El president Mas, en un dels celebrats discursos que ha realitzat les últimes setmanes, afirmava que Catalunya necessitava dotar-se d’“estructures d’estat” de cara a un futur immediat. És difícil precisar el que el President considera que hauria d’entrar dins aquesta difusa categoria. Sí que podem estar segurs, però, que no hi hauríem d’incloure els mitjans de comunicació públics. Com a mínim, això és el que es desprèn de l’acció del Govern que encapçala. L’endemà mateix d’aquestes declaracions de Mas, per exemple, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals feia pública la decisió de retirar de la graella radiofònica iCat FM, que des d’avui, dilluns 1 d’octubre, emet només per internet. Al mateix temps, pel que fa a Televisió de Catalunya, desapareix el canal 3xl, dedicat al públic juvenil, i el 33 i el Súper 3 es fusionen en un únic canal. De fet, la línia de l’actual Govern, des que va prendre possessió, s’ha caracteritzat per debilitar els mitjans públics catalans: el pressupost de la CCMA per a aquest any, per exemple, ha estat retallat en un 13,3% (40 milions d’euros).
La desaparició de la graella d’iCat FM és un cop molt dur per a la música catalana. Aquesta emissora cultural ha tingut un paper fonalmental en l’eclosió de l’actual escena pop, per la qual va apostar sense reserves en un moment en què ningú semblava creure-hi gaire. Grups com Manel, Mishima, Els Amics de les Arts o Mazoni van sonar primer a iCat FM que enlloc, i sens dubte l’emissora ha jugat un rol determinant en la seva popularització. Les xifres, a més, avalen el model: des que va néixer per Sant Jordi del 2006, l’emissora ha més que duplicat l’audiència de l’antiga Catalunya Cultura, passant dels 37.000 oients als 78.000 comptabilitzats en el darrer Baròmetre de la Comunicació. En termes absoluts pot semblar una audiència menor, però cal tenir en compte que és més, per exemple, dels oients que tenen al Principat Ràdio 3 o Catalunya Música. Mai una ràdio cultural en català havia tingut xifres semblants. Però, més enllà de l’audiència, hi ha l’impacte d’iCat FM en l’imaginari col·lectiu. Tots els països que es prenen seriosament a si mateixos disposen d’emissores públiques que són referència en l’àmbit cultural. Són projectes dinamitzadors, vius, que faciliten que passin coses. I això és el més important per a una cultura: que hi passin coses. Aquest vindria a ser el cas de la mateixa Radio 3 a l’Estat espanyol, de France Culture a França o de la Radio 1 de la BBC. ICat FM, amb tota la modèstia del món, jugava aquest paper a Catalunya. Probablement el seu pas al digital n’estroncarà la trajectòria per sempre: potser la ràdio digital és el futur, però el present és l’FM, i sembla que ho seguirà sent durant bastants anys.
Vivim temps de vaques magres, i la cultura ha estat una de les víctimes més fàcils de les mal anomenades “polítiques d’austeritat”. Tot i això, encara que no s’expliquin gaire, hi ha alternatives a les retallades. El dèficit pot solucionar-se de dues maneres: gastant menys o recaptant més. No és cert que no hi hagi diners: n’hi ha, el que passa és que els nostres governs no els recapten. A l’Estat espanyol, per exemple, el volum de la recaptació en impostos representa un 32% del PIB, mentre que en països civilitzats com Suècia arriba al 52%. Per no parlar del frau fiscal, que al Principat es calcula que està situat sobre els 16.000 milions d'euros. Catalunya té la despesa pública més baixa de tota la UE-15. I això no és tan sols conseqüència del dèficit fiscal amb l'Estat espanyol, sinó també d’una política pròpia que ha afavorit les rendes altes en detriment de les classes populars. Com? Doncs, per exemple, eliminant l’impost de successions. ICat FM, segons fonts de l'emissora, representa un cost anual d'1,5 milions d'euros (incloent la despesa de l'emissió per FM). Així doncs, només amb els 272 milions d’euros que vam deixar de recaptar el 2011 amb aquesta partida podríem finançar 180 iCats FM. Per no parlar de figures impositives que es podrien crear i no es creen, com per exemple un impost sobre els dipòsits bancaris o sobre els habitatges buits. És en les situacions de penúria econòmica en què els governs han d’apostar més decididament per la inversió pública per crear ocupació i sortir de l’espiral de la recessió. També en l’àmbit de la cultura, sector estratègic i font de creació de llocs de treball i riquesa. Una riquesa que sovint va més enllà del que és quantificable amb euros. ICat FM era, en aquest sentit, una font de riquesa. Avui, com a país, som més pobres.
.gif)
.gif)
