El 20 d’agost del 1976, el camp de futbol de Roses va acollir un gran recital de cançó fet a imatge i semblança del que havien estat les Sis Hores de Canet. Un grup de quatre joves de l’Empordà, emportats per l’entusiasme, van ser els encarregats que tot funcionés de manera adequada. Ho van fer sense cap experiència prèvia en l’organització de concerts. “Ens vam buscar la vida com vam poder. Un va començar a mirar qui portava cada arista i buscava el contacte a les pàgines grogues d'aquell temps i mirant els discos a veure a quins crèdits hi havia... Ens vam anar espavilant i vam aconseguir fer-ho", recorda Jordi Gratacós, un dels quatre joves implicats en l’organització. El seu vincle amb el món de la música ja no va parar i, amb un altre dels joves de l’equip, Jordi Coll, són els pares del Mercat de Música Viva de Vic i de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Els artistes que van atendre la trucada de Gratacós i els seus amics i van ser al festival El poble canta van ser Ramon Muntaner, Pi de la Serra, Pere Tàpias, Dolors Laffitte i el grup figuerenc Indika.
Ara, una exposició a la Casa Anita de l'Ajuntament de Roses recorda el festival. A través de cartells, cançoners, fotografies, discos, i altres documents que s’han recuperat, i a partir del 20 d'agost, el visitant pot fer-se una idea del que suposava organitzar un concert com aquell en un moment convuls en que la incertesa i l’esperança s’agafaven de la mà.
Ara, una exposició a la Casa Anita de l'Ajuntament de Roses recorda el festival. A través de cartells, cançoners, fotografies, discos, i altres documents que s’han recuperat, i a partir del 20 d'agost, el visitant pot fer-se una idea del que suposava organitzar un concert com aquell en un moment convuls en que la incertesa i l’esperança s’agafaven de la mà.
Aquell any, Jenar Fèlix, Jordi Coll, Jordi Gratacós i Imma Carrión es movien en ambients polititzats com el Congrés de Cultura Catalana, les mobilitzacions per la defensa dels aiguamolls de l’Empordà i la Marxa de la Llibertat. Per organitzar-se van adoptar el nom de Grup Independent de l’Empordà.
Per organitzar el concert es va haver de demanar permís al Govern Civil, que no el va concedir fins el dia abans. A més, es van haver de presentar les cançons a l’aprovació de la censura. Feia nou mesos que el dictador era mort, però l’aparell repressor de l’Estat no s’havia aturat. Mentre esperaven la conformitat de la censura, van imprimir, de manera casolana, un cançoner. Quan van arribar els permisos, les cançons del recull no s’ajustaven al repertori autoritzat. “El vam imprimir igualment i a sobre de les que no ens havien autoritzat hi vam posar un ‘prohibit’. Vam posar el cançoner a la venda a establiments de Roses, a llibreries, botigues de discos… Al cap de 24 hores, es va ordenar el segrest de la publicació i la policia el va retirar de tots els punts de venda”, recorda Jenar Fèlix.
Artísticament, la cosa va anar molt bé i unes 2.000 persones van assistir al concert. Econòmicament, no tant. Una gran part del públic es va colar i, a més de l’afer dels cançoners, un problema amb la Guàrdia Civil –que va detectar al·lusions a la Marxa de la Llibertat, que s’estava fent a tot Catalunya malgrat les prohibicions– els van valdre una denúncia i la conseqüent multa. Ho recorda Jenar Fèlix: “Hi va haver una denúncia de propaganda subversiva i actes immorals i ens van posar una multa de 100.000 pessetes a l'època. Com que nosaltres no teníem l'edat per organitzar aquests esdeveniments, el permís el va signar la meva germana, Carme. I per a ella va ser la multa. Al final, vam aconseguir que la rebaixessin a 25.000 pessetes”.
Ramon Muntaner actuant a Roses Foto: Xavi Torner
L’experiència, però, va agradar al Grup Independent de l’Empordà, que va seguir programant algun concert més: Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Quintín Cabrera i, novament, Ramon Muntaner, a Figueres i a Roses. També van començar a preparar un concert de rock a la Ciutadella de Roses amb la Mirasol Colores i la Companyia Elèctrica Dharma, entre d’altres artistes. Però el concert mai no es va arribar a fer perquè l’espai, aleshores, no tenia les condicions necessàries i no es va saber trobar la manera de portar l’energia elèctrica al recinte.
