Entrevistes

Oliva Trencada: «'Cel d'horabaixa' representa aquella Mallorca que hem perdut»

Parlem amb Pep Toni Ferrer, líder de la banda, sobre el nou treball 'Cel d'horabaixa', una musicació del poemari homònim de Maria Antònia Salvà

Estrenem en primícia dos dels temes de l'àlbum, «Finestra antiga» i «Retrat»

El treball, editat en format llibre-disc, compta amb una desena de col·laboradors, com ara Lluís Cabot, Joan Miquel Oliver o Joana Gomila, entre d'altres

| 25/01/2022 a les 12:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, estrenes, Oliva Trencada, poemari, edrbalears, Maria Antònia Salvà
Oliva Trencada
Oliva Trencada | Àngel Romaguera
Després de 8 anys d'inactivitat, Oliva Trencada s'ha reactivat amb una aposta ben singular. La banda liderada per Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida ha decidit recuperar la poesia d'una de les grans autores de la literatura balear en vers: Maria Antònia Salvà. Aquesta poetessa mallorquina, vinculada al moviment literari de la Renaixença, va publicar l'any 1948 el poemari Cel d'horabaixa, que recorda molts dels paisatges i dels entorns de la Mallorca d'aquella època.

Ara, Oliva Trencada recupera aquests textos amb una musicació pausada i ben meditada i la col·laboració d'una desena d'artistes balears. De moment, aquest projecte només està disponible en versió física, la qual ha editat la Nova Editorial Moll en format de poemari-disc. Nosaltres, però, us oferim avui en primícia dos dels temes del disc, "Finestra antiga", amb Joan Miquel Oliver i Jorra Santiago (Jorra i Gomorra) i "Retrat", amb Carme Vives (Reïna).





"Finestra antiga", amb la veu de Joan Miquel Oliver i la marimba a quatre mans del mateix Oliver amb Jorra Santiago, rememora aquelles antigues finestres a través de les quals la contemplació del pas del temps i de l'entorn esdevé un veritable acte costumista. Per altra banda, "Retrat" pren un caràcter fluid amb la veu de Carmes Vives, embolcallada per unes melodies omnipresents i unes grans capes de reverberació, els arpegis de la guitarra i la hipnòtica melodia de la capsa de música, totes dues interpretades per Pep Toni Ferrer. Parlem més en profunditat amb ell sobre aquest nou treball.

El vostre últim disc es titulava 'Orsai!' (Discmedi, 2013), en referència a l’adaptació fonètica anglesa del fora de joc del futbol. És un canvi radical passar d’un referent com el futbol a un altre de tan diferent com la poesia?
El disc Orsai! el vam gravar el 2012, i publicar el 2013. Va ser un disc rocker, una evolució dels llocs a on tocàvem, cada pic més dins el format de festival i, per tant, vam començar a fer “cançons d’estadi”. Ho vam rodar una mica, però tant en Michael Mesquida com jo vam començar a tenir fills i filles, i vam haver de fer una aturada temporal amb Oliva Trencada. Després, vam desenvolupar el projecte musical Zulu Zulu, des del 2016 fins avui. Han passat moltes coses des del disc d’Orsai!. El cas és que Oliva Trencada ha estat en repòs durant 8 anys. També el nostre estudi de gravació, Favela (Jansky, Lluís Cabot, Jorra i Gomorra...), ens ha absorbit molt, ja que hem gravat a molts de grups de parla catalana i hem après moltes coses durant aquests anys. Sobretot, hem descobert que sempre hi ha coses a descobrir, a evolucionar i a experimentar. Ara s’ha despertat un altre pic la força i Oliva Trencada torna a les seves arrels, amb una música més relaxada, més onírica, més hipnòtica, més orgànica. Aquest nou treball va en la línia de Música de la calma (Fonart, 2007) i Lluneta del pagès (Fonart, 2008). 

Per què vau decidir musicar Maria Antònia Salvà i, més concretament, el poemari ‘Cel d’horabaixa'?
Oliva Trencada sempre ha estat molt relacionat amb la poesia. El 2008, vam treure Lluneta del pagès, que, de fet, és un llibre-disc de poemes musicats de Maria Antònia Salvà. Així que podem dir que aquest disc Cel d’horabaixa (Nova Editorial Moll, 2022) n'és la segona part. També hi ha hagut altres discos relacionats amb la poesia, com Saltamartí (La Casa Calba, 2010), que era un projecte en què vam musicar poemes de Joan Brossa. A part, hem tocat a molts festivals de poesia on hem musicat altres autors com Miquel Bauçà, Salvat-Papasseit, Joan Alcover, etc. Per tant, la poesia sempre ha estat una de les influències d’Oliva Trencada, m'agrada molt musicar-ne, i per això la decisió de fer Cel d'horabaixa va ser molt natural.

Què representa per tu aquest poemari?
La Mallorca que hem perdut, i que no mola que hàgim perdut. La poesia de Salvà és una poesia descriptiva, paisatgística i, fins i tot, ecològica. Per mi, també és un punt de regressió psicològica per tornar a una infantesa on tot era joia i espurna. Per exemple, cada pic que cant “Mirador de Campanet” em fa plorar. M'agafa una emoció molt forta. 

Els poemes parlen molt de diferents paisatges de Mallorca. T’has inspirat en aquests diferents paisatges per compondre'n la música?
Aquests paisatges ja no hi són. Per tant, m’he inspirat en els mateixos poemes. I aquesta projecció és una ficció de la ficció, és a dir, la metaficció. És l’esperança de l’esperança. L’amor de l’amor. La vida de la vida.

Has decidit recuperar aquests paisatges que versa Salvà per preservar el record d’aquells indrets perduts a causa de la sobreexplotació i la massificació de l’illa?
La veritat és que no he recuperat cap paisatge. Només he musicat uns poemes que parlen de coses que ja no existeixen o que estan molt canviades. Tampoc no vull fer cap crítica a res. Senzillament, contes com eren uns paisatges que hem perdut. Després, és a la mateixa gent a qui toca decidir o opinar si allò mola o no. Només soc un transmissor temporal.
 

Oliva Trencada Foto: Lluís Llapissera

 

Amb quants col·laboradors has pogut comptar per al projecte?
Cel d’horabaixa és un disc singular, on col·laboren molts artistes. Tots ells màgics i mediterranis. Hi trobam Cecília Giménez (La Fada Despistada), Lluís Cabot (Da Souza), Joana GomilaJoan Miquel Oliver (Antònia Font), Carme Vives (Reïna), Roger Pistola, Miquel Serra, Jorra Santiago (Jorra i Gomorra), Jaume Negre (Negrei3colors), Sofia Massutí (Escorpio) i Xisco Vargas (NeitWeight). Cada un d’ells ha cantat o tocat en una cançó, acompanyats per la base rítmica de Miquel Perelló i Michael Mesquida, i les meves composicions musicals. 

Com heu decidit o consensuat quin col·laborador cantava en cada cançó?
Vaig fer la música de tots els poemes, després vaig enregistrar la maqueta i depenent de la sonoritat del tema i la lletra vaig triar una col·laboració o una altra. Els vaig passar la maqueta i cada artista va donar el seu punt d’interpretació. Molt content i molt agraït de com tots ells ho van fer, i sobretot amb la il·lusió i màgia que hi vam posar.

Estilísticament, el disc orbita entre l’indie i el folk-rock. Creus que la teva musicació permet contextualitzar al present la lírica de Salvà?
Crec que l'univers salvatià es conforma a través d'un món oniricomístic, amb certes pinzellades naïf. El format musical que aporta Oliva Trencada als poemes és per reforçar i condimentar el gros del poema. Penso que la mescla entre elements pop, folk, electrònica, de música concreta i música psicodèlica ajuden a condimentar prou bé la poesia salvatiana. 
 

Oliva Trencada Foto: Àngel Romaguera


Una idea interessant que explora el disc és l’ús de les veus en melodies secundàries o com a mera textura per adornar la veu principal. És una idea que tenies al cap des del principi?
Si, més o manco és la línia estilística que es va encetar, i, a mesura que anava fent proves, l’evolució cobrava molt de sentit. També els col·laboradors s’hi prestaven. Molts d’ells són cantants que només posen una pista de veu a les seves cançons, i això els suposava una manera diferent de cantar respecte a com sempre havien fet. Totes les veus estan doblades i posades en estèreo -és a dir, tant pel canal dret com per l'esquerre-. A més, hem gravat més capes de veus a moments concrets i amb certes paraules. És una tècnica collage

Aquest treball es podrà gaudir en directe? Comptarà amb la presència en viu d’alguns dels col·laboradors?
Sí, es gaudirà en directe i en diversos formats. Des d’un acústic sense amplificar per les llibreries, amb només guitarra i veu; un format de duo amb na Cecília Giménez, que aporta una màgia i art que fan que tot tingui sentit; fins a concerts amb qualcun dels convidats. El cert és que em faria il·lusió fer un concert de tot el disc amb tots els convidats. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.