Nou anys després del seu últim treball, Un pas i neu i un pas (Satélite K, 2014), la cantautora pendesenca Anna Roig reapareixerà el març amb noves cançons i, per primer cop, ho farà sense la formació l'Ombre de ton Chien. Dijous vinent estrenarem al web d'Enderrock el segon senzill de la cantautora nascuda a Sant Sadurní d'Anoia el 1981, "Aportar bellesa al món" que és també el títol del nou disc d'Anna Roig. Un treball que presentarà amb una banda renovada dins del marc del Festival BarnaSants tant a l'Auditori de Vilafranca del Penedès (dimecres 26 de març) com a L'Auditori de Barcelona (dimecres 26 d'abril).

Enguany fa nou anys que no presentaves noves cançons, què ha estat de l’Anna Roig tot aquest temps?
L’últim cop que he estat sobre els escenaris va ser per la gira de La tendresse. Hommage aux belles chansons amb Àlex Cassanyes (un espectacle amb 14 músics que hem anat fent des de febrer de 2019 fins al novembre de 2022, i que encara està disponible). Però és cert que la gira del meu últim disc, Un pas i neu i un pas (Satélite K, 2014), va acabar el 17 de juny de 2016. Després ja no tenia ganes d’estar sobre els escenaris, me’n vaig apartar, i de fet, fins al 2023, m’havia desvinculat del món de la cançó. Tot i això, he continuat fent cançons, fins a vint-i-una per a l'ditorial de llibres de text Maison des Langues per aprendre francès.

També has fet música per a teatre, oi?
Sí, la primera obra va ser La parada dels somriures de la companyia Ohissa Teatre. La seva obra es va inspirar en un personatge de la meva cançó “Venedora de riure”, del disc Bigoti vermell (Satélite K, 2011). Mar Casas va crear la dramatúrgia i a partir d’aquesta vaig fer cançons. Es va estrenar en un centre cívic de Barcelona, però ha girat poc perquè la pandèmia els va aturar les presentacions.
 
La teva principal ocupació quina ha estat tot aquest temps, doncs?
Mentrestant, m’he dedicat molt a l’educació musical. Aquesta activitat se m’ha multiplicat per dos perquè segueixo a l’escola municipal de Martorell i ara també estic a l’escola municipal de Vilafranca del Penedès. Hi faig 'sensibilització musical', 'música per nadons' i també 'música per a joves'. És a dir, joves que van dels 14 anys als 25 i volen aprendre a fer cançons. M’agrada molt acompanyar en el procés de crear cançons.
 
Quines són les raons per les quals has tornat a fer un disc de temes propis?
Jo havia anat fent cançons, però dubtava a mostrar-les. El disc es diu Aportar bellesa al món perquè aquest mateix títol va ser la primera cançó que em va sortir després de mesos sense tenir-ne ganes. Del juny al desembre de 2016, quan vaig veure l’espectacle The garden of Eden de l’Àlex Cassanyes, em vaig adonar per què havia començat a fer música. Sempre dic que va ser un ‘bany de sons curatius’. Em va remoure i emocionar i és això el que vull fer sentir amb la música; que en sortir de l’auditori ens sentim millors persones. “Aportar bellesa al món” la vaig començar a escriure el desembre i, just un any després, li vaig proposar a l’Àlex de tirar endavant el projecte La tendresse. Un any després, el febrer de 2019 ja vam tenir tots els arranjaments fets.
 
Així vas sentir de nou el cuquet de la música i la cançó?
Vaig recuperar les raons inicials per les quals volia pujar a un escenari i compartir cançons. El 2016 havia acabat amb una crisi d’angoixa i gràcies a l’espectacle de l’Àlex vaig tornar a tenir ganes de compartir-les. Després va venir la pandèmia, la malaltia de la meva mare (que va morir el juliol de 2021) i un temps de retrobar-me amb mi mateixa, de fet, fins a sentir de nou que estem a la vida i l’hem d’aprofitar.


 El primer senzill que has presentat és “Una abraçada de mare”, també està vinculat a una obra de teatre?
Sí, el Jordi Casanovas, amb qui ja havia treballat fent la cançó de l’obra homònima “Vilafranca, un dinar de Festa Major”, em va dir un dia per Instagram si podria posar en un dossier per demanar finançament que faria una nova cançó per al seu nou espectacle. Just quan va morir la meva mare em va passar el text de l’obra per llegir, que és sobre la relació d’una mare i una filla, tot i que la filla és una noia que ha passat per centres d’acollida i la mare no ha parit cap criatura. Però el fet és que l’obra parla de construir una relació, de l’absència de mare i de voler ser mare. Tinc 41 anys i tens al cap si seré mare o no. I vaig recuperar la cançó “Una abraçada de mare” que tenia feta del 2017.
 
En quin context la vas crear, doncs?
Va ser abans que morís la meva mare, quan vaig augmentar la meva activitat de fer música per a nadons. Feia tallers en una botiga de Vilafranca que es diu La Panxamama i arribem a tenir llista d’espera de mares que volien fer els tallers. El meu públic era molt diferent i les criatures si no els interessa el que cantes se’n van a mirar el radiador. És un públic molt exigent. Jo m’estava reconstruint i veia abraçades de mare i pensava: "això és el que necessites". Però moltes vegades una mare ja no les pot fer i vaig veure que les abraçades te les has de fer tu mateixa. Cal pensar com una mateixa s’alimenta i vaig fer aquesta “Una abraçada de mare” que anava perfecta per a l’obra d’en Jordi.
 
Com es traslladarà en directe 'Aportar bellesa al món', sense l’Ombre de ton chien?
Ara, faig un canvi de projecte perquè no em veig cantant cançons com “Je t’aime” o “Bigoti vermell”. De L’ombre de ton chien encara seran a la banda en Carles Sans (que és director de l’escola de música de Vilafranca i ens facilita que ens reunim tots els músics per assajar-hi) i el Ricard Parera. A la banda actual de set músics hi haurà també el vibrafonista Andreu Vilar, la trompetista Alba Careta, l’Àlex Cassanyes al trombó i en Jordi Santanach al saxo i clarinet i la Carla González al contrabaix. Acabant el disc ara hi són en Magí Batalla (productor i guitarrista) i Ferran Conangla. A més, al concert només recuperem tres cançons de l’antic repertori i una versió en francès.