El 1989, naixia a l’Empordà una banda de joves punks i insurrectes. Sota el nom de Pixamandúrries, i en una breu però exitosa trajectòria, van publicar dos treballs, i en van gravar encara un tercer, Dels rics i dels pobres, que mai havia arribat a veure la llum. Almenys fins al 2020, quan un dels seus membres, i també posteriorment fundador del segell Kasba Music, Joni Sahún, va compartir-lo a plataformes d’escolta digital. Avui, tres dècades després, i en commemoració també dels 20 anys de la discogràfica, el treball arriba en format vinil.


 
“És un dia especial”, explica Joni Sahún, mentre ensenya orgullós el vinil de Dels rics i dels pobres: “Avui ha sortit el darrer disc que vaig gravar com a músic”. I no és només especial per ser el darrer de Sahún i Pixamandúrries, sinó per tot l’esforç que hi van dedicar: “és un disc que a mi m’omple de joia, perquè crec que vam donar tot el que teníem en aquest treball, i per desgràcia es va quedar en un calaix fins ara”.
 
Sahún assegura que és un disc "producte del seu temps" i influenciat per la reivindicació zapatista —que arrenca a inicis del 1994, un any abans de la data en què s’havia de publicar l’àlbum—. Tot i així, hi ha coses que segueixen del tot, i malauradament, lligades a l’actualitat: “hi ha una lletra que crec que és importantíssima en el moment en què vivim”, explica el músic, fent referència a Palestina, sobre la cançó “Guerra”, i assenyalant així la vigència que té encara un disc com Dels rics i dels pobres.