La banda d'Alzira La Fúmiga presenta avui el seu tercer disc Tot està per fer (Halley Records, 2024). Amb la inestimable ajuda, tant en la producció com en la composició, de Mark Dasousa (membre del duet guanyador del Benidorm Fest 2024, Nebulossa), el grup presenta onze noves cançons farcides de melodies pop, lletres amarades d'amor i un grapat de col·laboracions ben diverses. Repassem cada tema del disc amb el cantant Artur Martínez.

1. "Principis"
"La vam fer sabent des d'un inici que ocuparia el primer lloc del disc. A més, l'hem triada per començar també el directe, perquè és una cançó que crida a no tallar mai la il·lusió dels primers moments. De vegades, la por a fracassar fa que no gaudim dels primers instants que en veritat són molt bonics i són molt emocionants. En la cançó hi hem inclòs la frase d'una literata francesa [Sidonie-Gabrielle Colette] que diu: 'maleït siga aquell qui a l'inici d'una història d'amor no creu que l'amor és per sempre'. És una frase rotunda, però és cert que al principi tots pensem que aquest serà l'amor de les nostres vides".


2. "Covards", amb The Tyets
"Col·laborem amb The Tyets per segon cop. Reeditar una col·laboració és una cosa que no sol passar gaire, però amb ells som molt amics, sabien que estàvem fent el disc i van preguntar-nos si quedava algun forat per a ells i vam dir que sí, clar. Sempre dic que tenim el mateix llenguatge musical en tots els sentits, i també una manera similar de viure la música en directe. Els vaig passar una maqueta que encara estava superverda, i ells hi van posar la seua part i els ha quedat com anell al dit. Tornar a cantar amb ells altra vegada ha estat meravellós i crec que a la gent li ha agradat molt".


3. "Rècord mundial"
"És la història de la persona que té el rècord Guinness en caiguda lliure sense paracaigudes: Vesna Vulovic, una auxiliar de vol que va patir un atemptat mentre volava. Tota la gent va morir en l'acte excepte ella, qui va sobreviure per una rocambolesca situació de casualitats i de molta sort. Però al final, va aconseguir recuperar-se, tornar a caminar i convertir-se en un activista per la pau en el conflicte dels Balcans. Em sembla una gran història de superació i un exemple vital per adaptar-nos a les nostres vides".



4. "FOMO"
"És una cançó que teníem moltes ganes de fer perquè, tant jo com tots els meus companys, sempre hem patit molt de fomo [en anglès, sigles de 'Fear Of Missing Out'], fins i tot abans que se li posés un nom concret. Abans que es popularitzés el terme -i ara també, per no caure en l'anglicisme-, jo ja li deia 'la por a perdre's alguna cosa'. És una cosa que segueix passant, i el dia que no vaig a un lloc on estan tots els meus amics i amigues, sempre em quede pensant que segur que estaran vivint la cosa més espectacular i jo me l'estaré perdent... Crec que eixa pseudoansietat del fomo la compartim moltes generacions".



5. "Koales"
"Relata la típica història entre dues persones que es coneixen de sempre i que tot el món sap que estan fetes l'una per l'altra. Malgrat tot, cap dels dos vol fer el pas, i no saps entendre gaire bé per què. Se centra en el moment concret en què es lleven totes eixes pors, sobretot la por de cagar-la amb aquella persona que forma part, d'una manera molt important, de la teua vida. És aquella primera decisió en què s'allibera tota la tensió i les dues persones s'adonen que tenien moltes ganes d'estar l'una amb l'altra".



6. "La casa plena"
"Parla de tot l'univers que hem volgut crear en aquest disc. Nosaltres vam construir una finca de quatre alçades, una finca inacabada en la qual, en cadascun dels habitacles, es contava una història. I a "La casa plena" diem a totes les persones que sempre intenten fer-li mal a algú dels nostres —ja sigui des del bullying, des de l'odi o de qualsevol altra manera— que esta casa estarà plena de la nostra gent sempre. Que si venen ací, ens tindran a tots davant. És un missatge directe, però en lloc de posar el focus en la gent que ens fa la vida impossible, el posem en la gent que està al nostre costat".



7. "Tot està per fer", amb Ginestà
"També sintetitza molt bé tot allò de què parla el disc. És la crida absoluta a l'evolució constant, al canvi permanent i necessari, i a l'aprenentatge continu. És la nostra manera de dir que encara ens queden moltes coses per fer, i que és el moment de posar-nos a fer-ho. Concretament, en la cançó ho centrem en eixa persona que es negava a entrar a l'amor, perquè pensava que seria la seva gàbia. I per representar el seu alliberament, hem fet servir una frase de Gabriel García Márquez -que hem traduït-, que alhora connecta amb "Obrir les ales i volar", una cançó nostra de fa molts anys. A més, hem comptat amb Ginestà, perquè tenen una sensibilitat especial i són les persones que més ens agrada com tracten la temàtica de l'amor. Es van fer seu el tema des del primer moment".



8. "Ja dormiré", amb Figa Flawas
Parla, sobretot, de l'amor propi i de cuidar-se a un mateix. Com diu la pretornada: 'ha estat un any molt dur. I ja dormiré quan s'acabi l'estiu'. Fem servir l'estiu com a eina terapèutica per curar un any que ha sigut tremendament agressiu en mil sentits. L'estiu és un poc la medicina que ha curat tot açò i li hem volgut donar un toc divertit i macarrilla amb els Figa Flawas i la producció de Genís Trani [l'única cançó que no ha produït Mark Dasousa]. Ens va molar molt que Figa Flawas hi posaren la referència a 'Feroçment ens amàvem' d'"Els amants" d'Ovidi Montllor, perquè pensàvem que no coneixien aquestes referències.



9. "Tornar"
"Un dels avançaments que vàrem fer del disc. Parla de què passa quan una cosa ha acabat, siga una parella, una amistat o una relació familiar. Nosaltres pensem que tornar és necessari, i que intentar invisibilitzar els llocs que et recorden a aquelles persones l'únic que fa és amagar el problema i la tristesa. Alhora, parla d'un lloc concret del País Valencià que volem mantenir en secret perquè no es turistifiqui. Musicalment, també hi ha diverses referències evidents a The Beatles, perquè en som molt fans absoluts. Per una banda, la lletra diu 'Let it be' com una manera de deixar-se anar, de poder seguir vivint i revisitant tots aquests llocs que ens recorden a algú o alguna cosa. I per l'altra, com que moltes de les nostres melodies venen de manera subconscient de les dels Beatles, vam voler fer un homenatge a la melodia de "Hey Jude" a la reexposició final del tema".


10. "Que tia!", amb Naina
"Està inspirada en la relació d'amistat amb aquella persona que admires d'una manera extrema: la forma més pura és l'amor cap aquell amic o amiga que sempre està amb tu, que saps perfectament quina resposta tindrà per a qualsevol cosa. En definitiva, d'eixes persones que no et sorprenen, però en el bon sentit, perquè saps que sempre hi seran i que et diran tot allò que de vegades tu no vols escoltar. Hem volgut col·laborar amb Naina perquè volíem col·laborar també amb un projecte com el seu, que és molt menut i que acaba d'engegar-se al País Valencià. Ja ho havíem fet en els altres discs i sempre ens agrada aprofitar un poc la repercussió que pot tenir La Fúmiga per dona oportunitats a projectes que tot just comencen com el seu."



11. "Finals"
"És la primera cançó que vam fer del disc, juntament amb "Principis". Parla de la sensació de l'abisme absolut quan alguna cosa s'acaba. És una sensació que sempre ens espanta i estarà allí. En totes les èpoques de transició, prendre decisions és molt complicat i en "Finals" volíem empoderar-nos de les decisions que prenem. Si t'ho creus i estàs decidit, sempre és el moment de fer les coses".