El Mirorock és un festival organitzat a quatre mans per la sala La Mirona, i per la promotora cultural RGB Management. Una proposta que vol singularitzar una manera de fer i de concebre la música en viu que vol distingir-se de la resta de programacions estiuenques. Tant per la proposta musical, com pel fet que té lloc en una sala. Malgrat que altres escenaris són sempre reivindicables, on millor pot assaborir-se un concert de rock és, sens dubte, en una sala de concerts. Encara que, en aquest cas, La Mirona mostrés una configuració especial, amb l'escenari capgirat i el públic a l'aire lliure, ubicat a l'espai posterior de la sala. Un muntatge que es va estrenar durant els mesos de pandèmia, i que La Mirona utilitza durant els mesos estiuencs, davant la necessitat de combatre la calor i la ferotge competència dels grans festivals.
El Mirorock d'enguany es va inaugurar diumenge passat amb l'actuació –en format de vermut a les dotze del migdia– del projecte liderat pel saxofonista Dani Nel·lo: Los Mambo Jambo Arkestra. Una formació que parteix del combo original de Los Mambo Jambo –saxo, guitarra, contrabaix i bateria–, i el complementa amb una exhuberant secció de vents –tres trombons, cinc saxos i tres trompetes–, a més d'una segona guitarra elèctrica. Un projecte que va néixer l'any 2018 i amb què, segons va manifestar Nel·lo, “teníem previst fer només dos o tres concerts”, però la bona acollida va acabar allargant-ne la vida. Fins ara, han publicat dos discos: Los Mambo Jambo Arkestra (Buenritmo Records, 2018) i El gran ciclón (Buenritmo Records, 2023), amb temes propis arranjats pel contrabaixista Ivan Kovacevic.
Los Mambo Jambo Arkestra a La Mirona (2024) Foto: Pau López
El directe de Los Mambo Jambo Arkestra és un huracà melòdic i rítmic que no deixa un sol segon de treva des de la primera fins a la darrera cançó. Rock, rhythm'n'blues, surf… ritmes derivats del blues, accelerats i trepidants, conduïts pel precís saxo de Dani Nel·lo, qui s'ha convertit en tot un referent a l'hora de reivindicar una manera d'entendre la música, i sobretot la música en viu. Ho demostra amb espais mediàtics com el programa radiofònic Jazz Watusi a iCat, i ho confirma sobre l'escenari amb Los Mambo Jambo Arkestra: un viatge musical en el temps que vol reivindicar “els saxofonistes que durant la dècada dels 40s i els 50s van iniciar el camí del r'n'b i del rock”. Cançons com ““Fuego cruzado”, “Dr. Serpiente”, “El gran ciclón”, “Carrera de ratas” –dedicada a la classe política– o “Los ases del baile” van sonar i fer valer la màxima que va prometre el saxofonista a l'inici del concert: “perquè no tot és reggaeton!”.
El públic va vibrar i ballar durant tot el concert, que va ser una mostra de gran vàlua instrumental a la qual potser podem fer notar una excessiva uniformitat, i la inexistència d'una certa dinàmica. Nel·lo eleva la tempesta sonora des de la primera nota, i no atura la locomotora fins al final del concert. Sense treva i sense pausa.
El grup va acabar l'actuació, com a record a les bandes de surf dels 60s, amb una versió de la sintonia de l'antiga sèrie documental de TVE, El hombre y la tierra, composada per Antón García Abril. Una curiosa combinació de memòria històrica i nostàlgia.
El festival Mirorock continuarà aquest cap de setmana amb Tarque y la Asociación del Rif, Mojothunder, La Perra Blanco i Lluís Figueras & The Demons (divendres 27 de setembre) i Los Zigarros, Susan Santos, The Rock'n'Roll Brothers i Suasi (dissabte 28 de setembre).