Rodrigo Laviña és una figura mítica del rap català. Des dels seus inicis a At Versaris fa ja més de vint anys s'ha consolidat com un emblema del boom bap. Ara, llança un nou EP com a Extraño Weys, conjuntament amb Poor Tràmit, Aeròbic per principiants (Bankrobber, 2026). És un curta durada de quatre cançons i deu minuts, perquè volien que cabés en un vinil de set pulgades. Demà, 7 de novembre, el presentaran a la sala Upload de Barcelona acompanyats d'una quinzena d'artistes com l'Autèntic Home Llúdriga, Senyor Oca o Marta Garrett.



En una entrevista anterior deies que publicau música quan teniu alguna cosa a dir. Què volíeu explicar amb aquest EP?
Necessitàvem convertir en alguna cosa palpable una amistat i una bona relació entre col·legues. Més que tenir alguna cosa a dir, volíem plasmar la idea que mola fer coses amb els teus amics. La relació que tenim amb Poor Tràmit i la gent de Middle Name va per aquí. En la resta de treballs d’Extraño Weys, aquesta premissa que comentaves sí que és la pedra angular del que fem. En aquest cas, però, era més una celebració de l’amistat: convertir-la en música i en un disc.

Obriu l’EP reivindicant-vos com a fills dels vuitanta. Com es reflecteix aquesta generació en la vostra música?
No et pots abstreure de la generació a què pertanys. L’imaginari de l’EP està vinculat a la música dels vuitanta, que vam mamar de petits. Primer la teníem una mica menystinguda, però li hem acabat donant la volta i hi hem trobat un munt de coses boniques. Tens les vivències, l’edat i els condicionants que tens, i això es reflecteix a l’hora de fer música. Per sort, no dic el mateix ara que tinc quaranta pals que quan en tenia vint. No volem impostar que tenim vint anys, volem fer música amb les coordenades en què vivim ara mateix.


L’estètica dels vuitanta també arriba al vídeo i a la imatge del disc. Va ser el punt de partida?
Primer va venir la música. Vam començar a escriure junts perquè som col·legues, però quan teníem quatre o cinc temes ens vam adonar que no tenien cap fil conductor. Alguna de les cançons ja tenia aquesta reminiscència dels vuitanta, però el conjunt de l’EP no. La gent de Middle Name ens va proposar repensar el projecte i encaminar-lo cap a algun lloc. De seguida vam veure clar que aquesta sonoritat era una idea que jo no havia explorat gaire amb Extraño Weys, i Poor Tràmit tampoc. Ens va semblar interessant sortir de les nostres caselles i buscar un espai per on no haguéssim transitat. La música va condicionar tota la resta de l’estètica.

Com han sorgit les col·laboracions de l’Autèntic Home Llúdriga, a "En secret", i de Marta Garrett amb les veus adicionals?
Amb el Sergi 'Autèntic Home Llúdriga' som col·legues des de fa molts anys, però jo no hi havia fet gaire cosa. Poor Tràmit sí que havia publicat amb ell Pizza i fum (autoeditat, 2016), produït per Viktor Pizza, ara fa deu anys. Vam veure que aquesta música li quedava molt bé al seu registre vocal, perquè rapeja, però també canta. És una mica el Barry White català [riu]. Convidar-lo era una altra manera de celebrar l’amistat. Amb Marta Garrett, que també comparteix escenari amb nosaltres quan toquem amb la banda d’Extraño Weys, tres quarts del mateix. És la meva germaneta i canta que flipes, era la cirereta del pastís. Per altra banda, per primera vegada no hi ha el hosting habitual del Gordo del Puru al principi del disc, bàsicament perquè no ens hi cabia. Hem fet la música condicionats pel format de set polzades: teníem cinc minuts per cara. Hem anat al gra, hi ha poques tornades i els temes no podien passar gaire dels dos minuts i mig.


Amb Poor Tràmit feia temps que col·laboràveu en cançons puntuals. Què us va dur a fer un EP sencer junts?
Jo havia col·laborat en treballs seus i ell també participa a Les abelles palmen però els pàjarus encara canten (Bankrobber, 2025) d’Extraño Weys. Ens hem anat fent més amics i l’any passat vam passar uns dies de vacances junts. La gent de Middle Name ens va passar algunes bases, Poor va començar a escriure i jo m’hi vaig sumar. No teníem gaire decidit què faríem; ho fèiem per fer-ho, i finalment ha pres aquesta forma. No ha estat una cosa excessivament planejada, sinó el resultat de la voluntat de fer coses plegats.

Quin diries que és el missatge més important del disc?
Crec que és un disc molt honest i que té poc maquillatge en termes de la personalitat que ensenyem. El que s’hi diu i el que som són molt a prop. El fer i el sentir del disc van molt de la mà, i això és una cosa bonica. No és tant que tinguem un missatge per donar com una manera de despullar-nos davant la música, de presentar-nos i explicar-nos. Té a veure amb aquesta honestedat i amb les ganes de rapejar des del lloc on som i des del que vivim.


Vàreu treure el vinil abans de que sortís el format digital. Per què vàreu prendre aquesta decisió?
Som molt malalts del format físic. El disc ha sortit en un vinil de set polzades, coeditat per Radio Rahim Records! i Bankrobber, i es pot comprar a les seves webs. Abans de penjar les cançons a internet, el vam posar a la venda en físic, i força gent ens el va comprar sense haver-ne sentit cap cançó. És un experiment del qual podem estar molt orgullosos, molta gent ha donat suport al projecte comprant discos a cegues, sense saber què hi sonava. És una manera de reconnectar amb aquest públic més enllà de la mediació de les plataformes. La gent ha pogut escoltar el disc un mes i mig abans que sortís a internet. 

Demà, 7 de novembre, presenteu l’EP a la sala Upload de Barcelona. Us hi acompanyaran Senyor Oca, El Gordo del Puru o l'Home Autèntic Home Llúdriga, entre altres. Què es pot esperar del concert?
Una festa en tota regla. Té a veure amb aquesta idea de celebrar-nos i generar un espai de trobada. Compartirem escenari amb molta gent del panorama que respectem i admirem. D’altres no vindran a rapejar, però segur que hi seran entre el públic. Esperem una festa pel rap, per nosaltres i per tothom que la vulgui gaudir i acompanyar-nos.