Amb aquests ingredients, Gregotechno ha presentat ara el primer llarga durada homònim (autoeditat, 2025). El treball, editat en LP, consta de l'EP homònim presentat l'any passat —amb cinc cants gregorians acompanyats d'una base electrònica— i del nou EP Inania - Gregoriano en la España Vaciada —que recupera els cinc cants plans del primer treball, però sense la base electrònica i enregistrats amb l'acústica de cinc espais sagrats oblidats de la província de Burgos—. Parlem amb el duet d'aquest disc, del seu interès pel cant gregorià i del concert de presentació del pròxim 17 de desembre al Paral·lel 62.
Com neix aquest primer disc llarg de Gregotechno?
Marc Vilajuana (veu): A partir de la proposta de protagonitzar el documental Inania, dirigit per Vera Herrero i Júlia Girós, que va guanyar el Premi a millor curtmetratge documental musical del festival In-Edit. El documental s'emmarca en el projecte Bellas Dormidas de Vera Herrero, que des de fa 7 anys cataloga temples romànics que han quedat en l'oblit. Ella ens va proposar anar a diversos temples on, a més d'enregistrar el documental, hi vam cantar un cant gregorià i vam digitalitzar la seva acústica.
Alejandro Narés (bases): La Vera ens va contactar i ens va dir que li agradava el nostre projecte i que ens volia ensenyar espais romànics de la zona de Burgos. D'allà, va sorgir la idea de fer aquesta road movie, en què anàvem a descobrir aquests llocs i capturar la seva acústica. Als directes, en reproduïm l'acústica i també hi ha visuals per mostrar imatges de cada zona.
Què és el que més us ha sorprès de l'acústica d'aquests espais patrimonials?
M.V: El lloc més curiós on vam anar no és purament un temple, sinó que un lloc de provisió dels molts temples: la pedrera d'Hontoria. D'allà s'extreia la pedra per fer la majoria dels temples medievals que existeixen a Burgos, com la mateixa Catedral de Burgos. Allà, vam cantar l'al·leluia "Adorabo" directament sobre la muntanya, després d'haver extret la pedra.
I com vau fer digitalitzar l’acústica de cada lloc?
A.N: És un procés molt similar al que es fa amb una llibreria de reverberacions. Nosaltres vam digitalitzar cada acústica per poder, a posteriori, poder simular de forma digital en els nostres concerts l'espai acústic d'aquests cinc temples romànics de Burgos. Per tant, en aquest disc s'uneixen els cants amb bases electròniques de l'EP de l'any passat amb les noves gravacions dels cinc cants plans que hem gravat amb aquestes cinc acústiques.
M.V: La tria de les melodies la vaig fer jo a l'inici del projecte a partir dels manuscrits que es conserven, on hi ha documentats uns 3.500 cants gregorians. Jo vaig reduir la tria a tan sols els grans cants gregorians solistes i després vaig fixar-me en aquells que m'interpel·laven per la seva narrativitat. És a dir, que tinguessin un missatge prou obert i poètic perquè 2.500 anys després, encara puguin ressonar.
De quin manuscrit vas extreure els 5 cants gregorians?
M.V: Els vaig extreure del Cantatòrium 359, conservat a la llibreria de l'Abadia de Sant Gal (Suïssa). A més, com que en el gregorià no hi ha les tonalitats major i menor, sinó 8 modes, vaig intentar que cada cant tingués un mode gregorià diferent, perquè tinguessin una coloració musical contrastant i es diferenciessin els uns dels altres.
En algunes entrevistes has explicat que la teva fascinació pel món del gregorià parteix dels videojocs ambientats en èpoques medievals. Un cop descobreixes l'interès, com et formes i vas aprenent a cantar gregorià?
M.V: En el món del gregorià, hi ha molts àmbits: notació primitiva, cal·ligrafia, codicologia, història, llengua llatina... Tot això són coses que cal aprendre i conèixer quan t'enfrontes a aquests repertoris. Personalment, vaig fer cursos d'especialització tant a Espanya com a França com a Itàlia. Per exemple, jo canto i pronuncio llatí medieval litúrgic alemany, que és el que més s'apropa a com segurament es cantava a Sankt Gallen a l'edat mitjana.
A Gregotechno canteu gregorià fora d'un context litúrgic. Se't fa estrany portar una música fora del seu context habitual?
M.V: M'agrada fer la distinció entre el que és litúrgic i el que és sacre, perquè la litúrgia té una connotació institucional, i per tant una veritat dogmàtica institucional, mentre que l'adjectiu sacre fa referència a allò sagrat. I a Gregotechno ens posicionem com a fermament antidogmàtics, i per això ens agraden tota mena de creacions sacres que puguin parlar de la pregunta i la contemplació del misteri.
Sempre has practicat el gregorià des de fora de l'àmbit litúrgic?
M.V: El meu primer contacte amb el gregorià va ser des de la musicologia, però després sí que he estat una mica en contacte amb la litúrgia fent estades amb monjos a diversos monestirs com el de Poblet o a un monestir amb repertori bizantí, que tenen uns cants força diferents del ritual romà. Vaig voler anar-hi per entendre millor l'origen i el context del cant gregorià, però sempre ho he interpretat des del vessant musicològic o directament subjectiu.
Per què vau decidir unir cant gregorià i tecno?
A.N: Quan ens vam conèixer, el Marc sempre deia que tenia la voluntat d'eixamplar el context. És a dir, que el gregorià és una música molt bella, però que sempre està associada a l'església i ell tenia l'objectiu de portar-la a altres llocs. Aquesta va ser una de les motivacions inicials. També creiem que hi havia nexes comuns conceptuals entre totes dues músiques, com la introspecció i el misteri.
M.V: Quan em vaig endinsar en la litúrgia cristiana, vaig descobrir que era una cosa molt platònica i idealista i poc experiencial, ja que deixava el cos de banda més enllà de la rellevància del cos per a interpretar bé el cant. Per això ens va semblar interessant unir l'electrònica, que té un beat i et fa ballar, amb un element bell, diví, que parla del misteri, però molt desenllaçat d'allò material. És un gran punt de trobada entre una entitat més onírica i una altra més experiencial i subjectiva.
Va ser complicat unir aquests dos mons?
M.V: Recordo que al principi no quedaven gaire bé. Per exemple, un beat té un tempo clar, mentre un cant gregorià no, i això va ser difícil d'encaixar en un inici.
A.N: En els temes del primer EP, vam decidir que volíem fer tornades, i per això vam agafar fragments del cant, vam samplejar les veus i vam agafar aquell sàmpler com a ganxo que s'anava repetint.
Us plantegeu estendre el projecte a cants i peces polifòniques de finals de l'edat mitjana com l'ars antiqua o l'ars nova?
A.N: El nostre nom ja ens limita al cant gregorià i al cant pla.
M.V: El que sí que estem explorant és el concepte de neogregorià. És a dir, estem agafant frases i textos de filòsofs i els estem musicalitzant seguint l'estètica i els preceptes de la música gregoriana. No sé si d'això en sortirà un disc o un espectacle, perquè encara és massa d'hora, però és una direcció en la qual estem enfocats.
Com serà el concert del 17 de desembre al Paral·lel 62?
A.N: Serà com un doble concert. Estarà estructurat en dos formats: un enfocat al cant i l'altre al club. Creiem que serà un bon tancament per condensar tota la feina que hem fet fins ara. En el format de cant, hi haurà la projecció del documental, cants en directe i l'aplicació digital de les acústiques dels cinc espais patrimonials de Burgos, mentre que a l'altre interpretarem la hibridació amb la música de club mostrada a l'EP Gregotechno. Aquest any ens hem adonat que tenim un repertori que toca energies molt diferents. N'hi ha de molt enèrgics i d'altres més tranquils i vam pensar que generar dues parts diferenciades en el concert era una bona idea de mostrar les dues facetes de forma coherent.
A més, tots dos teniu el vostre projecte personal, amb el qual signeu amb el vostre nom. En quin moment us trobeu cadascun en solitari?
M.V: Jo estic preparant el meu tercer treball en solitari, que girarà al voltant del concepte del sacre subjectiu i de la meva forma de relacionar-me amb allò sagrat i diví. Constarà de nou temes de cançó d'autor en diferents idiomes, com gallec, català, francès, llatí... Hi ha un parell de cançons que he treballat amb l'Alejandro i està previst que el treball surti el mes de gener.
A.N: Amb el meu projecte en solitari tinc publicat un disc de piano —Fiurana (autoeditat, 2021)—, i tinc pendent publicar un nou treball d'ambient. Encara no tinc clar quan el publicaré, però pot ser que surti aquest any. Està gravat a partir de molts sàmplers i té un caràcter ambiental i introspectiu, sense cap mena de beats.
.jpg)
.gif)
