Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb altres cultures germanes.

El desembre de 2014, vam publicar un número especial (el 231) amb 100 cançons que tenen associades 100 històries per descobrir que algunes de les melodies que considerem nostres també han tingut un recorregut internacional i que han aconseguit emocionar Albert Einstein i Igor Stravinski, han fet emmudir dos presidents dels Estats Units o han cridat a la lluita en contra dels totalitarismes arreu del món. Al llarg d’aquest mes d’agost, anirem recuperant la veritable història d’algunes de les cançons del recopilatori, des de temes tradicionals a hits de la Nova Cançó, passant per peces emblemàtiques d’Antònia Font o Els Catarres. Avui descobrim què hi ha darrere de “Cant de maulets”.

El 1979 Al Tall va publicar un dels discos més importants de la música folk de la dècada dels setanta: Quan el mal ve d’Almansa... (Ànec). Es tractava d’explicar una part de la història que fins aleshores havia estat amagada –i fins i tot perseguida–: l’ocupació del Regne de València per part de l’exercit borbònic i la instauració del decret de Nova Planta, que va suposar la derogació de les institucions pròpies i la implantació del castellà com a llengua preeminent.


El projecte va ser una idea de Vicent Torrent, que va escriure totes les lletres abans de ser compostes les melodies. A poc a poc es van anar enllestint les cançons del disc, però faltava encara la música del “Cant de maulets”... Finalment, el músic valencià Ximo Caffarena es va posar mans a l’obra. “Vaig crear una melodia sobre aquella lletra, partint de la forma melòdica d’un tema tradicional, ‘La xàquera vella’. Però encara hi faltava una introducció”, recorda Caffarena. Aleshores li va venir al cap una música que ell mateix ja havia improvisat amb una flauta un dia anant en cotxe amb Manolo Miralles (Al Tall). Aquesta melodia és el fragment instrumental que obre la cançó i que s’ha convertit de facto en un dels estàndards que toquen totes les colles de dolçainers. 

 

La cançó té un aire festiu. Narra el moment en què l’arxiduc Carles d’Àustria és proclamat rei pels seus partidaris i la celebració que tot això comporta. “El ‘Cant de maulets’ vol reproduir l’ambient de festa en una taverna de qualsevol població maulet lliure, com Xàtiva, abans de la desfeta quan encara vencien la batalla durant la Guerra de Successió. Cal no oblidar que tot això té una traducció a l’actualitat, perquè encara patim la repressió nacional i la pèrdua de les nostres lleis. Els ‘lladres’ de la cançó que apareixien a Quan el mal ve d’Almansa... són els mateixos, no han canviat i continuen manant. Per això la cançó és una crida a mantenir la resistència, a lluitar pel país”, ressalta Torrent, autor de la lletra.