1986). Natural de Folgueroles (Osona), l’escriptora i també guitarrista va morir amb només 23 anys, assassinada a Briçac en un viatge en carretera amb Gemma Argemí. Enguany es compleixen 40 anys de la tragèdia, i el duet Contra les Cordes —format per la guitarrista Míriam Franch (Rubio-Franch) i la veu de Gemma Tona (The Holy Sinners)— li ret homenatge amb un disc de nou musicacions dels seus poemes: ADN (autoeditat, 2026). Després de girar ja aquestes peces en directe en els últims anys, l'espectacle s'immortalitza amb un àlbum previst per aquesta tardor. Abans, però, el duet ens n’avança una de les cançons: “Si veiessis”.
 

Comencem per l’inici: com neix el projecte Contra les Cordes?
Neix de la nostra amistat i d’anys treballant plegades. Ens vam adonar que, quan ens ajuntàvem, els nostres caps entraven en combustió i era un no parar de fer girar idees. Teníem ganes de fer alguna cosa les dues soles barrejant tot allò que ens mou: la música, la literatura, l'escena, etc.
 
I què us va dur a musicar Anna Dodas?
La Gemma és natural d’Osona i la figura de l’Anna Dodas sempre li havia quedat a prop. Quan l’Anna va morir, ella era petita, però recordava haver-ne sentit parlar, converses que li van quedar gravades sense que aleshores arribés a entendre del tot qui era ni què havia passat. Quan vam decidir començar a musicar poesia, la Gemma va proposar treballar amb els versos de l’Anna. Casualment, la Míriam havia assistit poc abans a la presentació de la traducció al castellà dels seus poemes. No sabem fins a quin punt existeixen les casualitats, però totes dues havíem arribat a l’Anna des de llocs diferents i ens hi vam trobar. Al mateix temps, des del festival Ara Poesia de Girona, amb qui ja teníem relació, es van assabentar que estàvem preparant aquest repertori i ens van proposar presentar-lo. Això ens va obligar a treballar a contrarellotge i a posar-nos les piles. Tenir una data concreta va fer que tot agafés forma molt de pressa.
 
Què us inspira o què us evoca del tema que estrenem avui, “Si veiessis”?
Ens evoca una atmosfera de pessebre gòtic. La veu poètica construeix un espai on l'amenaça és tant exterior com interior. Ens porta a una nit plena de misteri, solitud i por. El text suggereix imatges relacionades amb la mort, però també hi ha una bellesa estranya en tota aquesta foscor. Ens inspira la tensió entre el desig de comunicar un dolor o una por i la impossibilitat que l'altre ho entengui del tot (del 'Si veiessis...' es passa a un 'Jo sé...'). Musicalment, vam voler jugar amb el contrast: la sonoritat és aparentment més lluminosa que la lletra, però les tensions que no acaben de resoldre’s mantenen sempre una sensació d’inquietud i ambigüitat. Creiem que és un text molt representatiu de la poètica de l’Anna, on el paisatge esdevé un reflex directe de l'angúnia interior i la vulnerabilitat.
 

Com heu fet la selecció dels poemes?
Al principi, la tria va ser molt intuïtiva: vam escollir els poemes que més ens agradaven o que més coses ens despertaven. Ens vam deixar portar pel que ens feien sentir. A mesura que ens endinsàvem en l’obra d’Anna Dodas, ens vam adonar que podíem agrupar-los per temes i construir un viatge que comença parlant d’ella i s’obre progressivament cap al paisatge, l’amor i, finalment, la mort. L’espectacle inclou més poemes i també algun relat, però per al disc n’hem seleccionat nou que mantenen aquest recorregut.
 
Com heu afrontat la tasca de passar els seus versos a cançons?
Musicalment, no hem buscat posar una ‘música de fons’ als poemes, sinó fer que paraula i so creixin junts. La poesia de Dodas ja té un ritme i una sonoritat molt física; la Míriam ha compost les peces deixant-se tocar per aquesta força. A més, gairebé totes les cançons acaben amb un acord en tensió, sense resoldre en la tònica, deixant una sensació suspesa, com si la música preguntés: ‘I ara, què passarà?’. Aquesta resolució oberta connecta inevitablement amb la seva obra i la seva figura: una història que va quedar interrompuda massa d'hora.
 
Aquest tema formarà part del disc que dediqueu a la poetessa, ‘ADN’. Què en podem esperar?
Una trobada viva, directa i sense concessions amb la poesia d'Anna Dodas i Noguer. De fet, el títol del disc, ADN, neix de les seves inicials, però també del fet que els seus versos són la matèria primera que ho travessa tot: les paraules de l'Anna passen per guitarres, veus, teclats i arranjaments per trobar una nova forma sonora. A nivell d'edició, és un treball molt cuidat en tots els sentits. La portada, feta a mà per Montse Cortés, literalment construeix les lletres “A”, “D”, “N” travessades per les cordes de la guitarra de la Míriam, fent palesa aquesta voluntat de tensar els textos i portar-los a l'escena. Aquest caràcter orgànic es manté en tot el procés: el treball d'enregistrament i mescla als Estudis Pinotxo amb Javi Galván ha estat completament artesanal, cuidant cada detall sonor amb molta cura. En definitiva, ADN és un disc de nou cançons que vol posar l’obra de l’Anna contra les cordes just quan es compleixen 40 anys de la seva mort, i que en directe s'amplia en un espectacle on també incorporem alguns dels seus relats.