El 2016, a cavall entre Catalunya i Madrid, va néixer el quartet Faneka, un grup format per la guitarra d'Inés de Lis, el violoncel de Bruna González, el violí d'Anika, i recentment, la percussió d’Alán Denis. Des d'aleshores, Faneka ha publicat dos discos seguint un estil propi que mescla el folk nord-americà i la cançó d’autor, però que inclou molts altres gèneres musicals. Pròximament, podrem escoltar el seu tercer treball Naranjas al mar (Metales preciosos, 2024), però abans d’això, el grup ens regala en primícia “La bona regla”. En parlem amb la vigatana Bruna González.
  

“La bona regla” és un tema que celebra la menstruació, però sense amagar-ne la part negativa. Per què fer-ho així?
La regla ens ajuda a ser conscients del nostre dia a dia, en quina part del cicle menstrual ens trobem, per entendre quines emocions ens apareixeran i poder-nos anticipar al que vindrà. Per exemple, la pre-regla la vivim amb molts dubtes i inseguretats, i això ho volíem afegir a la cançó i ensenyar que aquella setmana has d’intentar no posar-te reptes o dilemes, ni estar amb molta gent. És una cançó sobre com cuidar-nos, per poder facilitar-nos la vida i no complicar-nos-la. Per què al final tenir la regla t’ajuda a controlar tot el cicle i et guia a través d’ell. 

Teníeu com a objectiu ajudar a la resta de persones menstruants amb aquest tema?
Si ho hem aconseguit és molt guai, però en un principi la idea de la cançó era ajudar-nos a nosaltres mateixes. Si ajuda a més gent, és un plus, però a nosaltres ens ha anat bé parlar-ne per ser conscients que el cicle menstrual influeix en les nostres vides. 

Per què és important fer una cançó sobre la regla?
Perquè és un tema present al dia a dia de tothom. El cicle està present durant molts anys de les nostres vides i conèixer-lo i poder cantar al respecte ens ajuda a comunicar-nos perquè la resta entendrà com et sents tu en saber com funciona. Així, sense que tu en parlis, et podran acompanyar i et podran cuidar durant tot el cicle. A més, sentim que és un tema tabú, i està bé conèixer totes les seves etapes, no només la regla o l’embaràs. 

‘Naranjas al mar’ és el vostre tercer disc. Quin missatge hi ha darrere?
És un disc que transmet llum i bon rotllo, amb cançons que et poden acompanyar d'una manera alegre i alhora no deixen de tractar sobre temes profunds per nosaltres. Igual que en els dos primers àlbums, volíem expressar moltes coses de les nostres vides, però aquesta vegada amb un to menys fosc, fer-ho d’una forma més fresca que en els altres. 


Toqueu temes tant del dia a dia com d’altres més socials, però des d’aquest nou positivisme que menciones. Com enfoqueu la temàtica del disc?
Els temes de les cançons canvien depenent de les etapes que anem passant com a persones. Després de l’últim disc, vam experimentar un canvi a nivell vital. Les influències que tenim han passat a ser més rítmiques i alegres, i els nostres gustos musicals han passat també cap aquí, cap a temes menys pesats, però no els hem deixat enrere. Ha sigut una evolució. 

Com feu aquestes cançons més lluminoses de temes més durs?
A vegades els sentiments que més ens costa expressar són els foscos, i la música és un bon canal on exposar aquelles coses que tens a dins que no saps ni quin nom tenen. Tots tenim una part de foscor i, quan aquests moments més difícils els transformem en música, s’acaben convertint en cançons que pots abraçar i estimar. 

Generalment, canteu en castellà, però en aquest disc us podem escoltar en català, anglès i gallec. 
Cada cançó la proposa alguna de nosaltres. La majoria les fa l’Inés, per això són en castellà que és la seva llengua materna, igual que la de l’Anika, però les que són en català són meves perquè jo he crescut parlant-lo. L’Inés també compon en anglès perquè es va criar parlant-lo, i per això podem fer cançons en diferents llengües, perquè totes fem temes i aportem les nostres idees. Tampoc ens posem barreres en l’idioma, si volem fer una cançó en un idioma concret, com el gallec, compartim la idea i la fem. 

L’estil folk nord-americà és el clar protagonista dels vostres discos. Com comenceu a fer aquesta música?
Les cançons que vam començar a fer eren de l’Inés, i gran part de la seva influència ve d'Amèrica del Nord. Això es va barrejar amb la música clàssica, perquè l’Anika i jo hem estudiat clàssic i potser això també dona un toc més folk als temes amb les nostres melodies i els instruments. També ens agrada molt la música tradicional balcànica i amb tots aquests ingredients barrejats fem la nostra música.