Fa ja 5 anys que Pau Guillamet 'Guillamino' no publicava res de nou sota el seu nom. A principis de febrer, el músic barceloní ens va sorprendre amb un tema inèdit al costat de Jordi Ganchitos, "Polígon Waunchitos", que avui apareix com a part d'una mixtape que agrupa remixos de diversos estils i d'una quinzena de músics: Amics Tape II (autoeditat, 2024).


Has descrit el que fas en aquesta 'Amics Tape II' amb el terme "bootleg", un concepte lligat a una cosa ‘pirata’. Són realment remixos no autoritzats?
El bootleg és, en origen, un remix o edit no autoritzat. I jo he fet el que he volgut amb els temes: no he demanat cap permís, i ara són en una Amics Tape, així que espero que a tothom li agradi la transformació que els he fet... Ho he penjat a YouTube perquè a Spotify hauria estat massa difícil de publicar.

La introducció del treball és el Modgi com a locutor i tot d'anuncis curiosos que semblen inventats. Per què?
La mixtape en si mateixa no té contingut visual, és per escoltar i ballar. Vaig pensar que una intro de locutor de ràdio local dels anys 90 hi entraria molt bé. En Modgi em va dir que sí i vaig ser molt feliç, perquè ho va clavar. Després, a YouTube, vaig pensar que valia la pena muntar un clip que representés aquesta fantasia. Vaig buscar en arxius de ràdios locals i van aparèixer aquestes perles: la primera veu que se sent és l’Òscar Dalmau amb el seu primer programa de hip-hop a Ona Sants, també un anunci de Rac105 dels Túnels de Vallvidrera locutat per Carles Godó, un d’una acadèmia de DJ’s de Terrassa o falques d’Ona Catalana, entre d’altres meravelles. 

Per què has volgut fer una 'mixtape' de remixos, i no de versions o temes nous?
Fa 5 anys que no publico res, i tinc intenció de treure cançons noves, però abans tenia moltes ganes de fer una mixtape i establir un diàleg intergeneracional amb artistes catalans clàssics i moderns als quals admiro o amb qui tinc amistat. L’únic remix que no és meu és el d'“Encara que siguin de bar” de Sau, que el va fer Jordi Pagès DJ l’any 1992.

I l’únic tema inèdit i teu és “Polígon Wuanchitos (Part 1)”: per què, i com s’inclou aquí?
El tema amb en Ganchitos és part de la fantasia: en Jordi va aportar el relat del trajecte per polígons industrials emboirats de Catalunya. Li vaig passar la base i de seguida ens vam entendre. La idea era fer un tema ultracurt d’1 minut i mig per fer la segona part, però crec que no arribarà mai…



Com deies, has remixejat de tot: artistes de la urbana, cantautors i grups mítics de pop-rock, i músics emergents i clàssics. Com n’has fet la selecció?
La selecció és a partir de temes que he escoltat molt últimament i que m’han agradat profundament: Lal’Ba, Massaviu, OKDW, Marina Rossell, Tomeu Penya… També hi ha una dosi important de reivindicació sardanista. L'últim artista de l’Amics Tape és Vern Alder: un tio molt jove amb les idees molt clares, a qui he fet un remix ballable a-la-jerseybeat. I després un comiat amb pluja.

Hi ha temes com “Estic bé” d’OKDW, que en comptes d’accelerar-los, els fas més lents. Per què? Com has decidit com t'havies d'apropar cadascun dels temes?
M’agrada molt la música d’OKDW! El tema em va arribar a l’ànima amb la versió per mellotron i moog que va gravar per les Vida Sessions. Així que li vaig posar un beat i el bombo sardanístic de 808 i el vaig filtrar. Després vaig sentir la versió del disc i vaig adonar-me que el tema és molt més ràpid. 

Diries que 'Amics Tape II' és la sessió perfecta com a banda sonora d’una festa que celebraries tu?
És una sessió per ballar-la, per conduir, o simplement per escoltar-la. Si et quedes mirant els visuals de YouTube, pot provocar algun efecte psicotròpic... compte amb això! Amb la intro en teniu prou per mirar, després podeu ballar amb els llums apagats.