L'informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) aporta una anàlisi de la política cultural que es fa des del triple vessant del Parlament, el Govern i el Departament de Cultura. La iniciativa té com a objectiu servir d'eina per dissenyar i implementar polítiques culturals ben estructurades, així com aportar un relat plural que s'ha construït consultant fins a vint-i-sis persones coneixedores dels sectors culturals del país. 

El Departament de Cultura el 2022 ha tingut un increment dels recursos públics del 35,8%, cosa que situa la despesa pública en cultura en l'1,3% del pressupost total de la Generalitat, en el camí d'arribar al 2% de la despesa total a final de la legislatura. Segons les dades pressupostades, l'any 2022 les administracions catalanes van destinar 158€ per habitant a cultura, 109 dels quals provenien de l'Administració local -diputacions provincials, consells comarcals i ajuntaments- i 49 de la Generalitat de Catalunya. Els 158€ encara són lluny de la mitjana europea, que arriba als 220€ per habitant.

Paral·lelament, des del Departament també s'han realitzat dos processos participatius, un de dedicat a la definició del Pla Nacional per a la Llengua i un altre de recull de propostes sobre els Drets Culturals de la ciutadania.

Respecte a l'acció executiva del Govern quant a música cal esmentar l'Estatut de l'artista. El Govern de l'Estat ha seguit la seva agenda de treball mitjançant la comissió interministerial creada el mes de juliol de 2021. La novetat de l’any 2022 ha estat l'aprovació del Reial decret llei 5/2022, de 22 de març, pel qual s'adapta el règim laboral de caràcter especial de les persones dedicades a les activitats artístiques, així com a les activitats tècniques i auxiliars necessàries per desenvolupar-les, amb la qual cosa milloren les condicions laborals del sector.

Tot i els avenços aconseguits en aquest darrer any i mig, es reclama més celeritat a l'hora d’abordar problemàtiques identificades des de fa temps. El fet que la major part de canvis en la professionalització del sector cultural requereixi l’acció del Govern de l’Estat no eximeix de responsabilitat a la resta dels ens públics a l'hora d’actuar en els camps de la seva competència. Abordar els àmbits de millora a cada nivell administratiu i fer pressió als estaments superiors perquè accelerin la presa de decisions en els seus àmbits de responsabilitat es considera una obligació que tenen tots els dirigents polítics amb responsabilitats en l’ecosistema cultural. Els professionals de la cultura requereixen una normativa ajustada a les especificitats i als requisits de la seva feina.
  El CoNCA constata i lamenta un any més la inexistent activitat legislativa d'El Parlament de Catalunya en matèria cultural. Des de l'any 2018, només ha aprovat dues lleis vinculades a la política cultural, i en tots dos casos només es refereixen a aspectes organitzatius del Departament de Cultura. Estan a l'espera de tramitació parlamentària encara tres avantprojectes de llei que estaven previstos per al cicle 2021-2023: llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya; llei del patrimoni cultural immaterial; i llei de drets culturals.

També cal revisar o actualitzar la legislació que té a veure amb museus (l'actual data de 1990), cultura popular, patrimoni cultural i sistema bibliotecari (daten del 1993) i la Llei del cinema (que tot i que data del 2010, no ha incorporat els canvis tecnològics i socials de l'última dècada).

Les dades per sectors que baralla l'informe, però, són de 2021. Així, en l'apartat de música se cita l'Anuari de la Música 2022, tot i que fa dues setmanes es presentava l'Anuari de la Música 2023 amb les dades corresponents al 2022 i que indiquen una tendència diferent, de millora de la facturació en gairebé tots els àmbits culturals respecte al 2021, i fins i tot el 2019. Tanmateix, l'informe del CoNCA té altres signatures que reflexionen sobre cada disciplina i de cara a fiscalitzar l'acció de govern, parlament i departament de cultura.

En l'apartat de Música, el compositor i periodista Esteve Molero explicita les greus problemàtiques estructurals que l'Estatut de l'artista i la millora de les dotacions pressupostàries (els 389 milions d'euros de 2022) haurien de revertir. Així mateix, reflexiona sobre les celebracions de centenaris o les herències que deixen i han de deixar músics traspassats com Felip Pedrell i Sabaté (1841-1922), o les desaparicions del mateix 2022 de Pau Riba (1948), Núria Feliu (1941) i Jesús Ventura (1960). També té un record per la gira de comiat de Serrat, els guardons més destacats de l'any 2022, o el concert per la Pau a iniciativa de la Fundació Victoria de los Ángeles en suport a les víctimes de la guerra d'Ucraïna.