L'any passat, la banda empordanesa de punk Fetus va demostrar que el camí pel folk iniciat amb el disc de versions de Jaume Arnella Sota cavall rei (BankRobber, 2021) no era una petita incursió sinó un canvi de rumb. La serra dels perduts (BankRobber, 2022), el seu darrer disc, tornava a les cançons pròpies, però mantenia el llegat del folk amb la incorporació de l’acordió diatònic de Carles Belda i el sac de gemecs i els whistles de Ricard Ros. Ara, la banda ha decidit publicar un nou EP, Històries de la carn i de la sang (BankRobber, 2023), que revela les cinc cançons inèdites que finalment no van entrar en el disc anterior. En parlem amb el cantant i guitarrista Adrià Cortadellas.



Torneu amb un EP després de presentar la tardor passada la 'Serra dels perduts'. És una ampliació d’aquell darrer àlbum?
Sí, són cançons que teníem començades del disc passat, però com que no les podíem gravar totes perquè no podíem fer un disc amb 16 cançons, vam decidir descartar-ne cinc, que són els cinc temes d'aquest EP. Ja teníem gravades algunes parts de les pistes, com les de bateria o les guitarres, però faltava acabar-les de rematar i vam pensar que era una bona idea publicar-les en un EP.

Per què vau decidir descartar aquestes cinc cançons?
Moltes podrien haver anat dins de la Serra dels Perduts, però per un tema de contingut vam decidir deixar-les fora perquè crèiem que eren les que menys encaixaven amb l'univers de llegendes.



Entre aquestes cançons, n'hi ha algunes que retornen al so més punk dels primers discos de Fetus.
Sí, hi ha dos temes en què no hi ha el farciment folk. En el cas de la "Rabassa morta" la vam descartar per a la Serra dels perduts precisament perquè era més punk-rock i s'allunyava de l'estil. Ens ha anat bé acabar-la i poder publicar-la. Al final, fem equilibris entre el punk i el folk i ja feia temps que no fèiem una cançó directa i curta de minut i mig.

I encara hi ha una altra cançó que també prescindeix del folk
"Senglar atropellat Scooter Club". A l'hora de gravar-la, com que va quedar amb aquest estil més power-pop on predominen els estils de teclat, vam optar per no incloure els instruments més folkies. Tot i això, ja l'hem tocat en directe en algun concert i en Carles Belda i el Ricard Ros s'hi han sumat igualment a tocar-la. 

El format de sextet amb Carles Belda, Ricard Ros i Guillem Caballero seguirà en el futur?
El format actual el mantindrem perquè estem molt còmodes i hem trobat un fil que creiem que ens funciona. Aquest equilibri entre punk i folk ens agrada i seguirem en aquesta línia.


“La gran xefla" la vau presentar en un concert especial al Festival Ítaca. Com va anar?
És una cançó eminentment hooligan i l'estem fent servir per tancar els concerts, perquè es repeteix molt, és fàcil d'aprendre i és un bon tancament. Aquesta cançó la teníem al tinter i, en aquell moment, l'Ítaca ens va proposar de fer un concert singular i vam convidar molts amics a cantar-hi. Va ser com un gran aplec popular: hi van col·laborar Sanjosex, Mazoni, Joan Colomo, Les Salvatges, Cala Vento o Manel Vidal, que va presentar el concert. La vam publicar uns dies abans, li vam posar el mateix nom a aquell concert i va ser la cançó que va tancar la nit, amb tots els convidats cantant-la dalt de l'escenari. 

Per què heu optat per treure ara el disc?
Al principi l'havíem de treure al setembre, però l'hem acabat traient ara perquè tenir-lo acabat i no treure'l ens cremava una mica les mans. És cert que és poc habitual treure discos al juliol, però ara és una època menys congestionada de llançaments i, al final, tenim molts concerts i ens va bé perquè ens permet refrigerar el repertori a la meitat de la gira. De fet, demà estrenarem per primer cop en directe "Numeraris del Tendrum" a la Festa Major de Vic (00h - Zona esportiva) i diumenge "Snack i mat" al Cicle Ruràlia de Viladamat.