actualitat

Eliseo Parra publica nou disc i s'acomiada dels escenaris

A 'Diacrónico' combinarà noves composicions amb recuperacions i una bona colla de convidats

| 06/12/2022 a les 10:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Sons de la Mediterrània, eliseo parra, actualitat
Eliseo Parra
Eliseo Parra | Arxiu Mirmidón
Eliseo Parra ha anunciat la seva retirada dels escenaris el 2023 amb l'estrena de l'àlbum Diacrónico (autoeditat), on recupera cançons seves des dels anys setanta, a més de noves composicions, sis peces tradicionals i versions. Al disc l'acompanyen també una bona colla de companys de viatge.
 

Portada del disc 'Diacrónico', d'Eliseo Parra


 
El motiu del títol, Diacrónico, fa referència a una obra i una vida que ha transcorregut 'a través del temps'. Eliseo Parra hi posa les veus, a més de la percussió, llaüts, teclats, harmònium, bendir, arxillaüt, guitarra i guitarró. Al disc hi apareixen les veus de RozalénSílvia Pérez CruzAna RossiJudit NeddermannCarola OrtizAnna FerrerSalvador Núñez i Guillermo Martín Rozas. A més, també hi han aportat el seu art Guillem Aguilar (baix), Aleix Tobias (bateria i percussions), Jesús Prieto 'Pitti' (guitarres elèctriques), Ignacio Vidaechea (saxos), Xavi Lozano (flautes, 'tanca d'obres' i efectes), Antonio Naranjo (castanyoles), Josete Ordóñez (veu, guitarres elèctriques), José Luis Martín Rozas (bandúrries i llaüts), Javier Márquez (duduk), Pablo Martín (percussions) i Diego Galaz (violí). 


"Fa molt de temps que penso que la recreació de temes tradicionals ja recollits, bé sigui en cançoners o gravacions, manté viu el folklore, però crec que també seria bo compondre temes nous sobre gèneres tradicionals. Jo ho faig des del Tribus hispánicas (autoeditat, 1998) i aquest és el darrer lliurament, un 'corrido maragato', que diria Dolores Geijo del Val San Lorenzo si ho escoltés...", ha manifestat Eliseo Parra.

Diacrónico conté dotze cançons: "Corrido nuevo" (Eliseo Parra), "La mujer del seronero" (tradicional / Eliseo Parra), "Arrión" (tradicional / Eliseo Parra), "Mayo" (tradicional / Eliseo Parra), "Ortzian izar ederra" / "Atzo tun tun" (tradicional / Eliseo Parra), "O carro" (Manuel Maria / Mero Iglesias), "Joc de trencar l'olla" (Xavier Batllés), "Murria" (Eliseo Parra), "Jota nevada" (A. Palacín), "Jotas de Montalbán" (tradicional / Eliseo Parra), "Bolero azul" (Eliseo Parra) i "Verdes habas" (tradicional / Eliseo Parra).



El castellà Eliseo Parra (Sardón de Duero, 1949) ha esdevingut un dels màxims referents de les músiques tradicionals d'arreu de la península Ibèrica. Ha estat mestre i model per a una gran quantitat de músics, de Sílvia Pérez Cruz Coetus. La seva trajectòria professional, que va arrencar a la Barcelona dels anys setanta i passa per un munt de projectes i formacions vinculades a la música popular –Mi GeneraciónSardinetaAl TallMosaico...–, pot resseguir-se a la seva biografia, Nunca perseguí la gloria, escrita per Rafael Alba i publicada per l'editorial Canela el 2018. En aquell llibre hi evoca, entre altres episodis significatius, l'impacte decisiu que li va provocar veure les portades dels discos dels Beatles, quan tot just era un nen, a les oficines que EMI tenia al carrer Urgell...   

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.