Olga Zoet és el projecte musical de la lleidatana Olga Ramon. Després de donar-se a conèixer al concurs Sona9 2022, ha fet créixer la seva proposta i ara ens presenta un segon EP, Entre la bellesa i el caos (La Catenària) en què recull cinc cançons, amb lletra i música pròpia.



Qui és Olga Zoet?
És difícil descriure’s a una mateixa, però Olga Zoet és el projecte musical de l’Olga Ramon i fa tres anys que està en ebullició. És una proposta que neix de la cançó d'autor, perquè el fons de les meves cançons i de la meva música és la cançó d'autor, però intento fer una exploració amb sons més actuals, més electrònics. És una fusió del pop, amb l'indie i diferents estils. Avui presento el segon EP, Entre la bellesa i el caos. El denominador comú és que parla molt de les emocions, del que ens fa humans i em sembla que això pot apel·lar a tothom que escolti l’EP. Sempre ha costat que arribin propostes de Lleida i, en canvi, ara sembla que hi ha una escena prou rica.
És veritat. Durant molt de temps hi ha hagut la sensació que a Lleida hi passaven molt poques coses i això no era veritat. Potser m’ha estat més fàcil fer sentir la meva veu en aquest context i he tingut un ressò que potser no hauria tingut en un altre lloc. Jo crec que el fet que sigui un lloc petit, on hi ha una estructura per a músics i managements molt interessant, com les Cases de la Música, per exemple, m'ha jugat a favor. Jo penso que ara hi ha una escena interessant, amb Renaldo & Clara, Sexenni, Neptú, fa un temps a Koers… i gent com Xavier Baró, Meritxell Gené, El Fill del Mestre… La sensació és que encara ens falta una mica d’altaveu, però a poc a poc va canviant, sobretot amb la digitalització i gràcies a iniciatives com Estrats. Sons de Ponent.

Quins són els teus referents musicals?
Com que jo escolto molta música, òbviament dins de Lleida sempre he tingut referents. Per mi, la Clara Vinyals (Renaldo & Clara) n’és una. És una persona que fa molts anys que està component i tenim un estil que no està allunyat. És una artista amb personalitat, una gran lletrista i té unes cançons molt bones. Ja m'agradaria poder fer la meitat que està fent ella! A nivell català, m'agrada molt el que ha fet la Maria Arnal, sobretot quan estava en el projecte amb Marcel Bagés. M'agrada molt també Vic Mirallas… M’agrada molt veure gent que fa la producció de les seves cançons.


Però tu no t'has produït el disc…
No, i m'encantaria! M’encantaria saber produir més, però tinc uns coneixements de producció mínims, bàsics. He treballat amb Pau Brugada i Vic Moliner, que són dos músics de Banyoles. Ells han fet la part més tècnica de la producció, perquè són uns cracs a l’estudi, i jo he donat alguna idea.

Abans has dit que parles de sentiments. Les cançons són autobiogràfiques?
Sí, jo crec que són superautobiogràfiques. Canto emocions que sento en cada moment i no m'invento cap història. Tot el que vaig sentint, ho vaig plasmant a les cançons. Són emocions que he viscut jo, però que ens poden interpel·lar a tots perquè són emocions humanes. I al final també el que busco és que la gent se senti identificada amb el que canto i amb el que expresso.


Vas passar pel Sona9. Què en vas treure?
Per a mi el Sona9 va ser un abans i un després. Quan entres en un circuit com el Sona9, veus que val la pena fer una aposta pel teu projecte. És un concurs on es presenten moltes bandes i on vaig tenir el meu primer contacte amb el circuit professional: el concert a l'Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, la sessió de fotos, les entrevistes a iCat… Per mi va ser impactant i vaig flipar bastant. Vaig arribar a la semifinal i va ser molt guai. A partir d'allà vaig pensar que havia de fer un passet endavant. Si ara ho miro amb la perspectiva de l’any i mig que ha passat, noto que m'he professionalitzat més. Va ser un moment molt xulo i em va motivar a fer aquest pas endavant per fer un projecte encara més sòlid.