Pere Camps va donar el tret de sortida a un festival que, com ell mateix assegura, va néixer per oferir als cantautors un espai digne per presentar els seus treballs i, en aquest sentit, el 50% dels concerts són presentacions de novetats discogràfiques. "És un projecte per alimentar l'ànima, el pensament crític, estimant la cultura" i, després de destacar algunes de les actuacions que hi haurà fins al maig, va presentar els artistes del concert inaugural: “Les Orquestres per la Llibertat és un exercici de memòria democràtica del jovent que va lluitar per recuperar les festes als carrers i places.”
La primera cançó de la nit va ser "De matinada", una composició del Pep Lladó (membre fundador d'Ai Ai Ai) feta expressament per l'ocasió i cantada per Jordi Gas, que també tocava el baix. Tot seguit, amb una versió salsera de l'"Home dibuixat" de Sisa (que va gravar en el seu moment La Plateria) apareixen els cantants de les tres Orquestres per la Llibertat: Manel Joseph i Eva Gomariz de La Plateria, Miquel Mallafré i Quimet Carreras de Huapachà Combo i, a més de l'altre cantant Juli Piris que ja hi era amb la banda tocant la guitarra, entra a escena també Salvador Escribà (tots dos veus principals de Salseta del Poble Sec).
_(Copiar).jpg)
Orquestres per la Llibertat al Festival BarnaSants (27/01/2023) Foto: Juan Miguel Morales
La música llatina, reina de totes les festes majors, també va ser protagonista amb "Se va el caimán" i "Frenesí", mentre tampoc no hi podia faltar un dels clàssics del repertori dels del Poble Sec: la siciliana Ei company!, que va fer participar tot el públic cridant, alçant els braços i picant de mans. Llavors, va arribar la primera i més mítica cançó rockera de tot el repertori: Estic xocat, en què Manel Joseph va prendre una postura al més pur estil d'Elvis Presley.
De sobte, va sonar la sintonia del Festival d'Eurovisió i tothom es va posar dempeus amb total solemnitat per cantar una de les més emblemàtiques dels sarcàstics Huapachà Combo: "Niña". Tornant a la música llatina, un altre clàssic com "Camarera" va donar pas a la macarrònica Pizza ecumènica, en què Mallafré i Carreras surten disfressats de gondoler venecià i de cardenal. Més tard, ells mateixos van interpretar "Chocolate per tutti". La presència del rock més autèntic es va fer evident amb "Have you ever seen the rain?" de Creedence Clearwater Revival o les més alegres dels Beatles en la veu de Juli Piris.
Hi havia dos referents imprescindibles en una nit com aquesta que calia homenatjar per la seva omnipresència a les pistes de ball en aquella època, dos grans poetes: el de la salsa amb "Pedro Navaja" de Rubén Blades i el de la rumba catalana amb Gato Pérez i la seva "Rumba de Barcelona". Des de la vessant festiva d'aquestes formacions, sempre hi va haver una part més política sense perdre gens de ritme amb cançons com "Hasta siempre comandante" o un seguit de cançons de memòria democràtica com els himnes "Gallo rojo, gallo negro", "A las barricadas" o "Bella Ciao".
Finalment, quan van sonar les primeres notes de "Ligia Elena", no va quedar gairebé ningú assegut. Tot el Teatre Joventut va seguir ballant amb "Me voy pal pueblo" i a "Hasta luego cocodrilo", moment per presentar la banda de grans músics, que finalment es varen despedir amb "Senquiu very much".
Hi havia dos referents imprescindibles en una nit com aquesta que calia homenatjar per la seva omnipresència a les pistes de ball en aquella època, dos grans poetes: el de la salsa amb "Pedro Navaja" de Rubén Blades i el de la rumba catalana amb Gato Pérez i la seva "Rumba de Barcelona". Des de la vessant festiva d'aquestes formacions, sempre hi va haver una part més política sense perdre gens de ritme amb cançons com "Hasta siempre comandante" o un seguit de cançons de memòria democràtica com els himnes "Gallo rojo, gallo negro", "A las barricadas" o "Bella Ciao".
_(Copiar).jpg)
Orquestres per la Llibertat al Festival BarnaSants (27/01/2023) Foto: Juan Miguel Morales
Finalment, quan van sonar les primeres notes de "Ligia Elena", no va quedar gairebé ningú assegut. Tot el Teatre Joventut va seguir ballant amb "Me voy pal pueblo" i a "Hasta luego cocodrilo", moment per presentar la banda de grans músics, que finalment es varen despedir amb "Senquiu very much".
Una nit molt especial en la que el BarnaSants demostra de nou que és més que un Festival. És un projecte cultural que posa en valor el més important de la música i el seu llegat: allò que fa que cançons esdevinguin himnes, emblemes de la nostra societat i banda sonora de les nostres vides. Per moltes Orquestres i per moltes Llibertats!