El segon llarga durada del barceloní Socunbohemio ja és aquí. Manual per especialistes és el nou disc del bandautor, que presenta un treball més amarat al pop-rock i amb lletres ben cuidades que transiten per la nostàlgia, però també la ràbia o el perdó. A continuació, el seu autor desgrana les interioritats de cada cançó del disc.

1. “Nota mullada”
“Parla d'un personatge que fa una nota amb tota una llista de coses que li vol dir a una persona, però quan truca a la porta de la casa d'aquesta persona no li obren. Per afegir-li una mica de dramatisme a la situació, es posa ploure, la nota es mulla, el missatge s'esborra i, de sobte, s’adona que ha oblidat totes les coses que volia dir. És una cançó que comença molt petita però que oscil·la cap a una cosa molt més gran. Vam decidir que la volíem que fos la primera del disc perquè ensenya molt bé la nova cara de Socunbohemio.



2. “Què serà de mi?”
“És un dels senzills del disc. Té una melodia molt enganxosa, les bateries porten el ritme de tota la cançó i planteja una pregunta davant d'una notícia inesperada. El protagonista es troba en una cruïlla vital i es queda encallat en aquesta situació intentant trobar una drecera per sortir d’allà que en realitat no existeix. Al final, haurà d'afrontar aquella situació i serà amb el temps i amb altres vivències que anirà aprenent a conviure amb aquella nova notícia”.



3. “Un lloc”
"Tracta un tema molt parlat al llarg de la història de la música: els llocs. Des de la intimitat, parla d'un espai lliure de normes i restriccions, que al principi sembla que és un espai propi de qui ho canta. Però al final, la cançó planteja precisament un espai compartit amb aquella persona a qui va dedicada la cançó".



4. "Manual per especialistes"
"La cançó que posa nom al disc. Parla d'una situació idílica en un bosc i planteja una persecució on el protagonista, amb un manual d'instruccions, intenta fugir i no caure en diferents trampes que se li plantegen. Reflexiona sobre per què no té cap tipus de sentit passejar-se amb un manual d'instruccions per la vida, ja que al final acaba caient una i una altra vegada en les trampes".



5. "Un dia qualsevol d'agost" 
"Una cançó que vam treure a l'estiu amb un aire més festiu, més animat, més fresc. Parla d'una història d'amor típica d'estiu que es veu truncada en el mes d'agost, que segurament és el pitjor mes de l'any perquè et trenquin el cor. L'agost representa el final de l'estiu i, per tant, ja és trist de per si i té un punt melancòlic".



6. "De tant en tant"
"És un tema de retrobament, de donar una oportunitat al perdó per a una història del passat. Parla d'uns personatges que es retroben i que, amb una ferida que no havia estat del tot tancada, afronten les diferents facetes d'aquesta ferida i intenten trobar el perdó mútuament. És íntima, sentimental i porta el disc cap a una cara molt més sensible.


  "Està inspirada en un conte de Marta Orriols, que es diu La cadira. Parla de l'amor entre dos personatges que no es coneixen de res i es troben en una parada de bus. Parla sobre el fet de creuar-te constantment amb persones amb qui podries arribar a crear relacions molt fortes i arribar a connectar, però la desconeixença i el fet de portar vides tant diferents fan que aquestes històries mai puguin arribar a ser". "Narra una història d'un nen que, tornant a casa, veu un secret i com aquest secret pesegueix aquest nen".



10. "Bons temps"
"És la més esperançadora del disc. Planteja que en un futur proper arribaran bons temps i té el caràcter més lluminós de tot el disc".  "Posa final al disc. A escala de sonoritat, vam creure que funcionava molt bé per tancar l'àlbum, amb esperança. Parla de la mort i d'un adeu, però no un de definitiu, sinó amb esperances d'un retrobament lluminós i bonic. Per això es titula 'Fins aviat'".