Aquest estiu hem volgut parlar amb tot un seguit d'artistes -Miki Núñez, Beth, The Tyets, Judit Neddermann, Queralt Lahoz, Núria Graham, Clara Peya, Joan Reig o Ferran Palau, entre molts altres- per saber quins són els seus grans referents. Tots ells, escriuen i componen les seves pròpies cançons, ja sigui per als seus projectes en solitari o per al grup del qual formen part, però el que els hem volgut preguntar és quina cançó en català, d'un/a altre/a artista, és la seva favorita. Avui us expliquem la cançó que Caïm Riba hauria volgut escriure.

Els llaços familiars han funcionat bé i Caïm Riba confessa que li hauria agradat ser l’autor d’una peça composta pel seu pare, Pau Riba: “Simfonia núm. 3 (d'un temps, d'uns botons)”, pertanyent al Dioptria/2 (Concèntric, 1970). “És una cançó que he escoltat tota la vida. A més, durant una època vaig acompanyar el pare i la tocàvem. Té un riff de guitarra al començament que m’agrada molt i que gaudia molt en tocar-lo. M’agradava com l’anàvem accelerant a mesura que avançava la cançó. Em dona molt bon rotllo anar descalç, amb un barret… M’agrada molt i em porta molt bons records”.


Caim Riba ha estat de vacances a Formentera alguns dies de juliol, que ha hagut d'interrompre per atendre els seus compromisos artístics. Durant el mes d'agost se l'ha vist interpretant els seus propis temes a Sant Cugat Sesgarrigues (19/08), entre altres, i a finals de mes encara visitarà a Palamós (28/08), i al setembre serà al Mercat de Música Viva de Vic.