Forjada en la música de carrer i diplomada a l’ombra d’altres cantants o camuflada en un grup o un duet, Ariadna Ruíz ‘Ària Lua’, finalment ens presenta el seu primer disc en solitari. Reconec (Segell Microscopi, 2025) aplega deu cançons en què l’artista vallesana ara resident a Mataró projecta la seva mirada interior amb ganes d’incidir i ajudar en la vida pròpia i dels altres.



Què ens vols explicar? 
Vull explicar les meves vivències i també plasmar-les d'una manera determinada, tant per poder ajudar-me a mi mateixa com per poder ajudar altres persones que hagin viscut el mateix i s’hi sentin identificades. Per a mi, la música necessita tenir un significat. No em serveix fer música només pel fet de fer-la, vull que digui alguna cosa que pugui ajudar, fer riure… o sigui, que pugui fer sentir alguna cosa. El que explica el disc és la trajectòria vital d'una persona: moments dolents, moments bons, tendres, nostàlgics… hi ha una mica de tot.


Per primera vegada, cantes les teves pròpies cançons. Com t’has trobat escrivint cançons?
Sí, és el primer cop. Fins ara, sempre m'havia dedicat a fer cançons tradicionals i havia acompanyat a cantautors que feien les seves cançons, però jo no havia participat en la composició. I fa dos anyets vaig començar a sentir la necessitat de crear, de fer la meva història i les meves cançons. Va sorgir d’una manera supernatural, superorgànica. 

I ha sigut fàcil o més complicat del que et pensaves?
Al principi va ser bastant complicat, sobretot pel que fa a les lletres. Escrius coses que són guais i coses que no són tan guais. Escriure costa perquè t'has d'obrir en canal, però, al final, em va ajudar molt. La primera cançó que vaig fer va ser “Linda”, com a regal d'aniversari a la meva millor amiga. No sabia què regalar-li, i vaig pensar de fer-li una cançó. Em va sortir superbé, superfàcil, fluid… A partir d’aquí se'm va despertar la creativitat, i vaig començar a escriure i escriure.

Malgrat que aquest és el teu primer disc, ja havies passat per un estudi en altres ocasions.
Sí, hi havia passat com a corista i percussionista. També vaig gravar disc amb un projecte que vaig tenir fa uns anys, que es deia Folk o Barbàrie, gravant flautes. He estat molt connectada amb la música i he passat per diversos estudis, però sempre des d'un segon pla.

Quina trajectòria has seguit fins ara?
Des de petita vaig començar fent música de carrer amb grups de gralles, vaig passar per Xarop de Canya i per algun grup de música medieval. Quan vaig fer 20 anys vaig començar a expandir-me, em van començar a trucar a diferents grups d'escenari i vaig començar a col·laborar amb el cantautor Enric EZ. També, amb la meva amiga Noèlia Sanchez, vam fer el duet Tecum Terra i vam estar molts anys fent música tradicional per tot el territori. A més, també he tingut alguna aparició en grups concrets. Un de destacat seria Germà Negre, amb qui vaig estar fent alguns concerts. He voltat per molts grups i amerant-me de diferents estils, gairebé tots lligats amb la música d'arrel.


‘Reconec’ condensa tota aquesta experiència?
Sí, totalment. Al disc s’hi pot veure tot el bagatge que he anat construint. Hi ha molta música d'arrel, però també hi ha altres coses que he anat aprenent d'altres grups més actuals. He fet un disc amb què em sento molt identificada. Les cançons són part de mi És el més còmode i especial que estic fent ara mateix i tinc ganes que tingui continuïtat.