En directe, el piano de cua de Laura Andrés –situat al bell mig de la sala–, es va acompanyar del violí de Roser Loscos, que a més s'encarregava de disparar les bases pregravades. Uns matisos aportats per la producció de Pau Vinyals, company musical del darrer guanyador del Sona9, Eloi Duran.
La pianista, un pèl nerviosa a l'inici de la nit, va desgranar per ordre les cançons de Venus; un disc conceptual que parla sobre sentiments, el fet de ser estimats, l'absència, la llum,… "Acabeu de pujar a una nau especial" va anunciar, després d'obrir el concert amb "Star Dust".
Laura Andrés a la presentació de 'Venus' a l'Ideal (21.02.2024). Foto: Jordi Novell
La proposta de Laura Andrés és consistent, elegant i vessa classicisme per totes bandes. A l'altre costat de la balança, s'hi troba a faltar alguna tensió harmònica que ens pugui dur a terrenys menys habituals. La seva música navega pels pantans del 'new age', en alguns moments recorda els arpegis recurrents de compositors com Michael Nyman. A la meritòria "Terra" va arribar a rememorar el Jarrett més melòdic de finals de la dècada dels setanta.
Venus està format per nou temes instrumentals on, a banda del citat "Terra" –amb el que va acabar el concert–, destaca l'emotiu valset "Nura", que Andrés va dedicar a la seva primera alumna de piano, qui després d'uns anys de deixar les classes va descobrir que havia mort massa jove.
La suma d'Andrés amb els audiovisuals de la sala Ideal van aportar elements interessants que subratllaven descriptivament les cançons del concert. Més evidents que suggerents, van ser un bon complement per un concert que va durar menys d'una hora abans de donar pas als bisos. Per aquest tram va reservar "Kintsugi", del seu segon disc homònim (La Cúpula Music, 2022) i "Tempus fugit", del debut Blanc (autoeditat, 2021).
Laura Andrés i Roser Loscos abraçant-se al final del concert. Foto: Jordi Novell