Cançó por cançó

'Bagatzem' de Joan Reig, cançó per cançó

Repassem amb l'autor cadascun dels vuit temes i vuit poemes del nou disc

Joan Reig: «Com a autor, no em ve de gust parlar de coses boniques»

| 29/10/2021 a les 10:30h
Especial: Cançó per cançó
Arxivat a: Enderrock, Joan Reig, cançó per cançó, actualitat
Joan Reig
Joan Reig | Juan Miguel Morales
El cantautor de Constantí, i bateria d'Els PetsJoan Reig, acaba de publicar un nou disc en solitari. Un llarga durada que mira i explora cap endins i n'extreu vuit cançons i vuit poemes que condensen la bellesa de la tristesa. Repassem cadascuna d'aquestes peces amb l'ajuda de Reig.

1. "Bonica i contenta"
"És la història d'un retrobament quan encara hi ha temps i esperança en el futur i en començar de nou. Musicalment, beu molt de la tradició del rock americà, que sempre m'ha agradat i influenciat molt".


2. "Collita"
“És el primer poema i, en ser el primer, dona la benvinguda als altres i explica com neix”.


3. "Un pessic de mel"
“És una cançó d’aniversari que vaig regalar al meu fill. Alhora, és com un plany per la pèrdua de la infantesa. És l'única oportunitat que tenia de fer una cançó per a un nen petit perquè, precisament, amb deu anys deixa de ser petit i passa a ser preadolescent”.


4. "Baix a mar I"
“És el primer d'una sèrie de poemes que vaig escriure al barri marítim de pescadors de Torredembarra, Baix a Mar. Vaig estar-hi durant un parell d’hiverns en un exili emocional i sentimental, fruit d’una ruptura. En aquest refugi explicava el que veia per la finestra i hi afegia reflexions sobre el món i sobre com em sentia”.


5. "Escamots heptasil·làbics"
"Són unes quartetes heptasil·làbiques. En principi, el tema es deia 'escamots autònoms heptasil·làbics', perquè gairebé cada estrofa té un món i parla de coses diferents: semblava que no tinguessin relació entre elles. Així va sortir un poema i aleshores, un dia el vaig musicar. I, entre el meu nebot i el Roger, el productor, vam acabar d’enllestir-lo i posar-lo en solfa juntament amb una gran col·laboració del guitarrista Miquel Fenon."


6. "Baix a mar II i III"
"Són els altres dos textos de la sèrie que vaig escriure a Torredembarra. Cap dels tres no tenia ni rima ni mètrica i al cap d’uns anys d’escriure’ls he posat mètrica a dos d'ells. És un joc que m’agrada i que puc fer gràcies a haver llegit molta poesia. D’altra banda, si vull que siguin cançons han de tenir rima, perquè és com la vaselina de la cançó."


7. "Llaços grocs"
“Va ser un poema que vaig enviar a Jordi Cuixart quan era a la presó, però està dedicat a tots els presos polítics que teníem aleshores, i que encara tenim. Va néixer com un poema, en un exercici per desfogar-me de la ràbia i la frustració que sentia en veure aquella gent, i el patiment que tenien tant ells com les seves famílies. Em va sortir aquest text, al qual després vaig posar música, i el productor, el Roger Conesa, el va convertir en una cançó molt èpica i carlina amb molts instruments”.


8. "El forn"
“És un poema que parla d’una cosa tan senzilla com anar a comprar el pa a la matina, quan encara és de nit i tot just obren el forn, i totes les sensacions que rebo per la vista, l’oïda i la pell.Tot això ho intento explicar buscant la bellesa, que al final és allò que recerca la poesia: buscar respostes al món i a la vida en l’art i en la bellesa”.


9. "La creu de Salom"
“És una murder ballad, que dirien en el món anglosaxó. És una cançó que explica una història d’assassinats, narrada com si fos un romanço popular d’aquí, tot i que la música és més d’arrel americana, que no pas catalana. Però ho verso amb estrofes de sis versos amb rima consonant, molt típica en els romanços del nostre país. Està basada en una llegenda popular d’una creu que hi havia a Constantí: la creu de Salom. I, agafant una mica la tradició, m’he inventat una cançó”.


10. "El ball"
“Per mi significa moltes coses. El ball és un tema recurrent: surt en moltes cançons i poemes, i em trasllada als balls de les festes majors, que he viscut a dalt, tocant en orquestres i conjunts, però també a baix gaudint-ne molt. És quan tot el poble es reuneix i comparteix la felicitat d’una nit d’estiu. Per mi, això és sinònim de felicitat absoluta: compartir música, ball i gresca. Però, el ball també és un lament, a vegades falta valor per canviar l’orquestra i ser amo del teu destí. Ho relaciono amb aquell sentit de conformitat que tenim els catalans i amb allò que diuen: “som al ball i hem de ballar”, volent dir que toca el que toca”.


11. "Juriol"
“És probablement la història més crua i colpidora, perquè fa referència a l’accident de tractor que va patir el meu tiet Joan. Era trompetista a la mateixa orquestra en què el meu pare era bateria. Eren germans que estaven molt units i portaven el casino de Constantí, alhora que feien de pagesos. La cançó, però, parla més del meu pare que del meu tiet. És un d’aquests fantasmes interiors que a vegades necessites treure. Ja em va passar amb 'Corvus', d’Els Pets, o amb 'La culpa' del meu anterior disc”.


12. "Cèl·lules"
“És fruit d’una persona hipocondríaca que fa poemes i cançons com un sortidor. És aquesta por que et fa escriure aquest tipus de coses perquè veus el que passa al teu voltant, que van caient les bombes, i sospites que un dia et tocarà a tu. És com si et preparessis”.



13. "La dona del fons del pou"
“És una altra cançó d’un tema colpidor: el suïcidi. Aquesta vegada no és cap relat familiar ni m’he basat en ningú de l’entorn. Senzillament m’he inventat una història per homenatjar generacions i generacions de dones a qui se’ls ha preparat un destí, tant a nivell professional com sentimental, al qual els ha estat gairebé impossible revelar-s’hi. En moltes cultures encara passa. És un clam contra una injustícia i, en aquest cas, la senyora decideix alliberar-se'n amb la mort”.


14. "Mort"
“Lligo la paraula amor i mort: l’amor, que és l’inici de la vida, perquè quan naixem som fruit, generalment, de l’amor; i la mort amb l’últim moment de la vida, que és deixar d’existir, quan et posen dins el nínxol”.


15. "Comiat"
“Va néixer com a poema i després el vaig musicar. És un comiat sentimental que crec que és bastant explícit. Sovint els comiats són traumàtics, però sempre va bé guardar un record positiu malgrat que la trencadissa sigui traumàtica”.


16. "Turment"
“No ho sabria explicar... Relaciona el dolor físic del cos amb el dolor sentimental que pot causar-te l’amor, per exemple”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.