Enguany Figueres celebra les 20 edicions del festival Acústica, una cita que va néixer el 2002 amb la voluntat de presentar espectacles en format ‘desendollat’, i que any rere any s’ha transformat en una de les cites inexcusables del calendari musical, amb capacitat per a acollir més de 120.000 espectadors. L’any 2001, coincidint amb el 10è aniversari, el festival va produir un espectacle inèdit basat en la figura del pintor Salvador Dalí. Amb el títol Salvador Dalí canta i amb la direcció del periodista musical Pep Blay, van desfilar artistes com Estrella Morente, Ana Torroja, Amaral, Martirio, Kiko Veneno, Pascal Comelade, Albert Pla o Gerard Quintana, entre d’altres.
 
En aquesta ocasió, la promotora del festival, l’empresa figuerenca PromoArts, ha confiat en Jaume Mateu, el popular pallasso Tortell Poltrona, per a celebrar el 20è aniversari. Al seu fil galàctic s’hi han sumat un autèntic dream team d’artistes, del que n’han format part algunes de les cares més emblemàtiques que han desfilat pel festival com Quimi Portet, Albert Pla, Judit Farrés, Raül Fernández ‘Refree’, Joan Garriga, Pep Pascual, Judit Neddermann i Luara Mateu. Tots ells, sota la batuta d’una formació musical, la Tortell Poltrona’s Band, formada per Marià Roch (baix), Arnau Figueres (bateria), Quim Saigi (teclats) i Flor Inza (percussió).
   
A les set en punt de la tarda, Tortell Poltrona va donar el toc d’inici de l’espectacle, que es va celebrar a l’escenari més cèntric del festival, el de la Rambla de Figueres. Un a un, i després de ser presentats per l’entranyable pallasso, tots els músics van anar ocupant el seu lloc dalt l’entarimat. La banda d’acompanyament a la part posterior, i els diferents intèrprets a la part davantera, formant un mig cercle. Albert Pla va obrir el foc donant la benvinguda amb el clàssic de Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”, que va ser interpretat a manera de corranda juntament amb la resta de cantants. A continuació, Joan Garriga i el seu acordió van fer pujar el ritme del concert amb “La rumba”, una de les cançons del seu projecte amb el Mariatxi Galàctic; i el duet de pare i filla de Tortell Poltrona i Luara Mateu van interpretar “Foca grassa”, una cançó infantil escrita per Oriol Cargol, germà d’en Tortell. Tot queda en família.
 
Perquè si alguna cosa va aconseguir transpirar l’espectacle commemoratiu dels 20 anys de l’Acústica va ser un ambient de familiaritat i companyonia. Els músics van afrontar el concert com la sobretaula d’un dinar, intercanviant-se el micròfon i els instruments, sense cap altra ambició artística que la d’encomanar un esperit festiu i de celebració. I se’n van sortir, amb nota.
 
Judit Neddermann va posar el seu granet de sorra cantant “33 hores de bus”, una de les cançons del seu treball Nua (Satélite K, 2018), i Quimi Portet va elevar el to amb “Tinc una bèstia dintre meu”, del celebrat Oh my Love (Música Global, 2012).
 
Petits i grans van emocionar-se amb “Somiatruites”, una de les cançons de bressol més maques que mai s’hagin escrit en la nostra llengua, interpretada pel seu autor, Albert Pla, i amb Tortell Poltrona a l’acordionet. Un gran momentum perquè Refree cantés “Al senyor Beltran” –amb solo mononòtic d’Albert Pla inclòs–, i la Luara i en Tortell rescatessin l’esperit del Circ Cric amb “Catacric”. Fora de temporada, Judit Farrés va recordar les “Festes de Nadal” d’aquell cèlebre disc de nadales Cançons preNadal (EDR Discos, 2009).
 
I si una cançó tenia plaça assegurada era “La rambla” d’en Quimi Portet, potser el darrer clàssic de la cançó popular catalana del segle passat. No hi havia micos ballant en la punta d’un pal ni senyores amb paraigües dient ‘hola, què tal?’, però la Rambla de Figueres presentava en aquell moment un molt bon aspecte, amb famílies captivades per la màgia de l'espectacle.
 
Flor Inza va cantar les instruccions d’ús de l’instrument a “La guitarra”, i Pep Pascual va ajudar-se de la tetera amb aigua per desplegar la seva màgia a “Tangos de mi piso”, una de les delícies que formen part del seu treball en solitari Tu (Segell Microscopi, 2022).
   
La recta final del concert va estar formada per “Vinc d’un poble”, de Judit Neddermann; “Cucurutxo” –un híbrid entre el punk i una cançó infantil– interpretat per Refree i la bachata “Perquè” amb Joan Garriga fent ballar el públic al seu ritme.
 
“Somos nada”, un reggae nihilista de Tortell Poltrona i la Bandaclowns (PDI, 1991), va posar el punt i final al concert. Un fals final, perquè mancava l’últim alè; la cançó popular “L’airet de la matinada”, més coneguda com “La merda de la muntanya no fa pudor”, i que va popularitzar La Trinca a principis de la dècada dels anys setanta.
 
Seixanta-cinc minuts després d’haver començat, els assistents van enfilar Rambla avall amb una rialla dibuixada a la cara, mentre per la megafonia sonava en Sisa cantant, com a declaració d’intencions, “La primavera i l’estiu”. L’Acústica ha complert vint primaveres, i entra en un nou estiu d’incerteses que la música s’ha d’encarregar d’acompanyar. Celebrarem que l’Acústica hi sigui any rere any per descobrir-les.