El pop urbà de la generació Z ha esclatat al llarg del darrer any i ja domina l’escena catalana. Hi ha quatre artistes de músiques urbanes, The Tyets (613 mil oients mensuals), Mushka (294 mil), Figa Flawas (246 mil) i Julieta (183 mil), que en pocs mesos s’han convertit en pal de paller del mainstream i es troben entre els 25 artistes en català amb més escoltes a Spotify. Lideren una nova generació i tenen un públic fidel a les xarxes. Analitzem què els defineix i descobrim com han sorgit i qui els dona suport.

El 2020 el món va fer un tomb. L’horitzó d’expectatives de la població general va quedar esmicolat per una pandèmia que ho va transformar tot, encara que alguns dels canvis s’han perdut pel camí… En aquest context, molts joves van llançar-se a crear la seva pròpia música, des de casa, amb el temps extra que els regalava el confinament i amb les noves eines que la tecnologia els posava a l’abast. Així va sorgir una generació de músics que feien ‘pop de butxaca’, com Ariox, Ven’nus i Socunbohemio, entre d’altres. “Crec que tot neix del fet que ara hi ha molta gent autodidacta fent música amb un ordinador des de casa seva”, manifesta el cantant de Figa Flawas, Pep Velasco.

Part d’aquella generació s’ha popularitzat de manera molt ràpida, amb codis propers a la música urbana, fins a revolucionar l’escena i convertir-se en els més escoltats del darrer any. Per davant de tot s’han situat el duet mataroní The Tyets, amb un recorregut que es remunta al 2018 i que ha estat el gran factòtum del nou mainstream català, un projecte iniciat el mateix any que els urbans 31 FAM, que el 2023 ha publicat dos àlbums. És igualment el cas dels vallencs Figa Flawas i de la barcelonina Julieta, que van debutar el 2020 i ja són dels més escoltats pel nou públic. I sobretot cal afegir-hi la reveladora i alternativa vilassarenca Mushka, que va debutar fa només un parell d’anys. Un pòquer que és l’aposta del pop urbà de la generació Z.
 

LA BANDA DEL PATI

El 2022 es van començar a teixir les connexions que van desembocar en una nova escena cohesionada. La jove de 20 anys Julieta Gracián, estudiant d’Enginyeria de Telecomunicacions, es va donar a conèixer amb senzills com “Tu juru Ju” (2021) i els EPs primerencs Algun dia i Ni llum ni lluna, editats amb Music Bus el 2022. La connexió amb la discogràfica va sorgir per proximitat; literalment: i és que els pares de Gracián eren veïns del director de la companyia, José Manuel Ceballos, un històric del rock espanyol dels noranta, a qui va confiar la seva carrera musical. Per la seva banda, dos amics de Valls, Pep Velasco i Xavier Cartanyà, van crear Figa Flawas i van gravar la maqueta Joves tendres (autoeditada, 2022), que tenia la col·laboració de Ven’nus. El mateix any es van presentar al Sona9 i van guanyar el concurs amb solvència.

Poc abans, un parell de joves mataronins, Xavier Coca i Oriol de Ramon, que venien del pop-rock, van fer una incursió a les músiques urbanes i el 2018 es van inventar un nou estil sense complexos, el trapetón. Batejats com The Tyets van gravar un EP homònim, es van presentar al Sona9, van superar les primeres fases i, just quan van ser seleccionats per a les semifinals, els va fitxar el segell Luup Records. A final del 2022 van fer el gran salt amb cançons de tant èxit com “De l’1 al què”, que va acabar formant part del seu premiat darrer àlbum, Èpic solete (Luup Records, 2023). El duet ja havia demostrat visió i competència com a productors al seu estudi, La Kate Studios, agafant volada amb el primer disc de música urbana per a infants, Animalari urbà, encarregat per les Escoles Bressola de la Catalunya Nord i publicat per Luup Records.



La primera vegada que van col·laborar entre ells per gravar un tema conjunt va ser l’estiu del 2022. Figa Flawas va agafar un dels seus èxits, “Xuculatina”, i va fer-ne un remix amb The Tyets i Julieta. Una gravació profètica que no només va ajuntar en un mateix tema els que serien líders de l’escena, sinó que a més mostrava el bon rotllo que hi havia, amb bromes gravades a la sessió d’estudi, que advertien els oients de la constel·lació que naixia. Tot plegat es va confirmar amb la col·labo de Figa Flawas i Julieta a “Secret” i el que llavors van batejar com ‘La Banda del Pati’.



Mushka va participar a “Bona vida” amb Flashy Ice Cream i 31 FAM, i no va trigar a sumar-se al club. La maresmenca, que ja havia gravat a l’estudi de The Tyets, va col·laborar a Èpic solete (Luup Records, 2023) que ha portat el duet a la fama amb un disc de platí i un milió d’oients mensuals assolits en ple apogeu el juny passat a Spotify. A més de la cançó homònima gravada amb Figa Flawas i de “Clar que t’he trobat a faltar” amb Julieta, el disc inclou “El tonteo” amb Mushka, que va situar la jove Irma Farelo al bell mig de l’escena i li va donar un altaveu que ha aprofitat amb destresa. Ben aviat va gravar “Diabla” amb Figa Flawas, “No m’estimes +” amb Julieta, i “Temps” amb la seva col·lega mallorquina Maria Hein. “Els grups de l’escena ens hem de donar suport, i per això les col·laboracions van a més”, va declarar Mushka, que afegia: “La meva generació hem vist que junts podem créixer”.


Enmig de l’eclosió, el cantant Xavier Coca ‘Jotes’ (The Tyets) anunciava: “Tal com el disc reflecteix, hem connectat amb Mushka, Figa Flawas, Socunbohemio, Julieta… Són la nostra ‘banda del pati’ [Riu], amb qui ens ajuntem per edat, aficions i tarannà. I són els que més han vingut a l’estudi. En aquest àlbum hem volgut posar en valor la nova escena, la gent que considerem família i és molt potent al nou panorama musical”. Amb una filosofia similar, el desembre del 2022 ho certificava també Julieta: “A mesura que he anat coneixent més artistes m’he adonat que no té sentit que el meu projecte creixi si no és al costat d’altres companys com ara Figa Flawas, Maria Hein, Ariox o Mushka. Em sembla superimportant que hi hagi germanor entre nosaltres en la nova escena. No em fa gens de por que surtin més artistes, perquè és al contrari, com més música hi hagi, molt millor”.

UN 2023 ÈPIC

En aquest marc es va gestar l’any del pòquer del pop urbà amb el nou mainstream de l’escena catalana: 17 de les 25 cançons en català més escoltades del 2023 han estat signades per The Tyets, Figa Flawas, Mushka i Julieta.
 
El 9 de març el grup maresmenc va avançar a la gala dels Premis Enderrock la cançó número 1 del rànquing, “Coti x coti”. De seguida es va fer viral, corejada i ballada arreu, i el seu disc Èpic solete va assolir xifres de dimensions estratosfèriques. Per la seva banda, Figa Flawas havia guanyat el Sona9 el novembre del 2021, va fitxar pel segell Halley Records i Èxits Management i va demostrar amb senzills enganxosos com ara “Mussegu”, “Xalalà” amb Lluís Gavaldà (Els Pets) i especialment amb “Diabla” amb Mushka, que havia vingut per triomfar.

Julieta va gravar “Club” amb Maria Hein, i va descobrir per capítols el que ella ha considerat el seu primer àlbum oficial, 5AM (Music Bus, 2023), amb temes com “Cari” o “Avions volant”. A més de fer-se un forat a l’escena, Mushka s’ha consolidat com la jove promesa revelació, amb el suport de la seva mare Eva Solé de mànager i amb l’aval d’Entrelineas Entertainment, dirigit pel veterà Martín Boragno, que ja coordina les gires de la seva germana Bad Gyal. També ha teixit xarxa en altres direccions, com a l’EP de debut Tas loko mixtape (autoeditat, 2023) amb “Barras warras”, al costat de Calagher i el productor Roots, i amb peces com “Sembla mentida”. El 2023 es va tancar amb les Tietes Sessions de The Tyets a Youtube on col·laboren Julieta i Muhska, i amb la participació de tots ells al projecte solidari de La Marató 2023.


 

EL SOMNI CATALÀ

L’ascens de tots quatre ha estat meteòric i difícilment previsible. Diversos promotors segurs del talent de la nova generació, però encara sense tenir clar l’èxit de públic, els van programar als festivals d’estiu o a la nova cita de l’Strenes Urbana, celebrada a l’Antiga Fàbrica Damm. Però la majoria d’escenaris els van quedar petits. No han parat de fer concerts per Catalunya, i molts d’ells han omplert a vessar els aforaments. Per exemple a l’Acústica de Figueres, on van actuar The Tyets a l’escenari més gran, Julieta i Figa Flawas al mitjà, que ja els va quedar just, i Mushka al petit, que va quedar ple de gom a gom. I gairebé el mateix va passar a les Festes de la Mercè a Barcelona o al Mercat de Música Viva de Vic. The Tyets ha tancat l’any amb una setantena de concerts i una minigira europea amb Julieta, Figa Flawas ha fet una xifra semblant abans de presentar nou disc, mentre que Julieta i Mushka han fet una quarantena de concerts.
   

UN IDIOMA PROPI

Més enllà de ser una mateixa generació i de col·laborar els uns amb altres, què els uneix i defineix? Es podria resumir en tres claus: el llenguatge, l’estètica i l’estil. Shorty, pantaca, hangeo o ‘enxular-se’ són alguns dels nous termes que salpebren les lletres de Mushka (“Tas loko”), Figa Flawas (“Culet”), The Tyets (“Bailoteo”) i Julieta (“T’enxules”); un argot que encara no recull el DIEC però que utilitzen tots ells amb naturalitat i que pretén fugir, en general, de frases pomposes i esnobismes i optar per un llenguatge planer, directe i proper, sovint amb mots importats o incorporats al català. No volen sonar com la música en català que triomfava quan eren adolescents, ni com els textos que llegien a les classes de literatura, volen sonar tal com conversen els uns amb altres. “No hem buscat un llenguatge volgudament col·loquial, és com parlem nosaltres”, anota ‘Jotes’ (The Tyets), mentre que ‘Derra’ hi afegeix: “No anem en contra de l’evolució de la llengua, al contrari, l’acostem encara més a les noves generacions. Hi ha gent que segurament no ho sentiria tan seu si fos en un català més poètic, i en canvi el nostre és el que parla amb els col·legues”.


Els canals d’expressió també són un canvi respecte a generacions anteriors, i responen a tendències compartides amb els nascuts al voltant dels 2000. No se sorprendrà ningú si es confirma que les xarxes socials constitueixen una dels grans vies a través de les quals la nova generació d’artistes es relaciona entre si i amb el públic. Mitjançant Instagram i TikTok –perquè molts ja han abandonat Facebook i Twitter o estan a punt de fer-ho– presenten el personatge, comuniquen les novetats i viralitzen les cançons, i així arriben d’una manera directa als seus fans, sense intermediaris. Però és que, a més, alguns fan servir les xarxes no només per mostrar la seva faceta com a músics, sinó també com una font d’ingressos procedent de les marques i espònsors que volen aparèixer a les seves plataformes i que d’aquesta manera els converteixen també, en la seva més pura essència, en influencers.

El fet que utilitzin les xarxes no vol dir que sigui l’única aposta de comunicació. No és estrany trobar-los junts en festes privades o als seus concerts respectius, ja sigui com a espectadors o com a convidats a l’escenari. A més, un dels espais comuns de l’escena, que ha esdevingut punt de trobada per a la majoria d’artistes de la generació Z, és la renovada i ampliada sala gracienca Heliogàbal, que ha estat bressol, escenari i lloc de copes compartit. Ja quan es va crear originalment a principi de la dècada dels 2000 va esdevenir sala de referència del nou pop català amb grups com Manel, Mishima o Pau Vallvé, i ara reuneix les veus de la nova generació, que també incorpora grups de pop-rock com Al·lèrgiques al Pol·len o de pop-folk com La Ludwig Band.
 

EL CAMÍ DE ROSALIA

L’estètica també ha canviat de manera radical amb els nous corrents que branda la generació Z. Cap artista puja a l’escenari sense un outfit dissenyat per un director d’art o d’escena. El punt ‘hortera’ is the new cool, influenciats per la moda dosmilera amb brillantines, estampats, teixits extravagants i tipografies que recorden el WordArt. Tot plegat demostra la intenció de trencar amb l’establert fins ara, sobretot amb la pretesa elegància lingüística i l’estètica de la qual s’ha fet gala en l’última dècada. La nova escena artística abraça i treu de l’exili les vulnerabilitats i els suposats errors i els manifesta amb orgull.


No es busca grandiloqüència, sinó la recerca d’honestedat, emocionalitat i hedonisme. I això es tradueix també als directes. Rosalia va obrir el camí, i no passa res per seguir-lo. Fins fa poc només les actuacions de música urbana en el seu vessant més pur es permetien actuar sense instrumentistes a l’escenari i ocupar-lo amb un vocalista i el DJ o beatmaker. Ara, fruit de la confusió i la transgressió d’estils, a més de les noves tecnologies, aquesta és una opció que ja s’ha generalitzat. L’any passat artistes com Muhska, Julieta i Figa Flawas van acompanyar la veu en directe amb bases pregravades i, al mateix temps, van prioritzar els ballarins i ballarines per arrodonir l’espectacle per sobre d'una banda de músics.
 

EL SECRET

Les seves cançons són d’estil eminentment pop, amb estrofes amb tornades però que remeten als codis de la música urbana i llatina, ja sigui en ritmes i bases, en versos més rapejats que cantats o una lírica inspirada en l’argot. Així, agafant de referència la batxata “Mussegu” de Figa Flawas o el corrido tumbado “Aurora”, que van facturar amb Stay Homas; “Barras warras” de Mushka o el “Punt de mira” que va gravar amb Blau, Jovedry i Andana; “Enamorada de tu” i “Diga’m el que sents” de Julieta, “Bomba de fum” de The Tyets o el “Coco” amb Flashy Ice Cream, no es pot dubtar de la tendència cap al pop urbà.


I, per sobre de tot, la gran revolució que representa el pòquer d’artistes que lidera el pop urbà és l’aposta per la música ballable i discotequera en català. Fa anys que el reggaeton, l’EDM i el tecno dominen l’escena festiva. Els artistes i la indústria catalana semblaven reticents a explorar altres ritmes, codis i llenguatges del castellà o l’anglès. En part, probablement, perquè el reggaeton i derivats es consideraven relegats a una música de segona, eren llegits com a música barroera i insubstancial. La reivindicació generacional amb els nous estils ha trencat amb els prejudicis i ha convertit el pop urbà en català en el mainstream lleuger i ballable que sona de manera desacomplexada a festes joves i discoteques arreu del país. I, a més, ho fa seguint una onada mundial liderada, per primera vegada, per artistes catalanes com Rosalia i Bad Gyal, a més d’Alizzz, Morad o Rojuu, que en alguns casos han incorporat el català a les aparicions al mercat internacional.

“Ja fa quinze anys que el món escolta reggaeton, però a Catalunya es fa un estil urbà diferent. No hi ha referents en català definits, excepte artistes com Julieta o jo, que posem fragments de reggaeton en alguns temes. (...) Sento que l’escena catalana ha acceptat deu anys després les novetats que s’havien implantat a escala espanyola o internacional. Hauríem d’intentar no mirar-ho amb mals ulls des del principi, perquè després quedem com ximples”, deia sense embuts Muhska l’estiu passat. I insistia: “El reggaeton en català no triomfava perquè era considerat un estil xarnego”.

Tot i això, i malgrat que les músiques urbanes han marcat bona part de la seva trajectòria, hi ha temes com “Xtraterrestres (na de na)” de Figa Flawas, “Cari” de Julieta, “Entre el fum” de Mushka o “Tornem a casa” de The Tyets que fan qüestionar si l’urban ha passat també de moda i ja estem vivint una deriva cap a una sonoritat electrònica unida a una nova inspiració estètica i visual. Tal com argumentava Julieta l’estiu passat: “El reggaeton ha vingut per quedar-se, almenys un bon temps. Però s’estan obrint nous fronts, i sembla clar que el camí del pop anirà cada vegada més cap a l’electrònica”. I és que potser part de l'èxit d'aquest quartet és la seva transgressió quant a normes estilístiques, la seva flexibilitat musical i la seva visió de futur, escoltant i mutant al ritme de les tendències, mentre mantenen una essència única i personal que és, tal vegada, el que els consolida com uns dels artistes del moment, i que fa esperar d'ells noves proeses per aquest 2024.