Actualitat

Celobert: «Començar amb un disc és fer evident que no volem ser un grup qualsevol i que tenim coses a dir»

Parlem amb Celobert sobre el disc de debut, 'Llum'

Celobert s'allibera amb «Plou»

| 10/05/2024 a les 17:00h

Celobert
Celobert | Arxiu de l'artista
Miquel Freixas (piano, guitarra), Laia Camps (veu, guitarra acústica) i Martí Vila (violí, guitarra, sintetitzador) són Celobert, un grup d'amics que s'han conegut a l'Esmuc i que han decidit impulsar un projecte singular de sonoritat indie pop amb tocs de jazz i lletres elaborades que els acosten a la cançó d'autor. Tots tres ens presenten Llum (autoeditat) el seu primer disc.



Veniu de Cassà de la Selva, Vacarisses, Tremp. Què teniu en comú?
Miquel Freixas:
Ens vam conèixer a l’Esmuc. De fet, tot va començar quan la Laia em va demanar que l'acompanyés amb el piano a la seva audició de cant i el Martí ens va venir a veure. Ell ja tenia la idea d’iniciar un projecte amb gent de l’Esmuc i volia fer moltes coses. L’endemà mateix ens va enviar un missatge on ens deia que després de sentir la Laia cantar, volia que en fos la cantant. També deia que li va agradar molt la compenetració que tenia en mi, i va demanar si estàvem interessats a tirar endavant un nou projecte.

Sou fills de l’Esmuc i musicalment es nota. Al marge d'això, quines influències teniu?
M.F:
Amb el disc hem intentat reunir una mica les influències de tots tres, perquè venen de llocs molt diferents. Algunes que venen del món del jazz i del pop tipus John Mayer, o també de la música catalana, sigui pop com Oques Grasses, o cançó d'autor, com Silvia Pérez Cruz i Judit Neddermann... en situem en el punt comú entre aquestes influències que teníem tots tres.
Martí Vila: Escoltem música força diferent, tot i que tenim punts en comú. El que hem fet a cada cançó és buscar referències clares de com volíem sonar. Sobretot quan ja teníem les cançons fetes i en preparàvem la producció. I hi ha hagut certs grups que s'han repetit perquè per a nosaltres són els referents del que s'està fent aquí a casa nostra, que és l'escena on volem tocar. I alguns dels grups que s'han repetit força són Stay Homas i Oques Grasses. Considerem que són gent que s'estima molt la música, que en són profunds coneixedors i que fan molt bé aquesta tasca de portar nous llenguatges.


I pel que fa a les lletres?
Laia Camps:
Hem volgut tractar temes molt introspectius amb coses que ens poden passar tots, temes que sovint no es parlen en l'àmbit musical i que es complementen molt bé amb aquesta música per tal que s'entengui el que es vol transmetre. Parlem de perdre una persona estimada, d’adonar-te que alguna cosa a la vida et fa mal, cançons d'amor, sigui de parella o d'amistats… Però també hi ha altres temes menys transcendents com el fet de sortir de festa.
M.V: Hem volgut tractar tots aquests temes sense perdre de vista que estàvem fent un disc de música pop o d’indie pop. Hi ha cançons amb un missatge més profund del que sembla potser, però que hem reconvertit en una història que es pogués digerir millor. És veritat que hi ha cançons una mica més críptiques, com “Aloma”, on potser hi ha un lirisme més evident pel que fa a lletra... Però n’hi ha d'altres, com “Dona’m una estona”, que expressa aquesta idea d'animar-te a voler fer una cosa que posposes cada dia i penses que demà serà el moment adequat per fer-ho, però que potser has de fer avui... I aquest missatge l'hem reconvertit en la típica història d'amor en què li vols dir a algú que t'agrada.
L.C: Al final, el fil conductor, sobretot de les lletres, és el títol de la introducció: “Sempre és mai”. És la idea que, efectivament, sempre és mai, i com no hem de perdre’ns en aquest carpe diem, i que tot ja anirà sortint. De vegades hi ha coses que si no les fas en el moment, en perds el tren completament.


Diríeu que el disc respira una actitud vital optimista?
M.V
: Sí i no, perquè hem volgut tractar certs temes que a vegades no es tracten en aquest tipus de música que és el pop, tot i que sí que es tracten en altres àmbits com la cançó d'autor. I sí que volíem transmetre aquesta dualitat perquè les coses de la vida malauradament són molt complexes. No tot és blanc o és negre, sinó que hi poden haver sensacions agredolces. Per a això tractem temes com la mort, d’algú a qui estimem, que és un mal tràngol molt dolorós, però també hi ha certa llum. 
L.C: Aquest és el motiu principal pel qual el títol del disc és Llum.

Pel que fa a la composició de la música i de les lletres, teniu rols definits o feu un tot entre tots?
L.C:
No, de fet, la gran majoria de temes els ha compost en Martí.
M.V: Ha estat un procés molt orgànic, en el sentit que les cançons surten de llocs reals. És a dir, no he tingut la idea de fer una cançó que parli sobre això, sinó que he explorat els meus sentiments i les meves sensacions i n’he fet una cançó. Tot i que hi ha hagut alguns moments que he volgut marcar certa distància, perquè al final Celobert no soc només jo, sinó que és un projecte compartit. Per això són cançons que surten de situacions reals que penso que hem viscut tots tres durant tot aquest últim any o anys anteriors, quan encara no ens coneixíem.
L.C: Sí, el que està bé també és que després ho hem anat complementant entre tots i això és una cosa que també trobem molt xula. Potser de cara a pròxims temes ho fem diferent, però en aquesta ocasió en Martí és el que estava més inspirat i ens portava moltes propostes i entre tots anàvem donant-li forma com si fos una bola de plastilina.
M.V: Les cançons han evolucionat moltíssim perquè sí que hi va haver una primera fase de composició de la música i la lletra, però després hi va haver una segona fase de creació de maquetes de cada cançó abans d'anar a l'estudi. I després tota la fase de producció que encara va alimentar més les cançons. Vull dir que encara que les composicions originals puguin ser meves, sense el Miquel i la Laia el disc no sonaria com està sonant ara.


Debutar amb un disc de 13 peces no és d'aquesta època.
M.F
: En som conscients i volem que sigui una declaració d'intencions per dir que realment hem vingut a quedar-nos. Vam començar el grup amb la idea molt clara de fer un disc: començar amb un disc és fer evident que no volem ser un grup qualsevol i que tenim coses a dir.
M.V: Soc molt partidari de no vendre fum i de demostrar qui ets. En cap moment hem explicat les nostres intencions fins ara que ha sortit el disc. En comptes de donar massa explicacions, preferim mostrar el nostre producte, ensenyar qui som i que parli per si sol. Si haguéssim començat amb un EP, hauríem estat un grup més que llança un EP. Però hi ha molt poca gent que faci això, començar amb un disc.
M.F: Fa poc vaig coincidir en un BlaBlaCar amb dues persones que havien llançat senzills les últimes setmanes i no eren músics professionals. Mai no havia estat tan fàcil fer música, però al mateix temps mai havia sigut tan complicat per la poca atenció que tenim com a societat.
L.C: És molt difícil despuntar quan hi ha tantíssima quantitat de producte al mercat i, a més a més, quan estem en una societat de la immediatesa, que tot ha de ser ja i has d’anar traient coses pràcticament cada dia. Per a nosaltres ha estat important fer el disc amb calma, per poder ensenyar qui som i demostrar que volem formar part d'aquesta indústria de la música catalana i arribar a tanta gent com es pugui. Però fer-ho des d'un lloc sincer i real.

Com seran els directes?
M.F
: L’hem estat preparant les darreres setmanes i mesos. Hem buscat un equilibri entre un directe festiu i amb els seus moments per ballar i gaudir molt, amb altres moments més íntims, d'introspecció i de cançons més lentes, que n'hi ha unes quantes al disc. Crec que hem aconseguit un bon equilibri. L’estiu passat vam fer uns quants directes junts, sense dir-nos Celobert i tocant versions, que ens van ajudar a conèixer-nos. Ara hem duplicat formats. D’una banda, ens presentem, com a trio en format acústic i, de l’altra, la nostra aposta principal és un directe amb dos integrants més, un bateria i un baixista també de l’Esmuc. És un directe bastant potent.
L.C: Tot seran cançons nostres tret de dues versions, que es podran descobrir quan la gent vingui als directes, perquè les enllacem molt bé amb les nostres cançons.

Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Celobert, actualitat, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.