La Companyia Elèctrica Dharma llença avui un llibre i doble disc molt especial, que homenatja un dels fundadors de la formació: el bateria i lletrista Josep Fortuny (1952-2013). Tant els discos com el llibre recullen els textos i la música de l’espectacle Recordant Josep Fortuny, gravat en directe a la sala Paral·lel 62 dins del Festival Barnasants, el 16 de març de 2025. En parlem amb Joan Fortuny, membre de la Dharma i germà de Josep Fortuny.



Com va néixer la publicació de tribut a Josep Fortuny?
Era una assignatura pendent. Volíem fer un homenatge a Josep Fortuny, però havíem de fer-ho bé i trobar el moment ideal. Ens vam inspirar en el seu llibre El soroll després de Kerouac (Els Llums, 2013). Ens va fer gràcia el nom de l’editorial, perquè l’Esteve, el Josep i jo vam tenir un grup previ que es deia Els Llums. En Josep va acceptar la proposta a canvi que els dibuixos fossin de la seva filla Liliana.
 
El doble CD recull el directe del 16 de març de 2025 al BarnaSants. Quina relació prèvia tenien els convidats amb la Dharma?
Amb els actors Lluís Soler i Sílvia Bel ens coneixem i ens agraden molt en la faceta de recitadors. Lluís Muntada era amic del Josep i impulsor de la placa commemorativa que se li va dedicar al Mercat Nou. Ho va iniciar per a l’Esteve, i quan va morir el Josep va continuar la lluita fins a aconseguir-ho. A Gemma Humet la vam triar perquè ens agrada molt la seva veu per a cançons com “Si encara fossis aquí” o “La lluna ha fet el ple”. I Jaume Fortuny és l’únic dels germans que no ha tocat amb la Dharma, però ha estat vinculat al teatre, i vam pensar que s’hi desenvoluparia molt bé.
 
Creieu que encara estan d’actualitat himnes i pensaments d’en Josep com “La gent vol viure en pau” o “Contra el fusell, un somriure”?
Les reflexions del Josep les tenim molt presents, ens fan pensar en les guerres actuals. La Companyia Elèctrica Dharma no només ha volgut fer música; tenim un altaveu i el fem servir per denunciar i lluitar contra les injustícies. I ens sap greu que la majoria encara siguin tan vigents amb el que està fent el president Trump a Palestina o a l’Iran. La cobdícia dels depredadors és insaciable a través del capitalisme, l’egoisme i la corrupció. Em colpeix recordar la cançó del Josep “La croada dels nens, dotze danses i un cant”, que parafraseja Bertolt Brecht quan diu ‘Cap idea, cap bandera, no val la vida d’un infant’.