Entrevistes

Vicco: «No sé què té ‘Nochentera’, però no em cansa»

Parlem amb la cantant de Tiana sobre el nou disc, ‘Noctalgia’

| 31/05/2024 a les 14:00h

Vicco
Vicco | Arxiu Sony Music
Després d’anys component com a Victoria Riba, el 2020 la tianenca va reinventar-se musicalment i es va donar a conèixer com a Vicco. El 2022, amb un projecte i un so consolidat, la cantant va presentar-se al Benidorm Fest amb “Nochenetera”, cançó que representa la seva essència més disco. Aquest és, però, només un dels 11 temes que Vicco inclou en el seu nou àlbum d’estudi, Noctalgia (Sony, 2024), un treball electro pop que reflecteix el viatge personal i artístic de la tianenca.



El 2020 vas decidir engegar un projecte musical com a 'Vicco', però feia temps que estaves dins el món de la música. Què et va fer apostar per aquesta idea?
Vaig necessitar uns 3 o 4 anys de pausa després del meu projecte inicial, que vaig començar amb només 19 anys amb el nom de Victòria Riba. En aquell moment, era molt jove, estava iniciant-me en la música i no sabia ben bé cap on volia anar, quin era el meu so i no tenia un món artístic interior com tinc ara. Per això, vaig decidir estudiar producció musical i se’m va obrir un ventall d’opcions de cara a compondre i a jugar amb estils i gèneres diferents. D’allà va néixer Vicco, molt abans de publicar música amb aquest nom ja havia fet aquest clic. 

Vas continuar component durant tot aquest temps?
Mai ho he deixat de fer. Vaig començar amb 16 anys i no he parat: ha sigut la meva manera d'estar connectada amb la música, d'anar millorant cada vegada més. Sí que és cert que aleshores, componia molt per a altres artistes. Anava traient coses com a Vicco, però estava molt més enfocada a fer cançons pels altres.

El 2022 decideixes presentar “Nochentera” al Bendidorm Fest i allà canvia tot. Per què esculls aquesta cançó?
M'havia oblidat una mica de compondre per a mi, perquè li vaig agafar una mena de por. A partir del 2021, vaig decidir enfrontar-me a una crisi existencial en què em vaig preguntar de tot sobre la meva vida, si estava còmoda on vivia, amb la parella, amb els amics… A partir d’això, es va desbloquejar tota la meva inspiració i vaig trobar el meu camí amb Noctalgia. Enmig del procés de composició del disc, va sorgir l’oportunitat de presentar-nos al Benidorm Fest, i com que ja tenia l’àlbum encaminat i tenia el meu camí clar, vaig decidir provar. No soc molt fan dels programes musicals de competir, però era una bona oportunitat per presentar el meu projecte. Vam triar “Nochentera” perquè era la cançó més festiva del disc i vam pensar que pel context del festival encaixava perfectament. Hi va haver un moment de dubte entre si presentar “Nochentera” o “Me muero x ti”, però crec que al final vam prendre la decisió correcta.


En aquests gairebé dos anys des que va sortir, has arribat a cansar “Nochentera”?
Em ratllo molt de les meves cançons i de fet aquest disc l’he estat fent durant tres anys i he tingut temps de ratllar-les totes i tornar-me a enamorar d’elles... En canvi, no sé què té "Nochentera", però no em cansa. Crec que és perquè és un tema molt rodó, amb un ritme dinàmic, on passen moltes coses. L’any passat em passava molt que me la posaven tres vegades de festa i volia desconnectar, però ara si surto amb els amics i sona, canto i ballo. És impossible cansar-me d’aquesta cançó de moment.

Com es viu, mirant en perspectiva, aquest èxit sobtat?
Jo diria que és cosa del destí. Fa molts anys que estic a la música desitjant que em passi una cosa així, amb aspiracions de tenir èxit, que la gent connecti amb les cançons, i de tenir una carrera llarga. Ha sigut un camí amb molta paciència, amb moltes frustracions i sense tirar la tovallola. Mirant enrere penso que m’ho mereixo, perquè hi he dedicat moltes hores, moltes ganes i molt temps, i crec que això és guai reconèixer-ho. Però a la vegada potser ha estat massa; perquè he passat de zero a mil. Així i tot, és excepcional el que ha passat amb aquesta cançó, d’aquelles coses que només passa una vegada a la vida. He fet història, i això per a mi ja és un regal. Per això vull aprofitar aquesta oportunitat perquè la gent vegi que hi ha més de mi, no només aquesta cançó. Tinc un disc i molts més temes preparats per endavant amb el potencial de “Nochentera”. 

Has anat cuinant ‘Noctalgia’ durant els darrers tres anys. Encara et sents identificada amb el que vas escriure aleshores o has fet canvis en les cançons?
Només he canviat coses de cara a la producció, sobretot en dos temes, “Lila” i “Como Britney”. Són dues cançons que al principi eren molt lentes, més fosques, i que vam decidir remodelar per fer-les més festives, per integrar-les d’acord amb l’estètica general del disc. Però les lletres que vaig escriure no es queden enrere, perquè al final parlen d’un moment vital meu molt important, de com em retrobo amb mi mateixa com a persona i com a artista després d’una ruptura. Així que no sento que em quedi antic: m’identifico totalment amb el que canto.

En el disc trobem “tequiero” amb Abraham Mateo. Com neix la col·laboració?
Vam coincidir fa molts anys, quan vaig obrir un concert d’Alejandro Sanz a Sevilla amb el meu primer disc com a Victòria Riba. Però cadascú va anar pel seu camí. L’any passat, fent els assajos de la gira, jo estava fent la versió sola —perquè la versió original d’aquest tema era en solitari— i el meu mànager va dir que quedaria molt bé l’Abraham Mateo en la segona part. Així que li vam passar a veure què n’opinava i si li feia il·lusió participar, i me’l va tornar dient que li havia flipat el tema i que m’enviava una versió de la segona part diferent. Vaig pensar que potser era el que li faltava a la cançó, i així ha sigut, perquè ha acabat sent el segon tema més escoltat del disc.


‘Noctalgia’ té temes per ballar de festa, com “Nochentera” o “Volver a nacer”, però també més reflexius i personals, com “Nunca volverás”. Era important que hi hagués aquesta dualitat en el disc?
De fet, jo soc molt així. Soc una muntanya russa, tot i que cada cop més controlada, perquè em faig més gran i, evidentment, vaig posant cap. Però sí que m'agrada molt, quan estic trista, estar molt trista, i quan estic contenta, estar molt contenta. També forma part de la ruptura tenir moments d’estar a casa i no voler fer res, i després sortir de festa amb les amigues i liar-la de nit. Amb Noctalgia volia expressar aquestes dues actituds que es tenen quan se supera a algú. 

A “Como Britney” no només referències a la cantant a la tornada, sinó que també afegeixes un àudio seu a l’inici del tema. Què significa Britney Spears per tu?
Britney Spears és una de les meves grans influències musicals. L'admiro molt com a artista i com ha portat la seva carrera. Crec que és una lluitadora. Al final, la cançó parla del despit, del més tòxic de les relacions, i com necessitem odiar a aquella persona, perquè també és una part del procés. Per això, em va fer gràcia fer referència a “Toxic”, un dels seus temes més coneguts, a la tornada. A més, quan estàvem fent la producció, vam voler afegir alguna cosa més. Buscàvem un sàmpler o algun fragment d’una cançó, i ens vam trobar amb una entrevista en què parla que està a l’estudi treballant amb la gent que vol treballar, fent la música que vol i que això l’ha ajudat a entendre la música millor. Vaig ressonar molt amb això, perquè era ben bé el meu moment actual. Tot va quadrar. 


Tota l’estètica del disc segueix la idea de la nit. Per què et decideixes per aquest simbolisme?
Vaig treballar en aquest disc sobretot durant la nit, que és quan més m’inspiro, perquè penso en la meva vida, recordo moments passats i em poso més melancòlica i nostàlgica. A més, totes les cançons tenen aquesta aura lilosa; de fet la cançó “Lila” es diu així per representar el disc, no per la cançó en si. Quan componc moltes vegades veig les cançons com a colors, i aquestes totes tenien una paleta morada, més fosca, amb tons platejats, una mica com la sèrie d’HBO Euphoria. Això forma part del meu univers interior, que com a bona peixos que soc, tinc un món interior de fantasia molt gran. A tot això també li sumo el concepte del viatge, que es representa amb el cotxe de la portada, perquè és justament allà on escoltava la majoria dels meus temes durant els últims tres anys. 

I per què ‘Noctalgia’?
Noctalgia és un concepte que fa referència a la sensació que sent la gent que viu a la ciutat per l'absència de veure el cel nocturn estrellat. Quan vas al camp o a la muntanya, pots veure tot l’univers estrellat, però a la ciutat no passa a causa de la contaminació lumínica. Això ho trasllado al disc per representar com a vegades  no veiem la llum o el camí o les coses clares perquè ens emboiren les pors, les inseguretats, els pensaments, les veus internes…


En aquest disc has apostat per un estil més pop vuitanter. Tens molts referents d’aquella època que t’han inspirat a fer aquesta música? 
Sobretot tinc referents pel que fa a cantants, com ho són Mariah Carey o Whitney Houston. Els meus pares ens han culturitzat molt bé musicalment, ens han posat música de cada dècada: ma mare era molt fan de Mecano i mon pare dels temes potents dels vuitanta com “Enola gay” d'Orchestral Manoeuvres in the Dark, “Take On Me” d'A-ha o “Maniac” de Michael Sembello. També vaig veure que molts artistes internacionals estaven recuperant aquest so i era guai poder fer estils que no fossin regaeton o afrotrap, que tot i ser estils que m’agraden i que potser algun dia m’animo a provar, també em motivava pensar que podia ser l’artista que portés aquests gèneres a l’espanyol. 

Ets la compositora del disc, però també te n'has encarregat de part de la producció. Com és Victoria Riba com a productora? 
M'encanta aquest món. Trobo que per ser algú genuí que marca diferència —una cosa tan difícil avui dia perquè hi ha mil artistes i el consum és molt ràpid—, com més àrees toquis, millor. Per a mi la producció és poder posar la meva essència també en el so. No només en la composició, sinó en decidir com vull que soni cada part. És un procés molt guai en què puc plantejar diversos escenaris i crear dintre de cada un. Fent el disc, componia a partir de beats que anava creant jo i després ho treballava juntament amb els productors. 

La teva germana, Andrea Riba, també n'ha estat productora?
Sí, la meva germana també està com a productora d’aquest disc. És molt guai poder treballar juntes, tot i que en alguns moments la confiança faci fàstic. A vegades surt el tracte de germanes mentre treballem juntes, i hi ha alguna baralla o discordança, però m’encanta tenir-la al projecte. També és una oportunitat per a ella, per donar-se a conèixer i obrir-se al món de la música, que és una cosa que també li neix des de petita. Justament, vaig estudiar producció musical perquè m’ho va recomanar ella. 


Tot i tenir el teu projecte musical propi, et veus tornant a compondre o produir per a altres artistes?
Des de l'any passat estic molt focalitzada en mi. Ja he estat quatre anys o cinc regalant cançons, per dir-ho d’alguna manera, i ara vull enfocar-me en mi. Vull compondre per a mi, preparar el meu futur, i crear amb altres persones però per al meu projecte. Així i tot, sí que crec que és una cosa que vull mantenir, perquè al final forma part d'aquest món. M’encanta crear, sigui per a mi o per a altres, i ho continuaré fent segur.

Justament com a compositora va ser com vas fer el teu primer intent de portar una cançó a Eurovisió: el 2019 amb la cançó ‘Muérdeme”, que va presentar María Escarmiento a la gala d’'Operación Triunfo' especial Eurovisió. Com va anar això?
De fet, va ser la primera cançó que vaig compondre per a un altre artista, crec. Justament vaig firmar amb Warner Chappell en aquell moment i ens van muntar una sessió a Astúries entre cinc compositors, entre els quals hi havia els membres de Sueño de Morfeo. Vam ser-hi durant tres o quatre dies i vam acabar traient tres propostes. Llavors va ser quan van obrir les inscripcions per presentar cançons per Eurovisió a través d’Operación Triunfo, i de les tres propostes es van quedar amb “Muérdeme”. Va ser una experiència molt xula, i poc m’esperava en aquell moment que després seria jo la que acabaria al Benidorm Fest com a artista. 

Has col·laborat amb artistes catalans com Suu o Adrià Salas (La Pegatina), però mai cantant en català. Et veus fent algun tema en el futur? 
Aquest any tinc claríssim que em guardaré una setmana per venir aquí a fer música en català i poder col·laborar amb artistes d'aquí. Ja tinc alguns noms presents i també moltes idees, així que arribarà molt aviat.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Vicco, actualitat, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.