El BarnaSants va engalanar-se de Festa Major ahir anit per inaugurar la 28a edició amb un combinat de 13 músics de les tres orquestres més emblemàtiques de l'època de la transició: La Plateria, La Salseta del Poble Sec i Huapachà Combo. En aquella època, que com sovint diu Manel Joseph: “teníem el poder distret”, la llibertat passava de ser una reivindicació a començar a palpar-se al carrer.

Pere Camps va donar el tret de sortida a un festival que, com ell mateix assegura, va néixer per oferir als cantautors un espai digne per presentar els seus treballs i, en aquest sentit, el 50% dels concerts són presentacions de novetats discogràfiques. "És un projecte per alimentar l'ànima, el pensament crític, estimant la cultura" i, després de destacar algunes de les actuacions que hi haurà fins al maig, va presentar els artistes del concert inaugural: “Les Orquestres per la Llibertat és un exercici de memòria democràtica del jovent que va lluitar per recuperar les festes als carrers i places.”

La primera cançó de la nit va ser "De matinada", una composició del Pep Lladó (membre fundador d'Ai Ai Ai) feta expressament per l'ocasió i cantada per Jordi Gas, que també tocava el baix. Tot seguit, amb una versió salsera de l'"Home dibuixat" de Sisa (que va gravar en el seu moment La Plateria) apareixen els cantants de les tres Orquestres per la Llibertat: Manel Joseph i Eva Gomariz de La Plateria, Miquel Mallafré i Quimet Carreras de Huapachà Combo i, a més de l'altre cantant Juli Piris que ja hi era amb la banda tocant la guitarra, entra a escena també Salvador Escribà (tots dos veus principals de Salseta del Poble Sec).
 
La música llatina, reina de totes les festes majors, també va ser protagonista amb "Se va el caimán" i "Frenesí", mentre tampoc no hi podia faltar un dels clàssics del repertori dels del Poble Sec: la siciliana Ei company!, que va fer participar tot el públic cridant, alçant els braços i picant de mans. Llavors, va arribar la primera i més mítica cançó rockera de tot el repertori: Estic xocat, en què Manel Joseph va prendre una postura al més pur estil d'Elvis Presley.