Aquest matí, s'ha presentat a la seu de l'SGAE a Barcelona l'Anuario SGAE 2023 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals, de la mà del director de l'SGAE a Catalunya i Balears Luis Gómez, i el director general de la Fundació SGAE a nivell estatal Rubén Gutiérrez. Les xifres estadístiques del sector cultural de la SGAE són les dades que, sistematitzades, fa servir el Ministerio de Cultura de cara a les seves polítiques culturals. 

Gutiérrez ha volgut remarcar la diferència entre la crisi pandèmica i l'econòmica de 2008: la pirateria i la desafecció derivades de la crisi entre el 2008 al 2013 no posaven en valor la cultura, cosa que sí que ha passat després de la Covid-19, un moment en què "els projectes de creixement són escalables i ja no tenen caràcter especulatiu i responen més a les necessitats del territori. Es fa una política cultural sostenible d'acord amb les necessitats". Ara bé, les dades de 2022 acusen encara que "un efecte psicològic de por de sortir de casa i un canvi de valors a l'hora de consumir cultura, especialment en les capes més joves de la població". Tanmateix, l'estudi sociològic l'ha deixat per a l'Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España.


MÉS MÚSICA, SOBRETOT A MACROFESTIVALS
Respecte a les dades concretes del 2022, quant a música clàssica a l'Estat espanyol, s'observen increments del 21,6% en el nombre de concerts, del 72% en l'assistència i del 78,9% en la recaptació. Però, respecte al 2019, es registren disminucions -del 22,3% en concerts, del 47,9% en assistència, i 37,1% en recaptació-. 
 
A Catalunya, les dades són encara més positives en aquesta oferta de clàssica, el 2022, amb un increment del 39,1% en concerts, d'un 135,7% en assistència, i un 128,8% en recaptació. Com a apunt a tenir present, el País Valencià va assolir el nombre més gran de concerts de música clàssica de l'estat -tot i que en recaptació queda darrere de Madrid i Catalunya-. En música, però, destaca la música popular, que a Catalunya representa el 13,5% del nombre de concerts, el 17,1% d'assistents i el 19,2% de recaptació. 
   
Pel que fa a la música enregistrada, Gutiérrez ha insistit en el fet que la crisi econòmica actual divergeix de la crisi que va patir el sector de la música el 2008 perquè ja venia d'una caiguda implacable del format físic cap a l'any 2000-2002 amb la crisi Napster, la pirateria, i el canvi d'hàbit digital. Les xifres de la música enregistrada són facilitades per Musicae, només a nivell estatal, i donen un resultat de 402,24 milions d'euros, dels quals el 85,9% es van correspondre al mercat digital (345,61 milions d'euros), que alhora implica un creixement del 13,6% respecte al 2021.

L'Anuario SGAE 2023 assenyala com a assignatura pendent avaluar el consum de pòdcasts (pel canvi d'hàbits en el consum radiofònic) i, sobretot en l'audiovisual, per la deriva del consum cap a les plataformes, un pastís que lidera Netflix (51%) i Amazon (34%), a les quals segueixen a força distància Movistar, HBO i Disney+, i a molta més encara, Orange/Jazztel TV i Ono/Vodafone TV. Gutiérrez també ha posat en valor el sector dels videojocs que estan generant feina per a guionistes i compositors. Al web de l'entitat d'autors es pot consultar tot l'Anuario SGAE 2023.