entrevistes

Suc i Sopes: «Donem gràcies a la cultura i als referents locals, perquè sense ells no existiríem»

Entrevistem la banda menorquina sobre el disc de debut, 'Mai me pens', del qual n'estrenem l'obertura: «Eco d'una veu amiga»

| 25/01/2022 a les 13:20h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, edrbalears, entrevistes, estrenes, Suc i Sopes, actualitat
Suc i Sopes
Suc i Sopes | Arxiu
El 2020, el septet de Ciutadella de Menorca Suc i Sopes arribava a plataformes digitals amb els primers temes propis, després de 2 anys de camí. La banda es va presentar amb "Tornar a ser petits" i "Surt des niu" amb Dos Sipiots, que han acabat formant part del seu debut, que aquesta setmana veurà la llum: Mai me pens (autoeditat, 2022). Avui estrenem el tema que introdueix l'àlbum, "Eco d'una veu amiga", un poema d'una de les vocalistes de Suc i Sopes, Aina Gomis, ple de picades d'ullet a grups referencials. De tot plegat, en parlem amb el bateria del grup, Miquel Gomis.


Com sorgeix la idea de començar l'àlbum amb un track com el d'"Eco d'una veu amiga" com a poema recitat?
És un poema d'Aina Gomis, jove filòloga i autora del llibre Les hores seques (El gall, 2019), que va escriure expressament pel disc. L'hem volgut incloure recitat perquè el poema té suficient missatge, i no volíem que se'n perdés l'essència musicant-lo. És un missatge d'agraïment i admiració cap a tots i totes les que han fet música en català. De fet, donem les gràcies per la cultura i perquè sense els referents locals, Suc i Sopes no existiria, i encara menys la il·lusió de fer un disc. Creiem que som on som gràcies a molta gent que ha eixermat camí. El mateix títol del disc, Mai me pens, fa referència a un fet inesperat, a la sorpresa pròpia que nosaltres, Suc i Sopes, acabem fent un disc de llarga durada. 

Quines són, doncs, les influències que heu referenciat en aquest tema?
Tots i totes les que, com nosaltres, han preferit “altaveu de poca mida, a canvi de sentir l’eco d’una veu amiga”. Tots i totes les nostres influències i totes aquelles cançons que ens han servit de referent. Hi vam intentar incloure referències textuals i directes d’artistes locals: hi ha paraules i versos de Pèl de Gall, Rudymentari, Dos Sipiots, Nòmada, Cris Juanico, Orgànic, Leonmanso Bep Marquès, entre altres.


Parlem del disc que publiqueu dijous! Us estreneu amb un llarga durada de tretze pistes. Teníeu molt material acumulat en aquests darrers anys?
Realment, ha sortit a poc a poc. De fet, cinc cançons del disc ja són a les plataformes. Els nostres inicis són com a grup de versions, però va ser tastar la sensació d’haver creat una cançó pròpia i ja no parar de crear. Als inicis, ara fa quasi 2 anys, vam treure les dues primeres cançons sense pensar a acabar fent un disc, ni de bon tros. Amb el pas del temps, i una pandèmia pel mig, les ganes de tenir música pròpia ens han anat guanyant. Amb la sortida de "Fugir," ara fa un any, vàrem decidir guardar tot el que ens sortís i anunciar que el que havia començat amb cançons esporàdiques, acabaria en el disc que està a punt de sortir. Teníem clar que, si fèiem un gir com a grup i abandonàvem les versions, volíem ser capaços de tenir tot un directe propi. Això ens va impulsar a descartar un EP i apostar-ho tot a un disc de llarga durada. Avui en dia, molts artistes funcionen per senzills o EP, i sabem que treure un disc de llarga durada comporta el risc que alguna cançó es perdi pel camí, però confiem en els directes per donar-li força així com amb la repercussió que han tingut els temes que sí que al seu moment van sortir amb compte gotes.

Feu música festiva i trompetera, però no sou el típic grup de mestissatge. Com heu trobat la vostra sonoritat?
Com deia, tenim influències d’artistes locals, en gran part. Vam començar versionant moltes cançons d’artistes de l’illa i això ens ha portat al so que ara tenim. Des d’un principi som un grup d’amics que ens vàrem ajuntar per passar-nos-ho bé i tocar música junts. La nostra sonoritat va sorgir així, de forma fluida, i sense adonar-nos que, al final, és el que ens diferencia de la resta.
 
Un tema ben especial del disc és precisament “Suc i sopes”, tota una carta de presentació de la banda, amb la melodia de “Sin tu piel” de Nil Moliner.
Unes setmanes abans del nostre primer concert, ja ens va ferir la il·lusió de tocar alguna cosa pròpia. Érem molt inexperts i fèiem versions, però teníem ganes d’explicar com havíem arribat a fer aquell primer directe. Vam agafar la melodia de “Sin tu piel” i vam plasmar-ho en una lletra, contant d’on veníem. Així va néixer “Suc i sopes”. No podia faltar al disc, ja que és la cançó que marca els nostres inicis i l’hi tenim especial estima. Si t'hi fixes, tot i que en aquell moment no pensàvem fer temes propis, vam escriure “versions vam començar fent, i fins on ens dugui es vent”: i aquí estem, publicant el nostre primer disc.
 

El vostre tema “Fugir” va estar nominat als Premis Enderrock de la Música Balear! Com ho vau viure?
Vam quedar entre les tres finalistes a millor cançó del 2021 per vot popular. Som un grup, que per culpa de la pandèmia i per l’època que ens ha tocat viure, s’ha hagut de moure a través de les xarxes socials. El vot popular es feia per votació en línia, així que vam fer una publicació a les xarxes. Nosaltres, un any abans, vèiem en un pis d’estudiants de Barcelona, la gala dels Enderrock Balears 2020. Tots vam sentir el mateix: “tant de bo un dia ser-hi”. Mai ens hauríem pensat que al cap d’un any hi seríem. El dia que ens van trucar per dir que érem finalistes l’alegria va ser immensa, i l’experiència de viatjar a Mallorca i acudir a un acte ple d’artistes, dels quals molts són referents, un record inesborrable.
 
Al disc també hi parleu de la salut mental, a “Alenar”. Per què creieu que és important?
Creiem que tots i totes, en algun moment del confinament o d’aquesta pandèmia, hem passat per mals moments. Per això va sortir "Fugir", que parla de la necessitat d’evasió de la dura realitat. "Alenar" parla dels problemes o de les preocupacions que poden sorgir en qualsevol moment de la vida en diverses situacions. Molts cops la música és “un forat per alenar” enmig de les nostres vides, i en un món on vivim a correcuita i molts cops sota l’estrès, alenar i respirar un poc ens fa falta. Desitgem que un tema així pugui ajudar algú en un mal dia o en un mal moment.
 

Suc i Sopes Foto: Arxiu


Amb tot plegat, el disc és un retrat honest de la vida d’un grup de joves menorquins de vint-i-escaig: amor, festa i l'oda a Menorca amb “Idò”…
"Idò" és el tema que no podia faltar. Parlar de Menorca és gairebé inevitable pels artistes d’aquí. Parla de la vida menorquina i de la que ens ha tocat passar lluny de casa com a estudiants. És un tema on hem comptat amb la col·laboració de Nòmada i en Jordi Pons (exmembre del grup) com a compositor de música i lletra, juntament amb Núria Gallostra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.