La cantant barcelonina va debutar el 2021 amb On and On (U98 Music), un disc amarat de jazz i cantat sobretot en anglès. Ara ha fet un cop de volant amb La petita mort (autoeditat, 2024), un àlbum íntim cuinat amb Manuel Dabove on es reinventa des del pop d’autor i l’electrònica. El disc veurà la llum aquest divendres, però avui ens descobreix un dels temes en primícia: “La sang”.
 

 
Amb 'La petita mort' has fet un canvi important respecte al primer disc. Per què?
Tenia la sensació d’estar molt estancada, en la vida i en la música, i em vaig tirar a la piscina a fer una cosa ben diferent... Tot i que no m’esperava el que ha acabat sent! Ha estat un repte, i ha nascut d’un procés dur, amb ploranera, teràpia i esforç, però també molt bonic. N’estic molt orgullosa i em permet ensenyar una part de mi que ni jo no coneixia.
 
Un canvi important ha estat la sonoritat i l’estil del disc. Com n'has treballat la producció? L'has fet tu, o has comptat amb algú extern que t'ajudés?
Tant en el primer disc com en aquest segon, he treballat amb Manuel Davobe, que és un músic que admiro infinit. L’hem produït i compost entre els dos, a l’estudi de casa. També m’agradaria comptar amb altres productors i productores increïbles, però la pasta surt de les nostres butxaques, i no sempre es tenen els recursos... Així que vam decidir ocupar-nos-en nosaltres, d’una manera molt artesana, fent una feina molt meticulosa i molt cuidada.
 
Les lletres del disc són personals alhora que universals, i expressen dolor.
És veritat que venen del dolor, però al disc tracem un procés transformador, que va cap a la llum: passa de la foscor i el llim a un lloc d’empoderament. I ben bé que és el meu procés, parla de les meves coses, però en el fons són sentiments molt universals i quasi tothom s’hi pot sentir reflectit.

“La petita mort” és una balada sobre un orgasme. Per què l’has agafat també per titular el disc?
La cançó parla del moment d’inconsciència després d’un orgasme, però en el meu cas aquest concepte també em serveix per parlar d’una altra ‘mort’. Passar per un fet traumàtic, fa que una part molt íntima teva mori per transformar-se en una altra cosa. I vaig pensar que la idea feia molta justícia al disc.
 
Aquesta cançó de “La petita mort”, com dèiem, té un punt de balada, o fins i tot de cançó de bressol, cosa que contrasta amb la temàtica que hi tractes.
El sexe lent es gaudeix més. És clar que l’eufòria i la intensitat molen, però en aquesta cançó parlava d’un moment molt màgic: d’aquell moment precís en què sembla que estàs en un altre lloc, un lloc on podries morir i estar bé, en pau. Per això, tant amb la producció com amb la lletra hem buscat una cosa que fos relliscosa, intensa i bonica alhora. Aquest moment d’intimitat té molta força però també molta tendresa. Sembla que la tendresa i les coses boniques s’associen a allò fluix o dèbil, però en realitat és molt fort poder dir-li a una persona que l’estimes mentre estàs tenint-hi un orgasme.


 
Quant a les lletres, jugues molt amb diversos recursos literaris. Cançons com “Caic” van néixer com a poema?
Totes les lletres són poètiques i metafòriques... Però alhora també planeres. He barrejat estils i maneres d’escriure i crec que això ha donat al disc una riquesa molt xula. “Caic” no va néixer com un poema i de fet, ens va sorgir de manera molt natural a partir de la tornada. És una de les meves cançons preferides.

Hi ha un element que apareix en molt dels temes del disc: la veu, que fas servir com a símbol de llibertat. El silenci ofega i la veu allibera?
Exactament! Abans d’aquest disc i de tot el procés que hi explico, venia d’un callar i no expressar la meva opinió, perquè pensava que no tenia cap mena de valor. Ara, de cop, puc compartir-la i cridar-la al món, i això ha estat superalliberador. Per això, moltes cançons parlen de crits, silencis cridats...
 

També has volgut conferir al disc certa circularitat?
Sí. És com un conte que comença on acaba, un procés del qual no saps quin és el principi i quin el final. De la mateixa manera que, per exemple, a la segona cançó faig referència a la primera —i així ho vaig fent en diversos temes—, a l'última cançó, “Todo empieza aquí”, hi agrupo trossets de les lletres totes i cadascuna de les cançons del disc. I així tanco el cercle. Tot i que no m’agrada referir-m’hi com a “cercle”, perquè és una figura superfecte, i no tot és perfecte en aquest procés: té arestes, giragonses i raconets...

La cançó de “L.A.M.E.R.T.E” l’has dividit en dues parts molt diferenciades: la primera, més íntima, la segona, superexplosiva i disruptiva.
Sí, la primera part és una presentació: explica la situació. La segona part és explosió, força i empoderament... Tot i parlar del dolor. Parla de no poder escapar del dolor d’una altra manera que no sigui empassant-te'l. Aquesta ha estat una de les meves maneres de passar un dol o una situació difícil. Hi canto: "No voy a ovlidarte, no voy a borrarte, lo que voy a hacer es lamerte"! Volia que fos una cançó superdescarada però alhora profunda.


 
El disc en si també té molts moments: hi jugues amb diferents dinàmiques, passant de la tendresa i el recolliment a l’explosió... La idea és buscar tots aquests moments en el directe? 
Completament. Hi ha moments íntims, hi ha moments explosius... De la mateixa manera que el disc passa per molts estadis, volem que el directe també ho faci. Totes les cançons d’aquest disc tenen un sentit juntes, beuen d’un mateix concepte, i per això tampoc hi tocarem cançons del disc anterior: no ens hi quadra. He necessitat tancar aquell capítol per obrir-ne un de nou. I ara tinc moltes ganes de compartir aquest procés, que és molt meu, però que en realitat és molt de totes. I m'encantarà cridar-lo, plorar-lo, compartir-lo, i gaudir-lo en directe.
 
El disc en format físic el publicaràs també com a llibre. Què hi aporta?
Tal com vaig fer al primer disc, he escollit aquest format per fer honor a cadascuna de les parts d’una cançó: la música i la lletra. A més, hi he fusionat altres arts com la fotografia i els grafismes que he fet inspirats en cadascun dels temes.