Vet aquí que com a docent de Secundària m’he apuntat a un curs sobre la “Introducció al metavers en l’educació”, organitzat per l’empresa especialitzada Aonia, amb la intenció de conèixer les tendències de la tecnologia digital que es volen aplicar a les aules. I vet aquí que sovint sento que es parla de la música com un dels referents on s’està treballant a més velocitat per incorporar el metavers. De quina manera i amb quines conseqüències?

Anem a pams. El metavers és un món digital que ho abasta tot i que existeix en paral·lel al món real. S’organitzarà en cadenes d’entorns virtuals que, a la manera d’internet, construiran un mapa per on poden fer deambular els nostres avatars. Entrarem a llocs dedicats a l’educació, i a altres per jugar, per anar de compres o de concert. En aquest sentit, David Guetta va ser un dels primers músics que hi van apostar; va oferir una actuació el 2022 a la qual van assistir un milió d’avatars, molt pocs tenint en compte les expectatives creades.


Però no oblidem que estem en període de proves. Els concerts del metavers seran ‘reals’, és a dir, els interpretarà el músic, fins i tot si vol en el mateix moment. El públic tindrà molt més que la percepció visual, semblarà que ho estigui vivint. Podrà sentir com abraça la Björk o pujar a l’escenari al costat de Bad Bunny. Els artistes interpretaran els temes davant un públic format per avatars, alguns més realistes i semblants als seus creadors, d’altres amb un aspecte inventat: mutant de gènere, amb roba dels dissenyadors més cars del món o amb un parell d’ales de drac.

Com a grans avantatges, diuen que el metavers permetrà fer concerts molt més espectaculars a preus més econòmics: l’escenografia serà increïble, amb el preu de cost d’un disseny virtual. També significarà un avenç ecològic, perquè s’evitaran els desplaçaments de públic, d’artistes i dels equipaments d’un país a l’altre. Les entrades seran més barates i permetran que qualsevol aficionat pugui veure, per exemple, l’estrena de la gira, s’estigui fent en el racó del planeta que sigui.

Llavors em ve al cap: Què passarà amb tots els comportaments del públic que són propis del directe? Ens agafaran ganes de ballar físicament o ens reprimirem, sols a casa? Quedarem amb els col·legues per veure tots junts amb les ulleres 3D els concerts al metavers? I si la gent té ganes de lligar amb un avatar que li fa gràcia? Serà un Tinder d’avatars? Se la jugarà algú a ‘tirar els trastos’ a qui li parla amb el llampec del Bowie a la cara i unes ales de ratpenat perquè potser amaga una persona meravellosa? En definitiva, serà l’avatar l’equivalent a la imatge que volem donar quan anem ‘vestits de concert’?

Personalment, no sé si em prendria seriosament una actuació de la meva banda preferida, The Cure, disfressat d’avatar. Ni tampoc no tinc clar si podria arribar a sentir-me tant a gust com al Palau Sant Jordi de Barcelona, agafat de la mà de qui més estimo i cantant junts “Lovesong”. Però penso en els adolescents de l’institut on imparteixo classes, que inverteixen més de la meitat de cada jornada a viure el món des de l’altra banda d’una pantalla, i els concerts del metavers ja no em semblen una idea tan descabellada. Potser els agradaran molt més que els concerts reals.