Estructures d'estat (sense ràdio pública)

| 01/10/2012 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
El president Mas, en un dels celebrats discursos que ha realitzat les últimes setmanes, afirmava que Catalunya necessitava dotar-se d’“estructures d’estat” de cara a un futur immediat. És difícil precisar el que el President considera que hauria d’entrar dins aquesta difusa categoria. Sí que podem estar segurs, però, que no hi hauríem d’incloure els mitjans de comunicació públics. Com a mínim, això és el que es desprèn de l’acció del Govern que encapçala. L’endemà mateix d’aquestes declaracions de Mas, per exemple, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals feia pública la decisió de retirar de la graella radiofònica iCat FM, que des d’avui, dilluns 1 d’octubre, emet només per internet. Al mateix temps, pel que fa a Televisió de Catalunya, desapareix el canal 3xl, dedicat al públic juvenil, i el 33 i el Súper 3 es fusionen en un únic canal. De fet, la línia de l’actual Govern, des que va prendre possessió, s’ha caracteritzat per debilitar els mitjans públics catalans: el pressupost de la CCMA per a aquest any, per exemple, ha estat retallat en un 13,3% (40 milions d’euros).

La desaparició de la graella d’iCat FM és un cop molt dur per a la música catalana. Aquesta emissora cultural ha tingut un paper fonalmental en l’eclosió de l’actual escena pop, per la qual va apostar sense reserves en un moment en què ningú semblava creure-hi gaire. Grups com Manel, Mishima, Els Amics de les Arts o Mazoni van sonar primer a iCat FM que enlloc, i sens dubte l’emissora ha jugat un rol determinant en la seva popularització. Les xifres, a més, avalen el model: des que va néixer per Sant Jordi del 2006, l’emissora ha més que duplicat l’audiència de l’antiga Catalunya Cultura, passant dels 37.000 oients als 78.000 comptabilitzats en el darrer Baròmetre de la Comunicació. En termes absoluts pot semblar una audiència menor, però cal tenir en compte que és més, per exemple, dels oients que tenen al Principat Ràdio 3 o Catalunya Música. Mai una ràdio cultural en català havia tingut xifres semblants. Però, més enllà de l’audiència, hi ha l’impacte d’iCat FM en l’imaginari col·lectiu. Tots els països que es prenen seriosament a si mateixos disposen d’emissores públiques que són referència en l’àmbit cultural. Són projectes dinamitzadors, vius, que faciliten que passin coses. I això és el més important per a una cultura: que hi passin coses. Aquest vindria a ser el cas de la mateixa Radio 3 a l’Estat espanyol, de France Culture a França o de la Radio 1 de la BBC. ICat FM, amb tota la modèstia del món, jugava aquest paper a Catalunya. Probablement el seu pas al digital n’estroncarà la trajectòria per sempre: potser la ràdio digital és el futur, però el present és l’FM, i sembla que ho seguirà sent durant bastants anys.

Vivim temps de vaques magres, i la cultura ha estat una de les víctimes més fàcils de les mal anomenades “polítiques d’austeritat”. Tot i això, encara que no s’expliquin gaire, hi ha alternatives a les retallades. El dèficit pot solucionar-se de dues maneres: gastant menys o recaptant més. No és cert que no hi hagi diners: n’hi ha, el que passa és que els nostres governs no els recapten. A l’Estat espanyol, per exemple, el volum de la recaptació en impostos representa un 32% del PIB, mentre que en països civilitzats com Suècia arriba al 52%. Per no parlar del frau fiscal, que al Principat es calcula que està situat sobre els 16.000 milions d'euros. Catalunya té la despesa pública més baixa de tota la UE-15. I això no és tan sols conseqüència del dèficit fiscal amb l'Estat espanyol, sinó també d’una política pròpia que ha afavorit les rendes altes en detriment de les classes populars. Com? Doncs, per exemple, eliminant l’impost de successions. ICat FM, segons fonts de l'emissora, representa un cost anual d'1,5 milions d'euros (incloent la despesa de l'emissió per FM). Així doncs, només amb els 272 milions d’euros que vam deixar de recaptar el 2011 amb aquesta partida podríem finançar 180 iCats FM. Per no parlar de figures impositives que es podrien crear i no es creen, com per exemple un impost sobre els dipòsits bancaris o sobre els habitatges buits. És en les situacions de penúria econòmica en què els governs han d’apostar més decididament per la inversió pública per crear ocupació i sortir de l’espiral de la recessió. També en l’àmbit de la cultura, sector estratègic i font de creació de llocs de treball i riquesa. Una riquesa que sovint va més enllà del que és quantificable amb euros. ICat FM era, en aquest sentit, una font de riquesa. Avui, com a país, som més pobres.


Gay Mercader | Xavier Mercadé
01/01/1970
El promotor que va portar els Stones a l'estat per primer cop, el 1976, recopila 46 anys de carrera al seu llibre 'Tour Posters'
Els Pets a la Festa per la Llibertat de 2014 | Xavier Mercadé
01/01/1970
L'acte tindrà lloc el 2 de desembre a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona | El concert per la llibertat dels presos polítics vol recaptar diners per la Caixa de Solidaritat
Els Catarres | Juan Miquel Morales
01/01/1970
La banda presentarà el nou disc el 6 d'abril de 2018 al Poble Espanyol de Barcelona en el marc del Cruïlla de Primavera
Bad Gyal | Juan Miguel Morales
01/01/1970
Parlem amb la trapera barcelonina, una de les protagonistes de l'exposició D'ONES
Carles Belda i Joan Garriga són alguns dels músics que participaran al concert solidari | Juan Miquel Morales
01/01/1970
El Centre Artesà Tradicionàrius organitza un concert per demanar l'alliberament dels presos aquest divendres 24 de novembre | L'entrada és gratuïta i la col·laboració es fa per taquilla inversa
Concert d'Aspencat a la Fira Trovam de Castelló | Trovam
Joaquim Vilarnau
01/01/1970
"El Trovam està com està el país: amb ganes i talent per fer més coses que poder real per tirar-les endavant de manera acurada"
Koers | Arxiu Halley Records
01/01/1970
El primer àlbum de la banda lleidetana veurà la llum el dia 24 de novembre
Bemba Saoco | David Espert
01/01/1970
Estrenem el primer videoclip del grup hereu de 9Son, que forma part d'un àlbum que veurà la llum aviat i els portarà a les principals capitals europees
Anaïs Vila | Sergi Paramès
01/01/1970
Estrenem el videoclip de la cançó, que forma part de l'àlbum que la cantant ha publicat recentment
Illa Carolina | Arxiu del grup
01/01/1970
Estrenem el clip de "Bellavista", el single d'avançament del seu tercer disc