Les músiques urbanes van sorgir en els seus inicis per fer denúncies socials amb les seves lletres i beats. Continuant amb el propòsit original, el rap de l'actualitat s'adapta al context d'avui dia per tal de reflectir els problemes i inquietuds que abracen les comunitats. En una altra línia ha arribat el trap, reformulant els beats més underground afegint electrònica i veus distorsionades. Tanmateix, els estils i els missatges s'han expandit fins a tractar temàtiques sense límit. Repassem algunes de les noves propostes de l'escena musical urbana als Països Catalans i confeccionem una llista de reproducció, expressament per la ocasió, amb unes quantes de les propostes més destacades del gènere urbà.



Lírica de Trobadors

L'agrupació de rapers Lírica de Trobadors està formada pels MC's J.A.N, Kobe i Ruba. Des de la Vila de Gràcia, l'any 2017 els tres joves es van ajuntar per tal d'apropar la cultura hip-hop al seu entorn. Produïnt i gestionant el propi projecte, aposten per temes en solitari, en trio o en parella, col·laborant amb artistes com Dunkan o Lakov Rage, de The Refugees. Des d'ambients que els són propers i dels quals es parla a les cançons -com per exemple parcs, carrers de Barcelona o fins i tot casa seva-, obren camí per parlar de grans qüestions. L'horror vacui, els cànons estètics, dubtes existencials i referències a antigues filosofies es rimen des d'una perspectiva personal i crítica. El grup ha tret dos àlbums en format digital, VOLUM I (La Loquera Productions, 2020) i VOLUM II (Bizy Beats i Ruba, 2020), que és un mixtape de versions de diferents senzills. Amb aquest segon volum, Lírica de Trobadors ha passat a la segona ronda dels nominats per votació popular, al millor treball de músiques urbanes, dels Premis Enderrock 2021.


En Llem

En Llem escull l'àlbum El vol de la Sisí (autoeditat, 2020) per fer el seu debut musical. Després de treure un parell de senzills, “Com plantar un llimoner?” i “El prisma”, l'artista s'acompanya de Deps a la producció musical i Pol Baquedano al baix i a les guitarres en un treball de 7 cançons. El recull és un conjunt de capítols que s'entrellacen i, segons explica el músic, s'han d'entendre com un conjunt i no de manera independent. En Llem escriu que El vol de la Sisí “és incertesa, és decisió, a vegades amor i d'altres angoixa, molta d'aquesta i coses encara més fosques”. Nominat també al Premi Enderrock pel millor treball de músiques urbanes aquest any 2021, el disc es presenta en forma de trap desaccelerat. Un àlbum relaxat i amb cert aire oníric que acompanya la temàtica personal de les cançons. 


La Queency

La Queency és l'àlter ego musical de Francina, una noia barcelonina. La Queency ha tingut molt públic a Instagram, i és a partir d'aquesta xarxa social que ha aconseguit arribar a la major part del seu públic. Publica cançons majoritàriament en castellà, sobre temes tan reivindicatius com personals, com ara les barricades que va viure en primera persona l'octubre de 2019 o la molèstia que els "babosos" causen a les noies a través d'internet. Actualment té uns sis temes publicats a les plataformes digitals, dels quals destaquen "Bajalo" o "Posa't rumantik". Els últims que ha publicat són "Jaimito coméme el pussy" i "Free Pablito", en solidaritat amb Pablo Hasél.


Katta Lana

Membre del segell autogestionat Pecado Records, Katta Lana aposta tant pel trap com per cançons més properes al rap. La barcelonina no es tanca a experimentar amb diferents estils i les seves lletres tracten temàtiques que van des de la superació personal fins al descontent amb allò extern. El seu projecte Emotional Katta (Zaza, 2021), seleccionat també a la segona ronda dels Premis Enderrock 2021, inclou la cançó “Deliris”, de la qual l'artista ha projectat una versió en acústic en col·laboració amb Maria Aguilera. Tanmateix, hi apareixen “New Level” i “Enamora de un G”, temes que ja tenen videoclip. 


Llago al Beat

Bernat Llagostera és Llago al Beat, un artista de Mataró que, amb 19 anys ha publicat el seu primer EP, titulat L'Illa (Urbano Latino, 2020). El disc, que inclou sons de dancehall, electro latin, trap i reggae és un projecte personal que, segons explica l'artista, reflecteix tot el que veu i l'envolta des d'un punt de vista humill i crític. L'Illa representa aquell lloc on es pot estar en sintonia amb l'entorn, apartat de les preocupacions diàries, de la rutina i la societat en general. Artistes com The Tyets col·laboren amb Llago al Beat per tal de contribuir a la combinació de sonoritats que donen lloc a 5 temes. Actualment, l'artista continua la seva trajectòria publicant temes com “Balla”, cançó amb què ha publicat el seu primer videoclip. En ella, clama a les ganes de tornar a la normalitat i sortir d'aquest context de pandèmia.


Noxtorn

Noxtorn, l'àlter ego de Joan Canet, presenta els seus projectes des de Cardedeu, una ciutat on l'art i la música estan a l'ordre del dia. Fa uns mesos, juntament amb les seves artistes veïnes Ariox i Rut, el músic de trap va fer néixer El Galliner, un col·lectiu autogestionat d'artistes del Baix Montseny. El vallesà va publicar el primer àlbum, Som el que estimem (autoeditat, 2020) després d'haver fet públics un seguit de senzills com “Robin Hood” o “Abraçades com a postres”. Tanmateix, ha apostat per algunes col·laboracions amb les seves companyes del Galliner a temes com “Hi caps al meu llit” o “Els meus”. L'artista destaca que és un artista rural, que grava a casa amb els seus propis recursos i reivindica, a més, el seu poble on tothom es coneix i s'ajuda a crèixer. 


La Clika Pika

Des de Barcelona, Malet, Oli, Grieta i Cicuta s'ajunten per fer música des de fa aproximadament un any. Des de llavors, lluiten per construir la identitat pròpia a base de beats urbans i versos propis amb perspectiva feminista. És aquest mateix febrer quan publiquen el seu àlbum debut sota el títol Katarsis (autoeditat, 2021), un compendi de dotze temes inèdits que compten amb col·laboracions d'altres artistes del gènere com Montserrap, Ultra, El No de las Niñas o Eskarnia. 


El Joan Petit

El Joan Petit és un dels exponents del trap a València. Amb tres senzills publicats, el músic combina ritmes de reggeton amb electrònica i rap per parlar de les temàtiques típiques del gènere del trap urbà. Sexe, drogues i “fer que el valencià es canti a Madrid” són alguns dels clams que el músic fa a “Còdigs”, “La Yumbo” o "Agarra'm a mi”. Actualment està preparant una nova mixtape, amb la influència de representants de la música urbana internacional com el raper Original Juan. 



La Tia Figa

Sota el pseudònim de La Tia Figa, Elisa Borredà publica els seus temes de trap en valencià. L'any 2017 “Trap brut” va sortir a la llum com al seu primer senzill, encara que anteriorment havia estrenat el seu canal de YouTube amb un versió de l'“Hallellujah”, de Leonard Cohen. En aquesta línia, la música de Benigànim ha versionat també en català la cançó popular mexicana “La llorona”, que artistes com Chavela Vargas van ajudar a popularitzar. Més enllà d'això, La Tia Figa ha col·laborat en temes com “Empoderades”, amb Làuder i Mireia de Pupil·les, o “Matar al pare”, amb Fran Yera i Arnau Giménez, de La Gossa Sorda i Zoo. 


Cota P

Cota P és el projecte del raper i productor de videoclips Raul Pacheco, que es presenta des de Palamós. Portant un temps d'escriptura a l'esquena, va començar a cantar els primer versos amb 15 anys, abans d'iniciar-se al freestyle i participar a diverses batalles de rimes. Amb el captatio benevolentiae “Cátate esto”, Cota P va obrir el seu canal de Youtube, tot i que prèviament ja havia treballat en un parell de maquetes. Experimentant amb diferents temàtiques i estils, el músic continua col·laborant i produïnt videoclips amb altres exponents de la música urbana, tant del seu poble com d'indrets veïns. Tanmateix, ha rimat amb passió i rauxa compartint micròfon amb artistes com Urvi o Gea.


Cooba

El projecte de música urbana de Cooba forma part, també, d'El Pecado Records. L'artista barcelonina, com Katta Lana, Kruella o La Marla entre altres músiques, reivindica la visibilització de les dones artistes. Tanmateix, fa palesa la necessitat de donar suport a aquelles que comencen els seus treballs. Cooba va començar la seva trajectòria musical 5 anys enrere, fent alguns remix amb cançons d'artistes com Zoo, Aspencat, Skrilex o Vandal. Un temps després va decidir començar a produïr els seus propis temes, que inclouen col·laboracions amb algunes de les seves companyes com La Queency, Kusuri o Sniva. “Tinc” és el seu darrer senzill, publicat el passat mes de desembre. 


Montserrap

Montserrap és una jove creadora de rap de la terra que acaba de descobrir el seu primer treball discogràfic. Para llenar el cupo (Guspira Records, 2020) és un EP de sis cançons que descobreixen l'artista a través de melodies urbanes que fusionen bases dembow i hip-hop, vestides amb lletres politizades repletes referències generacionals. 


Borx

El valencià Borx, establert a l'Empordà, ha presentat dos singles: “Dona'm” i “Ja fa temps”. El seu projecte musical va agafar empenta durant el confinament, quan el jove professor de música, que ensenya a Figueres, va sentir la necessitat d'expresar-se i crear. Després de tota una vida pujat als escenaris, l'enyorança de temps passats i la influència de la música urbana han estat l'empenta per apostar per les seves propies creacions. 


Kharnassein 

Arnau Barberà escrivia poesia fins que, de manera involuntària, una publicació a Instagram va fer que Héctor, un conegut seu, li proposés gravar la lletra sobre una base de rap. El projecte de Kharnassein va agafar embranzida amb el confinament, quan l'artista i professor de matemàtiques va començar a donar forma als seus textos més sovint. En la seva curta trajectòria, ja ha col·laborat amb altres artistes com Rous o Pucholeta. 


Skyee 

L'artista del Masnou escriu versos de rap des que era adolescent. No fa tant, va començar a publicar a les plataformes digitals els seus primers hits, on demostrava el talent lletrístic així com el flow que transmet a l'hora de recitar les seves reflexions a ritme de hip-hop. La seva última referència es titula "Fins demà" i ve acompanyada d'un clip que combina vídeos casolans on apareix l'artista envoltada de la seva gent. 


Frida 

J. Winston i L-Tom, antics membres d'Arrap i Barraques Sudsistema, van formar l'any 2012 el grup de rap i hip-hop Frida. Des de València, van publicar el 2013 el seu primer treball d'estudi, Free rap (autoeditat 2013). En el temps que ha seguit, el grup ha crescut i ha publicat 3 àlbums més, tots autoeditats. L'últim és #conFRIDAció EP, que va sortir a la llum el passat 2020 i ha estat nominat al Premi Enderrock 2021 per votació popular al millor treball de músiques urbanes. El joc de paraules del títol fa referència a la població valenciana de Confrida; al confinament, durant el qual es van escriure les lletres; i al mateix grup. Tanmateix, aquest darrer disc ha estat el segon, després de Gegants (2018), on s'han incorporat ritmes propers al reggae i la veu femenina de Vero Niké. A treballs anteriors han comptat amb la col·laboració d'artistes com Charly Efe o Xavi Sarrià.


Petit Kaos

El rap de Petit Kaos es defineix com a feminista i antifeixista. La barcelonina va publicar el seu primer tema a Youtube l'any 2016 i les seves lletres combinen castellà i català reflectint processos d'introspecció. Ella mateixa i el món que l'envolta són els protagonistes de rimes de rap en què inclou bases pròpies o remix de clàssics com “Fast Car”, de Tracy Chapman, o “Intro” de XX.