Al primer EP, La riuada (Cases de la Música, 2024), el duet flixanco Terrae duia el cant i el seu imaginari popular cap a textures electròniques. Enguany, en el primer llarga durada, Nostre gra (Segell Microscopi, 2025), Andreu Peral (veu, efectes i teclats) i Genís Bagés (percussions i teclats) segueixen combinant la tradició dels sons acústics amb la contundència dels sintetitzadors i sàmplers. Al disc, a més, s'hi inclou una versió musical del poema "Ens han deixat el crit" de la tortosina Zoraiga Burgos, que els ha valgut ser finalistes al XIX Premi Miquel Martí i Pol a la millor musicació en català. L'adaptació poètica guanyadora del Certamen Terra i Cultura es desvelarà en un acte públic el dilluns 9 de novembre a la Casa Golferichs de Barcelona. 


Què us va portar a musicar el poema "Ens han deixat el crit" de Zoraida Burgos?
La Zoraida representa la força del territori i el sentiment ebrenc. Un crit pot arribar a ser molt poderós, pot marcar el camí, el futur d’un poble.

Què us interessa d'aquesta poetessa o quines connexions hi teniu?
La Zoraida, tot i haver obtingut la Creu de Sant Jordi, és encara a dia d’avui una poetessa prou desconeguda dins el panorama català. I volíem posar en valor la gent que ha escrit i escriu per i des de les Terres de l’Ebre.

Vau llegir el poemari on s'inclou?                   
Vam enamorar-nos del poema rellegint el recull Convivència d’aigües (LaBreu, 2026). Això fou als inicis de començar a treballar amb el nostre disc Nostre gra.
 
Com vau abordar la musicació d'aquest poema?
Volíem que oferís un paisatge de devastació i buidor a l’inici i que, a poc a poc, anés arribant l’esperança i el crit. Això ho aconseguim amb unes bases potents, veus punyents i percussions valentes. El fet que estigui creat amb un compàs d’amalgama (7 per 4) ajuda també a aquesta sensació d'inseguretat i valentia.

Què us agrada dels versos d'"Ens ha deixat el crit"? 
La seva força i alhora elegància en transmetre un anhel de revolta i llibertat. La Zoraida ens condueix cap a un paisatge que ens evoca la necessitat de seguir lluitant. Aquest és el fet que el lliga directament amb “En el frente de Gandesa” –la cançó que va abans del poema, en el disc– un himne republicà que es cantava a la Batalla de l’Ebre. 


 
De quins altres poetes sou fans o heu musicat?
Joan Todó i Cinta Arasa són dels nostres favorits. I en directe, hem versionat algun dels escrits de Lluís de Montsià, poeta i músic de La Ràpita.

Què us agrada de la cançó que musica a poetes?
La poesia és una de les arts més nobles que hi ha, ens convida a mirar la vida amb uns ulls oberts i atents. Maridar-ho amb la música, com nosaltres, pensem que és divertit i un repte constant. 
 
Quina línia de continuïtat o diferències veieu entre el vostre projecte i la Nova Cançó? 
Sempre hem estat amants de les lletres curoses. Però poques lletres s’escriuen avui dia tan poètiques i en missatges carregats de valor. A Terrae, a l’hora d’escriure, parlem de quelcom més col·lectiu, de les formes de viure dels territoris i les seves persones. Pensem en unitat quan volem expressar.

Quina funció li doneu a la poesia i quina a la cançó?
La poesia i la música tenen la funció d’expressar la bellesa del que sentim. De mostrar la sensibilitat de la qual estem creats i a la vegada d’imaginar-se un món més lliure i despullar-se de les pors.

Què trobeu o us atrau de la poesia dels Països Catalans?
És maco revisitar i llegir qui ha escrit des dels diferents territoris que els comprenen. Llegint als grans autors comprenem i entenem més el territori, amb les seves singularitats socials, polítiques i culturals.