Arran de la pandèmia, la cantant de Ribes de Freser Txenia va començar a portar la seva música més enllà de les quatre parets de la seva habitació. Després d'haver avançat diversos senzills, l'artista materialitzarà les seves cançons de pop d'autor la primavera de 2024 en un primer disc, Paradigma (Crea Music). Avui, però, ens avancem i estrenem en primícia el nou videoclip del senzill "No vull caure en l'amor".


Avui estrenem el videoclip "No vull caure en l'amor". De què tracta la cançó?
Parla clarament d'una decepció amorosa i d'acceptar que a vegades desitgem estar al costat de persones que no ens convenen. La lletra expressa com trobo a faltar a aquella persona, tot i que ja sé que no vull estar amb ella. Amb aquest tema vull treure la tristesa, és com una teràpia per dir: "et deixo marxar perquè sé que no em convens".

És una cançó d'acceptació més que de negació?
Sí, exacte, tracta d'acceptar que hi ha relacions que a vegades no ens convenen i costa marxar d'elles, però és supernecessari passar per aquesta tristor i decepció, per al final estar millor amb un mateix.

Sonorament, una de les coses que m’ha semblat més interessant són els arranjaments de corda. Com va sorgir la idea?
En el cas de "No vull caure en l'amor", tenia molt clar que hi volia cordes, perquè a mi els violins, les violes... em posen la pell de gallina. Quan vaig fer aquesta cançó en plena pandèmia, vaig trigar un any a poder-la cantar sense plorar. Era una cançó superespecial per a mi, perquè representava obrir les meves vísceres i ensenyar el que tenia a dins. Per això, per a mi era important que hi hagués cordes.

L'altre element destacat a nivell musical és el solo de guitarra.
El solo de guitarra és del cantautor Miquel Abras, a qui li va agradar molt la cançó i hi va voler col·laborar. Expressa el sentiment de no poder més, de necessitar treure allò que portes dins. És com una acabada d'explotar, que també es reflecteix en el videoclip, que tracta sobre com la Txenia d'ara recorda les imatges de dolor d'una relació fracassada a través de flashbacks.

Parla'ns de Txenia. Com neix el teu projecte musical?
He escrit i he fet música ja des de ben petita. El que passa que sempre s'havia quedat com a una cosa molt per mi, no ho havia ensenyat mai ningú. Una mica abans de la pandèmia, vaig començar a atrevir-me a ensenyar-ho i algunes persones em van animar a fer-ho públic i el productor Sergi Pérez Berk (OBK, la UNION i Berk and Virtual Band) va escoltar les meves cançons i em va dir: "si m'ensenyes més coses, jo em sumo amb tu perquè m'agrada molt com treballes i el que fas". Així vaig començar a trencar les pors i vaig començar a treballar amb ell.


Com heu treballat les cançons?
Vam començar a treballar algunes cançons en anglès que tenia durant la pandèmia, però em vaig adonar que cantar en anglès no em representava, no era jo. Llavors, vaig decidir que volia fer un disc de cançons en català que expressessin tot allò que era jo. Per això, tots els temes que estem treballant ara parlen d'una vivència meva, d'un procés difícil i emocionalment complicat que vaig viure arran de la pandèmia. Parla de ressorgir, des dels moments més foscos fins a trobar-se bé, recuperar-se i estimar-se.

D'aquest procés de ressorgiment ve el nom del futur disc 'Paradigma'?
Sí, el disc es diu així perquè les cançons m'han servit per iniciar el camí cap a un nou paradigma vital. En aquest procés he après molt i una de les eines que m'he adonat que millor m'ha anat per conèixer-me, per treure el que tenia dins i per reconstruir-me és fer cançons i música. I d'això va aquest disc, que té un caràcter conceptual.

És a dir, que narra aquest procés de transformació?
Sí, les primeres cançons parteixen d'aquests moments d'ansietat, autosabotatge i en general de dificultat, quan et sembla que els teus pensaments intrusius s'apoderen de tu. Després hi ha cançons d'autoconeixement, de recaiguda, i, finalment, arriben els temes d'alliberament, de suport i d'ajuda dels altres.

Quin paper hi va jugar la pandèmia en aquest daltabaix emocional?
Crec que la pandèmia ens va fer encarar-nos a nosaltres mateixos, perquè ens va obligar a estar sols durant molt de temps. Llavors, és quan comences a adonar-te que hi ha coses que potser no funcionen, deixem d'anar amb el pilot automàtic i ens hem d'enfrontar amb el que som. Un cop passada la pandèmia, tenia ganes de treballar coses de mi, de millorar el que soc, i de deixar enrere certes decepcions de relacions, ja siguin amistats o de tota mena.