Els catalans fan coses... Aleshores, passen coses i, a Vic, aquestes són ben vives i musicals. La tarda de dijous, en la segona jornada del Mercat de Música Viva de Vic, va arrencar amb la sorpresa que Gossos va donar als vianants, tot reapareixent a la plaça Canonge Collell -on havien actuat als seus inicis, 30 anys abans- per anunciar una gira de deu concerts el 2024 després d'un silenci de 5 anys. El grup de Manresa va fer un tast de cinc cançons: "Pensa en els dies", "Rere teu", "Condemnats", i les emblemàtiques "Quan et sentis de marbre" i "Corren". 
 
I cames ajudeu-me cap al Teatre l'Atlàntida amb la proposta a porta tancada de la pianista i compositora Laura Andrés, presentant les cançons del seu últim disc, Kintsugi (LCM Records / La Cupula Music, 2022). "Kintsugi" és la pràctica artística japonesa de recompondre les peces d'un gerro trencat amb fils de resina amb pols d'or. Així, Andrés es va encotillar amb un elegant top daurat i amb les seves melodies va buscar recompondre les emocions dels presents. La llàstima va ser que la sala més petita de l'Atlàntida no li va fer justícia, en tenir un terra que grinyolava amb l'anada i vinguda dels programadors atrafegats, que venien d'algun concert o alguna reunió de negoci.

A vic, Andrés va intercalar delicades peces com "Kintsugi" i "Butterflies", balsàmiques i reiteratives com un mantra, amb alguna mostra de més grapa i fermesa a les tecles, com "Resurgence", tota una invocació per guarir el dolor que les dones han suportat al llarg dels segles. Per a la segona part del concert, va convidar la violinista Roser Loscos, amb la qual van guanyar en comunicació i bellesa, imaginant per exemple un bonic "Vals a 2".    
 
El rovell de l'ou de la nit va ser a la sala gran del Teatre l'Atlàntida, plena per al concert de Marc Parrot, amb motiu de la gira que arrenca per celebrar els trenta anys de l'aparició del seu primer disc, Sólo para locos (Warner Music, 1993). Marc Parrot va sorprendre sortint des de les butaques, entre el públic, i muntant-se ell mateix l'escenari tot dient que allà on ara no es veia res ell ho imaginava tot. I d'aquesta manera va anar posant pedals a lloc, movent les pantalles i encenent-les rere seu, i carretejant el bagul d'on desenfundaria la guitarra elèctrica.

Marc Parrot hi va repassar cronològicament el bo i millor d'un repertori que ha cuinat a foc lent (posterior a l'aventura del Chaval de la Peca -de la qual en fa broma-, i en paral·lel a la seva faceta d'eminent productor musical televisiu). En aquest espai propi, ell es mostra proper als seus seguidors i els regala aquesta antologia de cançons que toquen la fibra del cor, del cap i de la pell perquè estan fetes des d'un indret tendre i innocent, com d'un nen, però llest i espavilat com un adult.

Per al nou disc, Turisme per la memòria (U98 Music, 2023), Parrot comptarà amb un reguitzell de col·laboradors, però en directe es va presentar amb valentia tot sol. Va enfilar "Aburrido de esperar", mentre muntava l'escenari com un peó més, i va rascar l'elèctrica amb "Quiero ser silvestre", amb un fons de pantalla més gris que l'acolorit d'anys enrere. Però va ser amb "Dentro del armario", del disc Sólo para niños (Warner, 1995), quan Marc Parrot va fer entrar realment tot l'auditori a la seva màgia, sol assegut entre dues pantalles farcides d'estrelles i galàxies.
 
La nostàlgica "Mi casa" del disc Rompecabezas (Warner, 2001) va cantar-la entre les parets de casa seva projectades en les dues pantalles mòbils de l'escenari, convidant l'audiència a entrar a la seva cova creativa. "Juego con fuego", del disc Dos maletas (Pias, 2004) va deixar que un Marc Parrot del passat li passés pel costat com a corredor de fons i mantenint la flama encesa. I va desplegar una etapa de soroll més cerebral amb "Terriblement blanc" del disc Començar pel final (Música Global, 2011), "Cinc caps" de l'Interferència (Música Global, 2007), "Sortir per la finestra" de l'àlbum homònim (Música Global, 2014) i, per calmar qualsevol mal de cap i mal pensament, la deliciosa "Misteriosament feliç" del disc Refugi (Música Global, 2018). 

Va tancar el concert interpretant a peu de l'escenari "Als núvols", de l'àlbum Mentider (Música Global, 2005), que en la versió del disc actual interpreta fent duet amb el cantautor solsoní Roger Mas. I Marc Parrot va baixar de l'escenari i se'n va anar a platea, com un espectador més d'aquesta vida cultural de cada dia 'als núvols, amb el temps i una canya somiant truites i mirant les musaranyes'.
 
La següent proposta de la nit va ser l'espectacle Lasso, del qual direm que encara està també una mica als núvols, però que apunta maneres. És la del cantautor i novel·lista napolità establert a Barcelona Alessio Arena. Al costat del trio napolità Suonno d'Ajere (amb una cura del vestuari d'època exquisit), posa música als seus versos inspirats en l'arribada del poeta castellà Garcilaso de la Vega a la cort napolitana del segle XVI, amb algun vers popular contra l'ocupació espanyola inclòs.

I tancant la nit de concerts als auditoris principals de l'Atlàntida de Vic va lluir la bona estrella de Paula Valls. L'artista de Manlleu presenta enguany el seu tercer àlbum, Començar de nou (Satélite K, 2023), amb què inicia una nova etapa vital que la fa cantar tot en català des d'una emoció ben vívida i plena d'alegria de viure. A estones rient i a estones ballant, desentumint un cos que li va ser enemic durant una malaltia que ella ha anomenat 'Filomena', Valls posa les seves paraules per explicar les imperfeccions amb què s'ha trobat pel camí. El repertori encara ha de trobar també la seva dinàmica, tot just estrenat, però el que és segur és que aquest disc ha estat el seu gran alliberament i cal desitjar que arribi a contagiar d'alegria les futures audiències. La cantautora de Manlleu ja té mig camí fet amb un grandíssim senzill com "És estrany".    
 
De la segona nit de Mercat hem après que el pas del temps deixa petjades musicals que ara es reprenen, ara es revisiten o ara es reviuen amb saviesa o amb força renovada. Trenta anys de Gossos al mercat, trenta anys del primer disc de Marc Parrot i un 2023 que també ha estat l'any en què Enderrock ha celebrat les tres dècades. Tempus fugit arreu, també a la ciutat dels sants. 

Però el Mercat de la Música Viva de Vic no s'acaba entre les quatre parets dels auditoris. També van trobar dijous el seu espai les propostes de persones que treballen la música tot l'any, com són les Cases de la Música (amb Niña Paracaídas, Caramelo, Neptú i Lia Kali). Així com la ciutadania osonenca, que més enllà de trobar-se a les propostes més populars de la plaça Major de Vic i del Sucre del cap de setmana, també es fa el seu espai alternatiu a La Clota. Allà s'hi van poder sentir propostes com les de Reïna i Tropical Ice Land, i avui divendres i demà dissabte, les d'artistes com Remei de Ca la Fresca o Joan Colomo.