Tradicionalment, els himnes futbolers seguien unes pautes fixes i previsibles amb ritme de marxa, tonalitat major, arengues al valor i la noblesa de l’equip i tòpics pomposos. Però en les darreres dècades, tot i que el futbol s’ha anat fent més uniforme, els himnes dels clubs han adoptat formes diverses, abraçant gèneres, lletres i ambients sonors de tota mena i explorant el que els fa més genuïns i singulars. Es pot comprovar escoltant el mapa interactiu Els himnes del futbol català, del programa Tot gira de Catalunya Ràdio. I com que està farcit de cançons dels grups i artistes de l’escena, Enderrock ha passat de la col·lecció del Mundial i ha creat els cromos dels músics dels Països Catalans que han cantat als seus colors amb amor incondicional. Avui descobrim la versió de l’himne de la UE Sant Andreu (“Flames i ginesta”), de Ginestà.


Pocs artistes s’han mostrat més compromesos amb un club com Ginestà amb la Unió Esportiva Sant Andreu. L’entitat quadribarrada els va encarregar per a l’eliminatòria de la Copa del Rei contra el Betis del 2024 una versió del seu himne original “Flames i ginesta”, que el duet va reimaginar en una tessitura molt més rockera que l’habitual del seu repertori. Un any abans, el grup santandreuenc Jester també va dedicar una cançó a la UESA, “Càntic dels de Sant Andreu”.