Actualitat

​Manger: «Un tarotista em va suggerir que fes cançons més alegres i he volgut fer-li cas»

Germán Rey presenta el primer lliurament del seu segon disc

| 08/05/2024 a les 11:00h

Manger
Manger | Iolanda Delta
El nom no amaga gaires misteris. Manger és la transposició sil·làbica del nom de pila del cantant, Germán Rey. Un nom que s'ha de pronunciar a la catalana, o potser a la francesa, ja que la paraula es correspon amb el verb ‘menjar’ en l’idioma de les Gàl·lies. Rey, barceloní de Sant Andreu, es va donar a conèixer cantant al primer disc de la banda lleidatana Enzel. Va plegar quan estaven a punt de publicar el segon disc. De fet, afirma tenir una còpia prèvia d’aquest segon disc en què la veu principal encara era la seva. Després de deixar el grup, Germán va començar un projecte en solitari i va decidir batejar-lo amb el seu propi nom amb les síl·labes alterades, que era com l’havia batejat un amic en arribar a Lleida. Després de publicar Pura imperfecció (autoeditat, 2021), avui presenta La vida crida (I) (autoeditat).



Explica’ns una mica què caracteritza el projecte Manger.
Amb Enzel ja fèiem un producte que m’agradava, el que passa és que al segon disc no m’hi acabava de trobar bé. Em va esgotar molt i vaig decidir deixar-ho estar, i ells van buscar un altre cantant i van poder continuar. I va ser quan vaig començar amb Manger. El primer disc va ser molt personal, molt íntim, parla de moltes coses meves interiors... Diguem que mirava molt cap endins. Té cançons molt íntimes, molt fosques. Considero que és poc comercial, però jo estic molt content de com va quedar. Amb aquest disc vaig definir el projecte, que si li hem de posar una etiqueta diria que és la de pop electrònic en català. I ara, en aquest segon disc, m'he sentit més amb la llibertat de fer el que vulgui, sense pensar tant si agradarà o no. Crec que té més riquesa sonora. És un pop més lluminós.

Per què aquest canvi?
Fa dos o tres anys em va tirar les cartes un tarotista per internet que m’havien dit que era molt bo. Em va dir que jo feia cançons molt tristes. Vaig pensar, ‘collons, com ho sap aquest tio?’. I em va suggerir que fes cançons més alegres, amb més vida, que ho gaudiria. I he volgut fer-li cas. En aquest segon disc sí que hi ha una part d'intimitat i de malenconia en algunes cançons, però en general és un disc que té més llum, que té més riquesa sonora que el primer. Té més ritme i he buscat alguns ganxos. És una barreja de coses del primer, però que ja tira cap a un lloc nou.

Aquest lloc lluminós on vols arribar, ja el tens clar? O aniràs deixant portar-t’hi?
Em deixo portar. El que sí que tinc clar és que vull que les cançons reflecteixin una mica com estic en aquell moment o cap a on vull anar. Però no vull arribar a cap lloc concret. La vida té moments de tot, moments d'anar cap a dintre i moments d'anar cap a fora. I en aquest segon disc hi ha aquesta barreja de les dues coses. I si en faig un altre, no tinc cap idea pensada de com serà. Allà on la vida em porti.


Entre el teu debut i aquest nou disc hi ha certa evolució musical.
Sí, jo crec que sí. La gent que ha escoltat els dos discos em diu que aquest segon té més ritme, té més llum i també hi ha canvis en les lletres. Jo crec que tot això s’explica pel moment vital. En aquell moment tocava fer una cosa, i ara una altra.

Una de les característiques que defineix aquest segon disc és també la producció?
Sí. Vaig anar amb el Victor Ayuso i entre els dos ho hem fet. Ell n’ha estat el productor principal. Ha treballat amb Renaldo i Clara i altres grups, m'agradava el que feia, i vaig pensar que li donaria un segell interessant. Hi ha gent que m'ha dit que les cançons s’assemblen als Manel. Jo penso que no, però em sembla bé perquè Manel m’agrada. Jo diria que les dues primeres cançons tenen una producció una mica més habitual i la tercera, “Deixar-me anar”, en té una de molt personal que m'agrada moltíssim. Hem passat moltes hores a l'estudi i estic molt content de com ha quedat la producció. Al primer disc vam anar més per feina i no va estar tan produït.

Per què l'has dividit en dues parts?
Doncs perquè jo no soc un músic de prestigi com pot ser Manel, que abans que tregui el disc ja està tothom esperant-lo. En el meu cas és al revés. Si treus un disc amb 8 o 10 cançons, quan ha passat la voràgine del disc, ja no en queda res. Per això hem volgut presentar primer una primera part i després, l’altra. Així la gent té temps d'assimilar-ho i d'anar-ho assaborint-lo a poc a poc. D’aquesta manera, ara n'escolten quatre i més endavant, quatre més.

Com a creador, t'agrada aquesta possibilitat? O enyores el temps dels discos llargs?
Jo sempre he sigut de tenir el disc físic a la mà. De fet, ara no n'hi haurà encara, però quan es publiquin les altres quatre, traurem un vinil. Està molt bé la possibilitat que ens donen les xarxes de poder escoltar moltes cançons, però em sembla que abans s’assaboria la música més que ara.


La segona part, que sortirà després de l’estiu, segueix la línia de la primera part o l’has concebut com un antic vinil amb una cara A i una cara B diferenciades?
Jo crec que serà la cara B del disc que presentem ara. Fins i tot amb la sonoritat, que té un punt més fosc. De les quatre cançons que hi ha en aquesta primera entrega, tres són més aviat brillants i tenen força llum. Les de la segona part, malgrat que tenen llum, jo crec que el que transmeten és una certa foscor.

Això de treure la primera part abans de l'estiu i la segona després, havent-hi l'època de més concerts pel mig…  Per què ho heu fet?
Sí. A l’estiu tocarem les vuit cançons del disc sencer. De fet, ja he, fet algun concert i la gent que ho escolta en directe ens ha preguntat quan sortien les cançons noves. Jo penso que és xulo. Recordo els Mumford & Sons que tocaven un parell de cançons que no havien tret a cap disc. Quan les van publicar, van ser de les més escoltades. Jo no soc Mumford & Sons, però...
Arxivat a: Enderrock, manger, actualitat, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.