"El cabell ho és tot", diu Phoebe Waller-Bridge a la seva sèrie Fleabag en un discurs que ha convençut el públic. I és que amaga molta veritat, tant per la pressió estètica que encarna i rep, com per la capacitat definitòria i trencadora que té. Conscient del poder que té un pentinat per caracteritzar una època, personal o social, Valèria N. Saurí 'Ven'nus' ha titulat el seu darrer treball Post-mullet (Halley Records, 2024).



Curt per davant, i grenyes per darrere. Així és el pentinat 'mullet', que en la postpandèmia va tornar amb força, però que ja havia estat popular els setanta i vuitanta en artistes com David Bowie o Paul McCartney o, més recentment, Miley Cyrus. I també Ven’nus. Però les modes a l’època postmoderna passen ràpid, i la vallesana adverteix que hem arribat al 'post-mullet', i amb això comença una nova era, estètica i musical. Aquest concepte dona nom al tercer disc de la sabadellenca, on explora la deriva electrònica amb un so propi adobat per mitja dotzena de productors. L’EP parla d’amor i desamor, de ruptures, comiats, amistats i nostàlgies, mentre convida a reflexionar i plantejar-se els vincles afectius, a més de reivindicar les xarxes artístiques. Ho descobrim parlant amb ella de cadascuna de les cançons.


1. "Si m'has seguit", amb Balma
"És la primera cançó del disc que vaig escriure. Tracta del moment de la postruptura en què deixo de mirar si l’altre m’ha seguit, perquè ja no penso si tornarà o no. Però també va de pensar que l’altra persona ha trobat un lloc on està molt bé, igual que ho estic jo. És aquest punt en què els vostres camins es desvinculen i te n’alegres que estigui bé, celebres aquesta victòria aliena."



2. “Tan lent”
“És un dels temes més explícits que he fet mai, juntament amb “I Jazz Want My G-Back”. Hi explico moltes coses que m’han passat i li dedico a una persona que ha hagut de marxar abans que tinguéssim temps de conèixer-nos. Per això hi parlo de la voluntat d’aturar el temps: tot és molt ràpid i intens, i t’agrada aquesta velocitat, però també vols capturar-la... És una idea que ara vinculo a la voràgine barcelonina, on tot passa superràpid. És guai, perquè aquesta cançó l’he fet des de la ciutat, i “G-Back” des de la pau de Vilafranca, analitzant-ho tot amb molta més calma. Des de dues perspectives diferents, parlen del mateix.”
 


3. “T’hi quedes”
"Vivim en una societat una mica individualista. Confiem en la gent, però mai deixem entrar a ningú del tot. I aquesta és una cançó que convida a deixar-se caure. És una reivindicació de deixar-se estimar. L’he fet per a una amistat, i estic molt contenta de per fi haver-ho fet! Fer cançons per amistat m’ha omplert molt. Al final, tot l’EP parla de fer xarxa entre gent que duu mullets, a nivell visual, però de fer xarxa en general entre nosaltres, i qüestionar-nos les relacions que establim o la figura que té la parella en les nostres vides, per exemple. La societat en què vivim és molt parellocentrista, però també hi ha altres vincles interessants. És un tema que em qüestiono molt, sobretot des que he anat viure en col·lectivitat. Amb aquest disc vull reivindicar la necessitat de crear xarxes de suport, també artístiques."


 
4. “Cap trosset de mi”
"Segueix la línia de “Si m’has seguit”, però en una altra fase. Em vaig imaginar que tothom tenia una mena d’esfera sobre el cap, com si fos un personatge dels Sims, amb un percentatge de les persones de la seva vida, com el de les eleccions. I ho vaig dramatitzar amb la idea que no hi havia cap trosset de mi en l’esfera d’aquella altra persona. Primer va sortir la part orgànica i tranquil·leta, però gravant-la, de sobte em va sortir aquesta segona part més dramàtica. Crec que també per això la sento tan real. També perquè està produïda tal com me l’havia imaginat. Al videoclip jugo a enfocar llocs on hi havia hagut vida, però ja no n’hi ha i també hi poso diversos fragments de mi, de petita, cantant. Quan estic malament, m’agrada molt recordar qui soc, tornar i reforçar la meva identitat. Recordar que per molt que sembli que s’acabi el món quan estàs malament o deixes una relació, hi havia vida abans d’això."


 
5. “Ketaamtu / captrossetdemi”, amb Vernat
"És una espècie de coda remixejada de “Cap trosset de mi”. No vam gravar noves veus, ni les vam separar. Vam agafar els talls que volíem de l’altre projecte, amb la producció i tot, com si samplegéssim la nostra pròpia cançó."


 
6. “I Jazz Want My G-Back”, amb Jolly Damper
"Tot va començar fent conya amb el Benoit (Diamante Negro), mentre treballàvem com a cambrers a l’Heliogàbal. Ens estàvem ensenyant música després d’un bolo, i li vaig posar "Krispy" de Loyle Carner, i a ell li va molta gràcia que hi cantés “I just want my G back”, perquè li va semblar molt cutre. I d’aquí va néixer una broma entre els dos amb “G back”, i li vaig dir que acabaria fent-ne una cançó. I un dia vaig començar a treballar amb el tema de Carner a casa, fent-ne un sàmpler, i em va sortir aquest tema, que narra una història personal meva. De fet, m’he passat d’explícita en aquesta cançó, i l’he tret sense haver-la enviat prèviament a la persona de la qual parlo... Més enllà del final de la relació, hi volia parlar d’aquesta masculinitat tan forta que a vegades es veu a les jams de jazz, de treure’s la polla a l’escenari per veure qui ho fa millor..."