Carles_R-8297_final_gala.jpg)
SOFIA COLL
(Barcelona, 1999)
La Sofia va aterrar a Eufòria amb un bagatge artístic que es va fer notar. Participant de la primera edició de La Voz Kids i finalista del càsting d’Operación Triunfo 2018, va engegar la carrera discogràfica amb la gravació del senzill “Before I Forget What’s Love” (autoeditat, 2019) i l’any següent va debutar amb el disc Génesis (Abora Music, 2020), signat com a Sofia Coll. Al programa no ho va tenir fàcil, li van tocar temes com “És superfort” de Josmar o “Superfashion” de Macedònia, que va afrontar i fer-se seus amb interpretacions excel·lents. També va oferir altres actuacions espectaculars, cantant cançons de Jennifer Lopez, Madonna, Miley Cyrus, Rosa Linn o Rigoberta Bandini. La cantant i membre del jurat Elena Gadel en va destacar, just després d’haver estat eliminada del programa a les portes de la gran final, que és una artista molt completa i “un monstre escènic”.
TOMÀS GUZMÁN
(Santiago de Xile, 2005)
Va néixer a Xile, però la crisi pandèmica el va enganxar a Catalunya, i es va quedar amb la família a Araós, un petit poble del Pallars Sobirà. Fill de pares músics, professors de cant, toca la guitarra i l’ukelele. Des del primer moment va ser un dels preferits i més estimats pel públic, gràcies a un somriure gran i sincer que no va perdre en cap de les gales. “El Tomàs és un senyor de 85 anys en un cos d’un noi de 18”, li va etzibar encertadament la companya Sofia d’Eufòria, a l’hora de descriure el timbre vocal i la posada a escena. El seu pas per TV3 va estar marcat per la interpretació de “Paraules d’amor”, de Joan Manuel Serrat, acompanyat de la seva mare tocant el piano. Però no només. El plató es va convertir en una gran festa amb “Coti x coti” de The Tyets, i va ser canyer amb “Run Boy Run” de Woodkid o “Radioactive” d’Imagine Dragons. El seu emotiu comiat, a la darrera semifinal, va ser amb “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa.
ELENA ESCORCIA
(Palma, 2001)
Amb només 22 anys –tot i que afirma tenir-ne uns quants més d’esperit–, Elena Escorcia va demostrar que és una gran diva, o com ella es defineix, “una madame de cabaret”. Es tracta d’una artista completa, amb uns dots vocals immillorables que va defensar fins a la primera semifinal. Tot i que es defineix com a bailonga més que com a ballarina, igualment va superar amb èxit les coreografies de l’equip d’Albert Sala. També coneguda a nivell artístic com ‘La Escorcia’, estudia teatre musical a Barcelona. Ha estat lloada per la reivindicació estètica que va fer en directe a la segona gala del concurs: “Sempre he estat una dona de la talla 42 i no he tingut mai altres referents artístics, així que estic molt contenta de vestir aquesta nit així”, va afirmar contundent amb un look espectacular. El seu gran somni és muntar un “Cabaret”, i precisament tot interpretant aquest tema de Liza Minnelli es va acomiadar d’Eufòria en la que va ser la seva darrera gala.
PAULA COSTAS
(L’Hospitalet de Llobregat, 1997)
Paula Costas ja va ser al Palau Sant Jordi, al concert que van oferir els concursants de la primera edició d’Eufòria, però va ser des de la taula de llums, perquè és tècnica d’il·luminació, a més de fotògrafa. Enguany hi tornarà, des de dalt de l’escenari, després d’haver trencat amb mil dubtes. El dia del càsting va fer marxa enrere quan ja era a la cua, i després de fer un llarg cafè, va tornar per presentar-se al programa. La cantant va viure amb entusiasme l’oportunitat de posar-se davant i no darrere les càmeres, però va començar amb el peu esquerre al programa. Va ser eliminada a la primera gala, on va interpretar “Firework” de Katy Perry mig malalta. A la repesca va poder mostrar la seva veu en la màxima esplendor, i va fer una brillant interpretació de “It’s All Coming to Be Back to Me Now”, de Céline Dion, que la va tornar a incorporar al concurs per la porta gran. Finalment va quedar a les portes de les semifinals, després d’interpretar “Ventiladors” de Zoo i de confessar que era una gran seguidora del grup de Gandia.
CLÀUDIA INÉS
(L’Havana – Cuba, 2006)
La badalonina d’origen cubà va descobrir el concurs després de sentir les cançons d’Edu Esteve, semifinalista de la primera edició. Va ser la participant més jove d’aquesta edició, ja que té només 17 anys, va néixer a l’Havana, però el 2015 va venir a viure a Catalunya amb la seva mare. “Des de petita el meu somni ha estat dedicar-me a la música”, afirmava durant els càstings. I aquesta passió i vocació la va demostrar a dalt de l’escenari. La seva darrera interpretació va ser de la cançó “Creu-me” de Beta, els protagonistes de la sèrie de l’SX3; un tema que no la va afavorir i la va dur a la zona de perill, on finalment va ser expulsada. Abans havia fet bona feina, tant en el pla vocal com en el coreogràfic, amb “Que pasa nen” d’Alizzz, “Fil de llum” d’Andreu Rifé, “About Damn Time” de Lizzo, “Deja vu” de Scorpio, “LLYLM” de Rosalia i “Good 4 U” d’Olivia Rodrigo, els sis temes que la jove cantant va defensar durant el seu pas pel programa.
CARLOS GONZÁLEZ
(Sabadell, 2000)
El vallesà va entrar al programa molt il·lusionat, després d’haver quedat a la recta final del càsting a la primera edició d’Eufòria: “Em torno a presentar perquè Albert Sala em va dir que els ‘no’ de vegades ens fan més forts. No vull quedar-me res a dins”. El seu pas pel programa va ser com una muntanya russa. Sovint a prop de l’expulsió, no va ser fins a la cinquena gala que va ser eliminat. Tot i això, es va reenganxar al programa a la gala de la repesca, gràcies a una interpretació a veu i piano de “Ningú més que tu”, l’adaptació al català de “Solamente tú” que Pablo Alborán va fer per al disc solidari de La Marató de TV3. Tot i això, aquesta segona oportunitat no va ser fructuosa i Carlos González ja no va arribar a la recta final del concurs, perquè a la novena gala i després de cantar i ballar el popular “Bad” de Michael Jackson, el públic va decidir que no seguiria a la competició.
DOMÈNEC BIS
(Yaoundé - Camerun, 1999)
Nascut al Camerun, fill d’un activista català i una camerunesa, Domènec Bis fa set anys que viu a Barcelona, on estudia al Taller de Músics. També és el líder i cantant del quintet barceloní Bigwé, dedicat a l’afropop i r’n’b, un dels grups finalistes del concurs Sona9 del 2022. Va ser expulsat a la cinquena gala, després de compartir nominació amb la Clàudia i de defensar cançons molt diverses. Va debutar amb “De l’1 al què” de The Tyets, va continuar amb “I’m Not Here to Make Friends” de Sam Smith, per continuar amb “As It Was” de Harry Styles i acabar el pas pel programa amb “Sorry” de Justin Bieber, ja que a la gala de la repesca la interpretació de “Beso”, de Rosalia & Rauw Alejandro, ja no va ser prou valorada per tornar a Eufòria. Quan va entrar al programa, la coach i cantant Clara Luna va voler subratllar el seu gran domini vocal: “Controles molt bé l’instrument, els tempos i les dinàmiques de la veu”.
JAN ESTEVE
(Albons, 2002)
Abans de participar al programa Eufòria, l’empordanès Jan Esteve es definia com un músic d’habitació. Era entre les quatre parets del refugi casolà on escoltava i sonava la seva música, que interpretava a veu i guitarra. Es va presentar al concurs amb la voluntat d’aprendre i, de fet, el programa li va oferir les primeres classes de cant. A les sis gales en què va concórrer va interpretar un repertori variat. Va engegar cantant dins la seva zona de confort, a veu i guitarra, amb “Another Love”, de Tom Odell. A partir d’aquí va entomar “In My Blood” de Shawn Mendes, “Angels” de Robbie Williams, o el gran repte de versionar davant del mateix Lildami el seu tema d’èxit “Supermercat”. També va cantar “Som ocells” de Nil Moliner i la gamberra “Sucker”, de Jonas Brothers. A la repesca ja no va poder reincorporar se al programa, però va fer-se seva la cançó “Que tinguem sort”, de Lluís Llach.
EMMI MANUKYAN
(Erevan – Armènia, 2005)
Nascuda a Armènia, amb 3 anys va arribar a Barcelona. Amb formació clàssica realitzada al Conservatori, aquesta jove música de sols 17 anys va compaginar el programa amb el Batxillerat Humanístic. També toca el piano i canta jazz, però apunta que Eufòria li ha obert la ment i li ha demostrat les seves múltiples capacitats. Va debutar al concurs amb una preciosa interpretació d’“Amor del bo”, una havanera interpretada originalment pel màgic duet integrat per Rozalén i Sílvia Pérez Cruz. Va tocar-li defensar “Holding Out for a Hero”, de l’anglesa Bonnie Tyler, a la segona gala, i “Levitating”, de la popular Dua Lipa, va ser la seva darrera actuació, perquè a la tercera gala va ser eliminada conjuntament amb la Natàlia. A la repesca va cantar i ballar “Wannabe” de Spice Girls, però ja no va ser readmesa.
NATÀLIA REVILLA
(Sabadell, 2003)
“Per mi el ball representa la seguretat en mi mateixa. Vaig fer dansa urbana, i competia amb un grup. Cantar va lligat amb ballar, perquè quan ballo ja estic pensant en cantar”, explicava Natàlia Revilla abans d’iniciar la participació al concurs. Va començar a la primera gala interpretant “Toxic”, de Britney Spears, demostrant des del primer minut que el que deia era cert, que viu el cant i el ball com una sola cosa, motiu pel qual possiblement el seu pas pel programa ha estat marcat sobretot per temes més pop. Ben satisfeta de cantar a la segona gala “Tu juru Ju”, de la barcelonina Julieta, al final va ser expulsada a la tercera, conjuntament amb l’Emmi, després de cantar i ballar “Shake It Off” de Taylor Swift. A la repesca no va aconseguir tornar al programa, tot i una curosa posada a escena de la cançó “Into You”, d’Ariana Grande, un dels seus grans referents.
‘NEI’ MARTÍN
(Castelldefels, 2003)
“Per mi és una estrella des del primer dia que va trepitjar aquest plató”, va dir el compositor i productor Jordi Cubino pocs segons abans d’anunciar-li que era un dels 16 seleccionats per a la segona temporada d’Eufòria. “Soc molt polifacètic. Un artista potent, salvatge, sexi... però també el nen maco”, va dir a la presentació. El seu somni és fer teatre musical, i per això estudia aquest àmbit artístic. Neizan Martín va sortir la primera nit del programa cantant “Butter”, de la banda d’èxit k-pop BTS, però ja va ser expulsat a la segona gala. Va passar després d’interpretar el tema “Loviu Baby”, de Doctor Prats, amb un vestuari inoblidable per als espectadors: un jersei ple de peluixos cosits –amb un icònic Mic al bell mig de l’esquena– que li donava una imatge molt infantilitzada i possiblement poc favorable.
HÈCTOR MIGUEL
(Manlleu, 1997)
És el cantant i guitarrista del grup osonenc de rock Aqen, que l’any 2022 va publicar el seu primer treball homònim, mesclat per Marc Bòria (Estúpida Erikah, Boria). A més, flirteja amb el món dels musicals: “M’agrada molt posar-me a la pell d’altres personatges i jugar-me la moltíssim”, assegurava. Quan va entrar al programa treballava en un dinner show, un local on durant el sopar s’ofereix espectacle en viu, en el seu cas de musicals com Moulin Rouge o Grease. La sort no el va acompanyar, i la seva interpretació d’“En peu de guerra” d’Els Catarres no va aconseguir fer-lo passar de la primera gala. El seu somni, però, no va quedar estroncat, ja que l’endemà d’haver acabat el pas per Eufòria anunciava al programa Planta baixa de TV3 que ja estava component noves cançons.
ETHAN BAREA
(Guissona, 2002)
Per al càsting, Ethan Barea va entonar “Bad Reputation”, del canadenc Shawn Mendes, armat amb la primera guitarra acústica que li van regalar els seus pares. Així va seduir els coaches, que van tenir clar el veredicte. El productor Jordi Cubino va destacar la seva bonicor del timbre de veu vellutat, i Paula Malia li va veure una autenticitat especial. Ethan va anar al programa per impulsar la trajectòria musical, però també amb una voluntat clara: “Que nois com jo, persones trans, que no tenen on mirar ni qui seguir, sàpiguen que existim i que fem coses molt guais, i que som aquí per demostrar-ho”. El pas pel programa del jove estudiant del Taller de Músics va ser breu. Va ser eliminat a la primera gala, just després d’interpretar “Elefants”, d’Oques Grasses. Com a anècdota, va ser l’autor i intèrpret de “La llum”, l’himne de la campanya per a les eleccions municipals del 2019 d’ERC a Guissona.
LES FINALISTES
ALÈXIA PASCUAL(Constantí, 2001)
Costa de creure, però al principi d’Eufòria l’Alèxia va viure en la zona de perill: aquells inicis turbulents no han tingut res a veure amb la brillant evolució d’aquesta cantant de 22 anys de Constantí. La sort va canviar-li amb la interpretació precisament del tema “Bona nit”, dels seus estimats veïns. Des d’aleshores, tant públic com jurat li han mostrat el seu respecte i estima, fins a portar-la a la gran final del concurs. L’Alèxia estudia teatre musical a l’Institut del Teatre. A més a més, ha treballat de cantant en els espectacles de Port Aventura, tant fent xous infantils com ballant cancan. De fet, el ball també és una de les seves passions. La suma de tot plegat s’ha convertit en un bagatge que han estat claus en el seu pas pel programa. Una de les grans versions que ha interpretat ha estat la de “Remena nena”, el cuplet originalment interpretat per Guillermina Motta, en una versió modernitzada que ha fet que aquest gran hit es convertís en un tema popular també entre les noves generacions.
CARLA MIRALDA
(Terrassa, 2000)
Carla va estar apunt d’estar entre les participants de la primera temporada d’Eufòria: es va quedar a la recta final entre els darrers 25 seleccionats. La segona ha estat la seva edició. A poc a poc i sigilosament, sense ser mai la favorita però sense viure habitualment en la zona de perill, ha arribat fins a la gran final del concurs televisiu. Té 23 anys, és de Terrassa, ha estudiat educació infantil, i és professora de música. A més, canta a una coral i toca la guitarra i l'ukulele. La seva extraordinària capacitat vocal li ha permès superar (exitosament) reptes com la interpretació de “Per la bona gent” de Manel, havent d’afrontar la dualitat de posar veu tant a la part que en l’original de la cançó protagonitza Maria del Mar Bonet, com la que canta el propi grup. Repte superadíssim, com també les interpretacions que ha fet de David Guetta, Oques Grasses, Tina Turner, Cyndi Lauper, Adele, Sau, Ava Max o Loren Allred.
JIMENA 'JIM' GÓMEZ
(Granollers, 2003)
Nascuda al 2003 a Granollers, Jim toca la guitarra i el piano, i porta el rock’n’roll a la sang. AC/DC és la seva banda de capçalera, i va entrar al concurs disposada a donar molta canya… i així ha estat, però també ha esdevingut una de les concursants més emotives. Va engegar amb mal peu, salvada pels pèls en la primera gala. A partir d’aquí, tot ha anat molt rodat, convertint-se fins i tot en favorita pel jurat en més d’una ocasió. En el seu pas per Eufòria ha hagut de sortir del seu rock de confort per entomar tot tipus de temes. Ha hagut de defensar “Jugular” de Triquell, “Estimar-te com la terra” de Ginestà, “No controles” d’Olé Olé o “Boig per tu” de Sau i “Xuculatina” de Figa Flawas. Ha estat icònic el directe en que es va tallar la melena, tot interpretant “It's oh so quiet", de Björk, i reconfortant el retorn al rock amb “It’s my life” de Bon Jovi. Tot plegat, l’ha dut directament fins a guanyar el concurs.
Pots trobar aquest reportatge -i molt més-, en el número 351 d'Enderrock dedicat a 'Eufòria'.
.gif)
.gif)
